20.08.2019 - 05:03
Respon MARIA LUISA GIL HERRERO:
L’al·lèrgia és una patologia clínica que pateixen alguns individus i que es desenvolupen front a molècules inofensives (és a dir, que no són tòxiques ni infeccioses) anomenades al·lèrgens. L’al·lergen provoca una resposta immunitària de l’organisme, que és l’autèntica causant dels danys i la simptomatologia de l’al·lèrgia. Aquesta simptomatologia és molt variada, pot tractar-se des d’una lleugera al·lèrgia primaveral fins a patologies greus, que poden arribar a causar la mort per xoc anafilàctic.
És cert que la freqüència d’al·lèrgies ha augmentat en els últims anys, de fet, actualment l’al·lèrgia és una patologia prevalent als països occidentals desenvolupats. A Espanya, 1 de cada 4 persones presenta algun trastorn al·lèrgic.
El fet que unes persones sí que pateixen al·lèrgia i altres no, es deu principalment a dos motius: la predisposició genètica i l’ambient, el qual presenta una acció sinèrgica sobre l’anterior. En els últims anys, l’ambient en general ha patit variacions que han produït un augment de la incidència de l’al·lèrgia, el que representa un problema de salut pública. Malgrat que existeix aquesta connexió, no sé sap la seua causa exacta. Així i tot, existeixen tres factors ambientals principals que semblen ser els principals responsables: l’augment de la contaminació ambiental junt amb el canvi climàtic, l’augment de l’exposició a al·lèrgens i la disminució de l’exposició a microorganismes infecciosos.
Respecte al primer factor, l’augment de la contaminació a les grans ciutats és evident, i és en aquests llocs on s’han desenvolupat un major nombre d’al·lèrgies. La contaminació a les grans ciutats també ha contribuït a l’augment de la temperatura dins d’aquestes, així com el canvi climàtic en general, pel que s’ha allargat l’època primaveral i han estat citades moltes més sensibilitats al pol·len durant l’hivern. A més, les partícules Dièsel provinents dels cotxes fan més al·lergen el pol·len, així com el fum del tabac, el qual, a banda, també afecta les barreres mucoses del sistema respiratori, de manera que augmenta la irritació i, per tant, augmenta també l’al·lèrgia.
L’augment de l’exposició a al·lèrgens està relacionada amb el factor anterior, ja que als països occidentals desenvolupats es viu en cases molt ben aïllades i climatitzades, cosa que provoca un gran augment del nombre d’àcars de la pols als nostres habitatges, així com alguns fongs ambientals que poden desencadenar al·lèrgies. El nombre de mascotes també es troba en augment, així com el consum de diversos medicaments, aliments, etc.
Per últim, existeix una teoria hipotètica respecte a la higiene actual als països occidentals desenvolupats. Aquesta especula que, com que no es troben microorganismes infecciosos a causa de l’augment de la higiene i el consum d’antibiòtics, el nostre sistema immunitari no s’estimula de la manera que deuria i, per tant, acaba desenvolupant una resposta immunitària contra alguna molècula inofensiva, que es converteix en un al·lergen.
Podeu enviar les vostres preguntes a través de la web https://perques.metode.cat.
Maria Luisa Gil Herrero és experta en Immunologia i Microbiologia, i és Professora al Departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València.
