Per què la sequera us apujarà la factura de la llum?

  • Algunes centrals hidroelèctriques sospesen de deixar de produir energia, fet que beneficiaria sobretot el gas i l'energia nuclear

VilaWeb
Redacció
28.11.2022 - 21:40
Actualització: 29.11.2022 - 12:39

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La sequera que arrossega el país d’ençà d’abans de l’estiu no només té efectes en les restriccions. La baixa capacitat dels pantans catalans –d’un 33%, i fa un any era del doble– també repercutirà directament en la factura elèctrica. La disminució de la producció d’energia hidroelèctrica és constant de fa anys, però enguany empitjorarà per la manca de pluja, que ha deixat els embassaments amb les reserves sota mínims. L’espai que deixa l’energia hidroelèctrica haurà de ser substituït per unes altres fonts que per un seguit són més cares i menys sostenibles.

Els pantans catalans, alguns dels quals arriben tan sols al 20% de capacitat, perillen d’haver d’aturar la producció hidroelèctrica per mantenir el cabal ecològic i assegurar l’aigua corrent als ciutadans. La central de Rialb es va trobar obligada a aturar la producció elèctrica el mes d’agost per aquesta raó. No fa gaire, Endesa va amenaçar d’aturar també la central hidroelèctrica de Mequinensa, un fet que seria inèdit.

Els experts temen que aquesta situació arribi a afectar unes quantes centrals si no plou. Aquests darrers mesos, la producció d’energia d’origen hidràulic ha caigut per sota del 5%. Com més es redueixi, més creixerà la dependència d’unes altres fonts, com ara l’energia nuclear o de cicle combinat, que requereix gas.

El descens es pot veure si observem els resultats anuals. El 2020 el 12% de l’energia elèctrica produïda a Catalunya era d’origen hidràulic, però l’any passat ja va baixar fins al 8,6%, en benefici de la nuclear. Aquesta continua essent la dominant, amb el 57% del total.

 

“El problema de l’energia hidràulica és moderadament greu, però si hi afegim un hivern poc ventós, tindrem menys producció d’energia eòlica, que representa un 7% del consum elèctric de Catalunya. Tot això implicaria substituir les energies renovables per fonts d’energia que ens faran augmentar el preu de la factura”, diu Maria Llop, catedràtica d’Economia de la Universitat Rovira Virgili. Si no tenim tanta energia renovable, que és la més econòmica, l’efecte serà immediat en qui tingui una tarifa regulada. Els que siguin al mercat lliure, com que el preu s’ajusta cada certs mesos, la pujada pot ser diferida.

Les alternatives de futur

En un context de canvi climàtic que pot voler dir més períodes de sequera i una necessitat creixent de decantar-se per les energies renovables –com ara la hidràulica, l’eòlica i la solar–, molts experts assenyalen la necessitat d’invertir en centrals hidroelèctriques reversibles, també anomenades de bombatge. Són centrals que, disposant de dos embassaments situats en nivells diferents, poden funcionar com un gran magatzem d’energia.

“Es van construint moltes centrals d’aquestes que tenen dos dipòsits, un a dalt i un a baix. Mentre el preu de l’electricitat és car, l’aigua baixa i produeix electricitat, i quan el preu és baix, l’aigua es fa pujar i consumeix electricitat. És com un cicle tancat, com si fos una bateria enorme. Hauria de ser una de les grans solucions per a deixar de dependre del gas”, explica Albert Banal-Estanol, professor del Departament d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra.

La gran diferència amb les centrals hidroelèctriques actuals és que les reversibles poden utilitzar un mateix cicle de l’aigua tantes vegades com calgui. D’aquesta manera s’evitarien situacions com les del mes de maig, quan el cost de l’electricitat era molt car pel preu que fixava el gas. Moltes centrals hidroelèctriques van engegar les turbines per fer negoci, de manera que van perdre una aigua que els mesos vinents hauria fet falta.

L’aigua d’aquestes centrals es fa pujar amb l’energia sobrant de les nuclears que produeixen de nit, que té un cost molt baix perquè són hores en què no hi ha demanda. En parla en el llibre Energia sobirana (Pòrtic Edicions) el diputat i ex-conseller Ramon Tremosa, que va escriure a quatre mans amb Jaume Morron: “Catalunya, si s’ho proposa, pot esdevenir una potència energètica perquè molts pantans ja són construïts. N’hi ha seixanta-sis. Podem ser un gran magatzem d’energia hidroelèctrica. Si fas que els sis pantans de frontera –els quatre de la Noguera Ribagorçana i els dos de l’Ebre– siguin els primers reversibles, t’estalviaràs les MATS de l’Aragó trinxant Catalunya”, diu en declaracions a VilaWeb.

Tremosa explica que centrals amb aquesta tecnologia també podrien evitar conseqüències negatives en el regadiu. Enguany, les cent mil hectàrees de regadiu de Lleida, han tingut una minva del 20% en la seva producció, però alerta que podria ser encara més gran la temporada vinent: “Si els nivells no pugen i no podem regar, llavores Catalunya, que té una sobirania alimentària del 40%, haurà de pagar a preu d’or el blat de moro i productes derivats”.

Però aquestes centrals requereixen inversions milionàries que moltes empreses no volen assumir sense una seguretat jurídica prèvia. Va caure en l’oblit el projecte Raïmat-Gironès, que havia de ser el magatzem d’energia més gran del món. Aquesta central reversible s’havia d’emplaçar entre les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, a cavall entre les poblacions de la Fatarella i Riba-Roja d’Ebre. Els promotors asseguraven que en ple funcionament i amb els embassaments plens, podrien emmagatzemar tanta energia com tres vegades les centrals nuclears catalanes –Vandellós II, Ascó I i Ascó II.

Simulació del projecte, amb la nova bassa que es construiria per sobre la Baells.

Són projectes que requereixen inversions milionàries i que moltes vegades no tenen el suport dels grups ecologistes. Fa poc, una empresa privada, Capital Energy, ha projectat de construir una central hidroelèctrica reversible al Berguedà i un nou embassament en una zona de pastures de la Nou, just a sobre del pantà de la Baells. El nou embassament agafaria aigua de la Baells –que es transvasaria per una canonada– i s’emmagatzemaria tot esperant un pic en el preu de la llum per generar l’energia elèctrica i treure’n el màxim rendiment econòmic. Però els ecologistes posen el crit al cel i denuncien l’impacte ambiental que implicaria. De moment, la proposta és en fase d’avantprojecte i qui sap si acabarà com Raïmats-Gironès.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes