calendari any 2020
Foto: I. L.

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Respon AMELIA ORTIZ-GIL:

Els anys de traspàs o bixests són anys civils que tenen un dia més que els anys comuns; és a dir, compten amb 366 dies. Aquesta particularitat al nostre calendari es deu al fet que la durada dels anys civils ─els que regeixen a la nostra vida quotidiana, formats per un nombre enter de dies─ la defineix el temps que triga la Terra a completar la seua òrbita al voltant del Sol. D’aquesta forma, es com compleix un any quan la Terra ha finalitzat la seua òrbita al voltant del Sol i això té lloc cada 365 dies, 6 hores i 9 minuts. Aquest període de temps anomenat any sideri implica que per cada 365 dies hem deixat 6 hores i 9 minuts que no hem inclòs al calendari d’eixe any, de forma que, cada quatre anys, hem perdut un dia complet (4 anys x 6 hores = 24 hores).

Per tal de compensar aquest desfasament, l’emperador Juli Cèsar encarregà al filòsof i astrònom, Sosígenes d’Alexandria, una reforma del calendari allà pel 46 a. C. El nou calendari julià exigia un dia addicional cada quatre anys, concretament, el 24 de febrer, ja que per aquells temps febrer era l’últim mes de l’any. El Papa Gregori XIII decidí reemplaçar el calendari dissenyat per Sosígenes en 1582 a través d’una butlla papal. Una de les modificacions del calendari gregorià fou que el dia addicional es situaria al 29 de febrer i no al 24, com en l’actualitat. A més, perquè el desfasament no tornara a produir-se, s’establí un sistema d’excepcions en els anys de traspàs. El sistema postulava que no es considerarien anys bixests aquells que foren múltiples de 100, excepte si ho eren també de 400. Per aquest motiu, no foren anys de traspàs ni el 1800 ni el 1900, però sí que ho va ser l’any 2000.

Els anys de traspàs tenen una raó de ser clara: si no existiren els anys bixests, les estacions es descompassarien del nostre horari. L’origen de les estacions va canviant a mesura que la Terra va passant per diversos punts de la seua òrbita al voltant del Sol. Si nosaltres estipulem que el 21 de setembre comença la tardor perquè la Terra passa per un punt en particular de la seua òrbita i el nostre calendari està desfasat, el que ocorreria és que cada any  l’inici de la tardor començaria en un dia diferent. Amb el pas dels anys, a l’hemisferi nord, el Nadal cauria a mitjan estiu i a la inversa en l’hemisferi sud. Els astrònoms haurien d’estar atents, cada any, a quin dia la Terra passa pels punts concrets de la seua òrbita que determinen les estacions i açò faria molt difícil configurar unes hores fixes que pogueren servir de referència per a la societat. Tasques com recopilar les dates en les quals tenen lloc esdeveniments històrics o quotidians com, per exemple, un naixement, es tornarien molt complicades d’enregistrar i amb resultats de dubtosa fiabilitat.

Amelia Ortiz-Gil és doctora en Astrofísica i divulgadora del servei de notícies de l’Observatori Astrónomic de la Universitat de València.

Preguntada enviada per Bruna Devi.

Descobreix més Perquès.

«Els Perquès de Mètode» és un consultori de ciència on els lectors envien la seua pregunta o dubte científic i una persona experta els respon. Podeu enviar les vostres preguntes a través d’aquest formulari. Entre totes aquelles que rebem fins al 20 de març sortejarem un lot de publicacions de Mètode.

Què és Mètode?

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.