eleccions

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

TEMA DEL DIA
Estratègia.
Esquerra Republicana tenia dissenyada una estratègia gairebé perfecta per a guanyar les eleccions catalanes, que calculaven que serien abans d’aquest estiu. Amb les enquestes a favor, l’estratègia consistia a llançar la candidatura del vice-president Pere Aragonès, presentat com el rostre de l’independentisme pragmàtic, capaç d’encarrilar el conflicte amb una taula de diàleg amb el govern de Pedro Sánchez i a la vegada exhibint una bona capacitat de gestió amb l’aprovació d’un pressupost de la Generalitat que imprimís un tomb social a la política catalana. L’anunci del president Quim Torra de convocar eleccions quan s’hagués aprovat el pressupost, després de ser desposseït del seu escó pel Tribunal Suprem, marcava un calendari que situava la data al mes de juny, a tot estirar. Però la crisi del coronavirus ha fet llençar a la paperera qualsevol estratègia dissenyada prèviament.

La taula de diàleg difícilment es tornarà a reunir abans de la tardor, si és que es torna a reunir mai més. I encara més: la gestió centralista i autoritària que ha fet el govern espanyol de la crisi de coronavirus demostra que la defensa de Sánchez del diàleg amb el govern de Catalunya era purament instrumental, únicament per a superar la investidura i, un cop a la Moncloa, tornar a la política del PSOE de sempre. Els republicans s’han anat distanciant progressivament de la gestió del govern espanyol fins al punt de votar ahir contra la pròrroga de l’estat d’alarma, perquè els desgastava electoralment. El vot en contra es va acordar a desgrat de Gabriel Rufián, en una decisió de l’executiva impulsada per la secretària general Marta Rovira i el suport de pesos pesants del partit, com ara la secretaria general adjunta, Marta Vilalta. La decisió va ser una esmena a la totalitat de l’estratègia pactista a Madrid que històricament havia defensat Joan Tardà, qui el mateix dia havia fet una piulada demanant l’abstenció, i que fins ara havia comptat sempre amb la benedicció d’Oriol Junqueras i Pere Aragonès, tot i que ambdós ja havien fet crítiques públiques a Sánchez. El vot diferenciat del diputat ex-comunista Joan Josep Nuet, que es va abstenir en la votació de l’estat d’alarma, és un exemple perifèric d’aquestes discrepàncies internes del món republicà.

L’altra pota de la candidatura de Pere Aragonès havia de ser un pressupost que donés sentit a la determinació a favor d’un govern efectiu, sense dèficit, amb una recuperació de la despesa equivalent a la d’abans de la crisi econòmica, amb aroma social i amb una majoria que anés més enllà dels partits de govern, cosa que els comuns es van prestar a facilitar amb una generosa abstenció. El pressupost es va aprovar el 24 d’abril però va néixer caducat, perquè la crisi del coronavirus ha dinamitat totes les previsions i ara s’hauran de modificar. Tot i que Aragonès ha volgut presentar-los com la primera pedra de la reconstrucció, ell mateix ha hagut de reclamar al govern espanyol 4.000 milions d’euros per a encarar les conseqüències econòmiques i socials de la crisi.

Amb aquest panorama, ara seria lògic que ERC volgués esperar, deixar passar el temps i millorar les enquestes, que els continuen donant la victòria però amb Junts per Catalunya més a prop. La previsió que fan els republicans és que aquests mesos vinents encara seran pitjors, perquè a Madrid Sánchez continuarà la deriva centralista gràcies a Ciutadans, i a Catalunya el govern haurà de gestionar la pitjor crisi econòmica de la història amb la conselleria d’Economia i les conselleries socials en mans dels republicans, que són les que més es desgastaran. I ningú no pot descartar que s’hagin de fer retallades, la paraula tabú de la política catalana. Així doncs, tant Junqueras com Rovira serien partidaris de fer les eleccions al juliol o al setembre, a tot estirar, i així ho han comunicat als seus socis de govern. Però Junts per Catalunya, amb Quim Torra al capdavant, s’hi nega, amb l’excusa que la prioritat és plantar cara a la pandèmia. Una prioritat que també comparteix ERC. En l’entrevista per escrit a Ràdio 4, Junqueras situa les eleccions un cop superada la crisi sanitària i just abans de començar la reconstrucció social, perquè ja no la volen fer tenint Junts per Catalunya a la presidència de la Generalitat.

La formació de Carles Puigdemont no té gens de pressa a fer eleccions, primer perquè considera que posar les urnes sense haver superat la pandèmia no seria benvist per la gent, i després perquè la crisi del coronavirus també ha ajornat novament el procés de refundació de Junts per Catalunya, que continua congelat, sense que s’hagin dirimit les diferències entre el PDECat i la Crida ni s’hagi acordat qui ha de ser el candidat. El virus tan sols ha servit per a ajornar decisions, però el calendari comença a escurçar-se. En teoria, Junts per Catalunya té la paella pel mànec, perquè només Torra pot convocar eleccions i el president se sent bé en la gestió de la crisi, durant la qual ha recuperat perfil propi. Tard o d’hora, el Tribunal Suprem espanyol dictarà la sentència d’inhabilitació, però al seu entorn es considera que això no passarà fins a la tardor i, per tant, no tenen pressa.

MÉS QÜESTIONS
Les Corts validen les mesures del Consell per a fer front a la crisi. Via lliure de les Corts a les mesures econòmiques proposades pel Consell per a encarar la crisi econòmica que comença, causada per la crisi sanitària del coronavirus. La cambra ha convalidat dos decrets llei del govern de Ximo Puig amb mesures per a reduir les conseqüències negatives de la Covid-19, el primer dels quals sense cap vot en contra. Aquest primer decret preveu ajudes econòmiques per a treballadors amb rendes baixes que s’han trobat afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) o que han reduït la jornada per conciliació familiar a causa de l’estat d’alarma. S’ha aprovat amb els vots a favor del PSPV, Compromís, Unides Podem i Ciutadans, i amb les abstencions del PP i Vox. Són 30 milions d’euros per a afectats per un ERTO amb ajuda directa de 150 euros a les rendes baixes. Una altra partida econòmica destina tres milions d’euros (fins a 600 euros per persona) per a qui hagi hagut de reduir la jornada laboral amb la finalitat d’atendre menors, persones grans o dependents. El segon decret preveu millores per a la liquiditat dels proveïdors de la Generalitat, l’ajornament del pagament del cànon de sanejament i l’ampliació de la renda valenciana d’inclusió perquè arribi a més gent. Aquest decret s’ha aprovat únicament amb els vots a favor dels grups que donen suport al Consell (PSPV, Compromís i Unides Podem). Ciutadans s’ha abstingut i PP i Vox hi han votat en contra.

Els batlles de València i Alacant demanen finançament a Ábalos per a millorar el transport. Els batlles de València, Joan Ribó, i d’Alacant, Luís Barcala, han demanat més finançament al ministre de Transports i Mobilitat espanyol, José Luis Ábalos, que els ha instat a recuperar espais per a vianants i a adoptar polítiques de mobilitat per garantir la seguretat. Unes propostes que les ciutats haurien d’implantar a mesura que avanci el desconfinament, per evitar una nova propagació de la Covid-19, segons que els ha dit el ministre en una reunió per videoconferència en què també han participat batlles de municipis amb més població. Per aconseguir els objectius, Ábalos ha proposat als municipis que garanteixin la màxima oferta de transport públic i més alternatives de mobilitat compartida, com ara la bicicleta. També ha instat els batlles a adoptar mesures complementàries al transport públic, com el control dels fluxos de viatgers i la difusió de les mesures de seguretat, per exemple, l’ús obligatori de màscara. Ni Ribó ni Barcala no han rebut bé les propostes, perquè a ambdues ciutats els falta finançament per a compensar la pèrdua de viatgers del transport públic i els calen més recursos per a finançar el cost addicional que exigirà el nou model de transport posterior a la pandèmia. Ribó ha demanat un contracte programa com tenen les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid.

Els ERTO del sector turístic balear es prorrogaran tant temps com calgui. Els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) al sector turístic de les Illes Balears es mantindran tant temps com calgui. El govern de Francina Armengol compta amb el compromís i la garantia de l’estat espanyol que no hi haurà cap discriminació territorial quan s’aprovi la mesura, segons que ha informat l’executiu, que ha garantit que el sector turístic de les Illes Balears podrà continuar comptant amb aquesta eina de protecció mentre es manté tancada l’activitat turística i fins que no es pugui recuperar el transport aeri i marítim i l’arribada de visitants a l’arxipèlag. És una mesura sol·licitada a l’executiu de Pedro Sánchez fa ja més d’un mes. Aquestes últimes setmanes s’ha avançat per aconseguir que perduri l’aplicació dels ERTO, una eina que s’ha revelat clau per a protegir l’ocupació. D’aquesta manera, les condicions dels ERTO per força major s’estendran pel cap baix fins al 30 de juny i més endavant, tal com va acordar en el consell de govern el primer de maig, per evitar la descapitalització d’empreses i reforçar la protecció de milers de treballadors. Avui a les Illes Balears hi ha un total de 141.000 persones que es beneficien dels nivells de protecció d’un ERTO, persones que no han estat acomiadades i que gràcies a aquesta eina mantenen el lloc de feina.

Catalunya Nord començarà el desconfinament dilluns vinent. Catalunya Nord començarà el desconfinament dilluns, juntament amb la resta de departaments de l’estat francès que han obtingut la validació sanitària. França gestiona la crisi del coronavirus d’una manera centralista i és el govern de París que decideix les fases del desconfinament. El primer ministre Edouard Philippe ha validat avui el desconfinament sobre el conjunt del territori estatal a partir del dilluns 11 de maig, que no serà al mateix ritme a tot arreu, perquè hi ha departaments que no han aconseguit de frenar l’epidèmia. En el cas de Catalunya Nord, l’impacte del coronavirus ha estat baix i, per tant, ja pot començar el desconfinament. Si s’hi mantenen les xifres, pot entrar en una segona fase el mes de juny.

Andorra podria reobrir la frontera amb l’estat francès el 15 de juny. El govern andorrà compta d’obrir la frontera amb l’estat francès el 15 de juny, segons que s’ha sabut de les previsions de l’executiu d’Emmanuel Macron. La ministra Sílvia Calvó ha explicat que Andorra treballa estretament amb França perquè el Principat s’inclogui dins aquesta llista de països per on podran viatjar els ciutadans de l’estat francès, tot i que no ha volgut confirmar cap data exacta fins que no ho comuniqui oficialment França. Les restriccions de França amb els països de la Unió Europea, la zona Schengen i el Regne Unit continuaran fins el 15 de juny, però després la circulació es podria reprendre i només es veurien afectats els estats no europeus, segons que ha explicat el ministre d’Interior francès, Christophe Castaner.

LA XIFRA
20 persones tenien presentades querelles per tortures contra l’ex-policia franquista Antonio González Pacheco, conegut per ‘Billy el Nen’, que ha mort avui per la Covid-19. Ha mort sense haver estat mai jutjat i amb quatre medalles al mèrit policíac, que implicaven una millora del 50% dels seus ingressos.

TAL DIA COM AVUI
El 7 de maig de 1958 es morí Joan Comorera. Líder del PSUC, periodista, diputat i conseller de la Generalitat republicana, fou detingut pels franquistes l’any 1954 després d’haver tornat clandestinament a Catalunya i haver estat condemnat a trenta anys de presó. Es va morir al penal de Burgos.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.