Per molts anys, mestre Savall!

Nascut a Igualada l’1 d’agost de 1941, Jordi Savall fa avui 85 anys i és de justícia desitjar-li de manera efusiva i sincera per molts anys. La felicitació té un punt d’egoista, és evident, perquè si continuem la frase haurem de dir que per molts anys tingueu salut i una vida plena i feliç, però també que per molts anys nosaltres puguem continuar gaudint de la vostra música, de la vostra sensibilitat i del vostre mestratge. No sóc jo ni VilaWeb qui us felicita, sinó tot el país i més enllà i tot, que ja és sabut que la música és prou intel·ligent per a no entendre de fronteres. Va ser al Conservatori de l’Ateneu Igualadí on Savall va començar a estudiar música a 6 anys amb el mestre Joan Just, i va ser allà on va començar una de les carreres musicals més brillants que es poden imaginar.

També és ben evident que no em correspon a mi felicitar ningú en nom de tot un país, imagino que aquesta funció recau en el president de la Generalitat, o en la consellera de Cultura si el primer va gaire atrafegat. Però em va agradar molt quan, abans-d’ahir, en un recital al Teatre de Maó, Maria del Mar Bonet va dir que no era ella qui a la cançó Aigua no cantava contra la incompetència dels polítics responsables dels morts de la dana a València, o contra els agressors masclistes, sinó que es limitava a fer d’altaveu d’un clam popular. En el cas de Jordi Savall, crec que no és exagerat dir que a Catalunya també hi ha un cert consens general a considerar-lo un home de bé i un dels grans actius del país a escala internacional. Benaurats els països que són conscients de la sort, el privilegi i àdhuc el luxe que significa tenir músics com Jordi Savall, car músics com Jordi Savall en són parits ben pocs, per dir-ho a la manera d’Estellés.

Continuem amb les evidències. Ja sé que, sense moure’ns de l’àmbit de la música, hi ha molta més gent que coneix Rosalía que Jordi Savall, però això són coses del show business i del circ de la música moderna, que va per uns camins diferents dels que transita Savall. Sigui com sigui, és ell qui el mes de gener va rebre el premi Ernst von Siemens de música 2026, considerat el Nobel de la música i un dels reconeixements més prestigiosos en l’àmbit mundial. És Savall qui ha vist com la Filharmònica de Berlín, gran entre les grans, li dedicava part de la temporada 2025-26. És Savall qui és membre d’honor de la Royal Philharmonic Society, de la Reial Acadèmia Sueca de la Música i doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears, per anomenar només algunes de les múltiples distincions i reconeixements que ha rebut els darrers temps.

Sempre m’ha semblat que hi ha un fil invisible que uneix Pau Casals amb Jordi Savall. Un fil invisible però molt sòlid, fet d’una gran humanitat, un compromís social inequívoc, uns coneixements artístics molt profunds i una dedicació total, gairebé religiosa, a la música. Tots dos són grans pacifistes i haurien estat, o serien, uns digníssims premis Nobel de la pau. Però, segurament, el que més m’impressiona de les vegades que he coincidit amb Jordi Savall i que també es pot observar en els enregistraments i documentaris sobre Casals és el respecte automàtic que infonen entre els qui els envolten. Només amb la seva presència i la seva manera de moure’s i de parlar, la gent se sent temptada de fer-los una reverència. Com que això se’ls faria estrany, als uns i als altres, fixeu-vos que se’ls adrecen d’una manera que no deixa de ser curiosa i simptomàtica: mestre. Mestre Pau Casals. Mestre Jordi Savall.

Per celebrar l’aniversari rodó d’avui i retre homenatge al mestre Savall, la millor manera que se m’acut és escoltant la seva música. Una altra bona opció és comprovar quins concerts farà aviat i comprar-ne una entrada. Si no l’heu vist mai tocar o dirigir en directe, ben segur que no us en penedireu. També podeu rellegir l’entrevista que Assumpció Maresma li va fer ja fa uns anys en aquesta casa, en què parla de mil coses i comença d’una manera deliciosa. Quan l’entrevistadora li pregunta si ja està més tranquil perquè l’Ajuntament de Barcelona ha acordat de cedir un espai per a la seva fundació, ell respon: “De tranquil, ho estic sempre. No serveix de res posar-se intranquil, però sí que estic content perquè fa molts anys que vaig darrere de tenir un espai propi.” Aquest espai, per cert, se sap des de fa unes setmanes que serà a una planta de la Torre Avenir, una de les finques dels Jardins Muñoz Ramonet a la part alta de Barcelona, on aviat començaran les obres de reforma. Espero que, després de tant de temps, el rebin amb una catifa vermella ben lluent i no amb tràmits burocràtics impossibles!

Així, doncs, a més de l’agraïment per la feina feta i la que vindrà, en lloc de desitjar-vos per molts anys i que nosaltres ho vegem, en aquest cas podem dir per molts anys i que nosaltres ho escoltem, mestre Savall!