El grup internacional de científics climàtics de l’ONU ha publicat aquesta setmana un informe que adverteix que el consum de carn té una relació estreta amb l’emergència climàtica. Per tant, els 107 experts que l’han elaborat recomanen de consumir menys carn i procurar que els altres aliments d’origen animal que es comprin siguin produïts en sistemes sostenibles de baixes emissions. Però quin impacte real té el consum de carn en el medi ambient i per què? És igual reduir el consum de pollastre que el de vedella? És més important deixar de menjar carn o parar atenció d’on ve? Repassem les claus d’una qüestió que no està exempta de polèmiques i contradiccions.

Un procés molt nociu per al medi ambient

Per a abordar la relació entre el consum de carn i el canvi climàtic, de primer cal entendre que la influència del procés de producció de carn en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle és enorme, tal com assenyala l’informe de l’ONU i demostren les xifres: el sector agrícola és el responsable del 23% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle, el 37% de les emissions mundials d’aquests gasos provenen de la producció d’aliments i el sector ramader és responsable del 37% de tot el metà produït per l’activitat humana i del 64% de tot l’amoníac.

Aquestes dades s’entenen tenint en compte els recursos destinats al procés de producció de carn. ‘Per fabricar qualsevol cosa necessites energia i terreny. Amb la carn passa igual’, explica l’ambientòleg i divulgador científic Andreu Escrivà. De fet, la FAO calcula que per a produir un quilo de carn calen uns 15.000 litres d’aigua, a més de l’aliment per a l’animal. ‘A vegades els pinsos dels animals vénen de cultius molt intensius energèticament o bé de molt lluny. A més, estan en llocs que cal esclafar i aclimatar. També s’ha de transportar la carn, mantenir-la refrigerada…’, afegeix.

L’altre gran problema és la desforestació. Segons la FAO, la ramaderia utilitza el 30% de la superfície terrestre del planeta i n’ocupa un 33% de tota la cultivable. La tala de boscs per a crear pastures és, doncs, una de les causes principals de la desforestació, especialment en indrets com ara Llatinoamèrica, on el 70% dels boscs desapareguts a l’Amazones s’han dedicat al pasturatge. Les grans superfícies de bosc actuen com a ‘moduladors’ de la temperatura mundial i eviten que la terra se sobreescalfi. Per tant, existeix una relació entre l’escalfament mundial i el consum de carn.

La carn de la vaca, la més contaminant

Però cal deixar clar que no contamina igual consumir pollastre que vedella, per exemple. De fet, la carn de la vaca és, de lluny, la que produeix més gasos efecte hivernacle, a causa de l’emissió de gas metà. ‘A diferència de què diu el mite, són els rots de les vaques i no els pets allò que produeix molt de metà, un gas d’efecte hivernacle vint vegades més potent que el CO2‘, explica Escrivà. De fet, es calcula que una sola vaca pot emetre’n 500 litres al dia.

Andreu Escrivà: ‘Es pot fer més contra el canvi climàtic deixant de menjar carn roja que no pas deixant el cotxe a casa’ 

Després d’aquesta carn, la més perjudicial en la contribució en l’escalfament global és la de xai, seguida del porc i el pollastre. El perjudici per a la Terra (i la salut) encara és més gran si són processades, com els embotits. Això implica que el procés ha estat més llarg i que, per tant, s’hi han destinat més energia i recursos. També convé recordar que no es tracta únicament de la carn. En general, tots els productes d’origen animal tenen certa influència negativa en el medi ambient. Així doncs, també seria recomanable de reduir el consum de productes lactis –especialment el formatge–, encara que la influència en la producció de gasos efecte hivernacle no és comparable amb la de la carn.

Els perills d’una mala interpretació de l’informe de l’ONU

L’informe de l’ONU posa damunt la taula una qüestió de la qual no se sol a parlar quan s’aborda l’emergència climàtica i recorda que el canvi climàtic no té a veure solament amb els tubs d’escapament dels cotxes. Escrivà considera que això és molt positiu, però també alerta dels perills de simplificar-lo entenent, per exemple, que cal deixar de menjar tota mena de carn i sense pensar que el consum provinent de l’agricultura responsable i del comerç de proximitat i de temporada pot ser beneficiós per al medi ambient. ‘A Catalunya i al País Valencià, per exemple, hi ha una ramaderia extensiva que és beneficiosa per a l’entorn. No hem de pensar tan sols en el CO2‘, explica. ‘La cosa que em fa por d’aquest informe és que porti al reduccionisme que, quan anem al supermercat, l’única cosa que tinguem en compte a l’hora de triar un producte sigui la qüestió del CO2. Potser n’hi ha de ramaderia extensiva que en generen més que alguns de ramaderia intensiva però que tenen un valor afegit, com ara fixar la població rural, les expectatives de desenvolupament a l’interior o que, fins i tot, fan tasques de manteniment d’ecosistemes agro-forestals. Perquè s’entengui: hi ha cabres i ovelles que van menjant brossa i que l’eliminen, per exemple’.

Es tracta d’una qüestió polèmica i amb força matisos, però la clau és fer una anàlisi ponderada de què és millor per al medi ambient en funció de diverses variables, més enllà de l’emissió de gasos: ‘Entre una carn local produïda de manera molt intensiva i gastant molts recursos i una carn ecològica argentina, quina és millor? Encara que la carn argentina produís menys CO2, pagaria més la pena el comerç de proximitat. Un alvocat embolicat en plàstic provinent de Mèxic no és ecològic! És millor un corder del país que un tros de tofu provinent d’Argentina, que probablement ha implicat desforestació, transport…’, posa com a exemples l’ambientòleg.

Escrivà considera que tampoc no es tracta de fer sentir culpable el consumidor, sinó d’entendre aquesta relació de consum de carn-canvi climàtic com una oportunitat més per a contribuir en la lluita contra l’escalfament mundial i una manera de conscienciar de les conseqüències del consum abusiu de carn per a la salut. ‘Hem d’adreçar este canvi de dieta no solament mitjançant el canvi d’hàbits com a consumidors, sinó també canviant el sistema agroalimentari, que també implica tocar l’econòmic. Al final, per desgràcia, la preocupació principal de la gent quan va a comprar és el preu dels productes.’ Tampoc no és necessari deixar de menjar carn de manera radical, simplement reduir-ne el consum: ‘Algú que passi a menjar carn només el cap de setmana reduirà en un 70% la petjada de carboni de la seva dieta’, conclou.

Menys carn i nous hàbits alimentaris: l’alerta de l’ONU per a aturar el canvi climàtic 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb