Tocar al Gran Teatre del Liceu per primera vegada és la il·lusió que s’amaga darrere de la gira per commemorar el trentè aniversari de la formació de Sau, el duet format per Pep Sala i Carles Sabater. La idea va sorgir el 31 d’octubre passat mentre els músics i tècnics revivien el primer concert de la banda, la nit de la castanyada de 1987 a Vilanova de Sau (Osona). ‘Aquell dia vam decidir que teníem un compte pendent: fer un concert al Liceu, perquè hem tocat arreu, fins i tot a llocs que ni tan sols existeixen, però mai al Gran Teatre’, ha explicat Pep Sala en una entrevista a l’ACN.

D’aquest embrió ha nascut Sau30, una gira amb una desena de concerts però que no és cap retorn del grup. ‘No volem enganyar ningú, sense el Carles és impossible fer un concert de Sau’, ha dit el músic osonenc, en referència a la mort prematura del cantant i actor a 36 anys. La seva és, doncs, una banda sense futur, sense cap estratègia de màrqueting, ni discs prevists.

Descartat el caràcter comercial del projecte, els recitals de Sau30 són dirigits a activar la nostàlgia de tota una generació. El rellotge de la petita gira va començar a córrer a Girona, durant el festival Strenes, sobre el qual Pep Sala ha dit que la resposta del públic gironí va ser ‘increïble al llarg de les dues hores i tres quarts de concert’. ‘Gent jove ens va dir: “vosaltres canteu aquelles cançons que el pesat del meu pare posava al cotxe”, veiem que molta canalla ha crescut amb nosaltres.’

Alhora, el músic ha assegurat que ‘dir que vam assajar més de quatre cops és exagerar’, perquè no els cal, gràcies a la gran complicitat després d’haver format part del projecte original de Sau. ‘Més que sonar de veritat és que som nosaltres, tot i que trobem molt a faltar la veu del Carles’.

Així doncs, Sau30 portarà el seu ‘pa amb tomàquet ballable’ (perquè el ‘rock és un concepte massa ampli’, segons que han dit) als escenaris del RRandom Music Festival, de Sons del Món, del Festival Anòlia i la Seu vella de Lleida. Uns concerts en els quals Sala i els altres components de Sau –Carles Oliver, Josep Sánchez, Ramon Altimir i Joan Capdevila– seran acompanyats per la veu de Jonathan Argüelles. Temes com ‘El tren de mitjanit’, ‘És inútil continuar’, ‘Envia’m un àngel’ o ‘Boig per tu’ són repertori natural pel cantant maratoní, un gran coneixedor de la música del grup perquè va formar part de la banda de tribut Tornem a Sau.

‘El Carles era el cantant de Sau i jo sóc el cantant de Sau30. Canto les cançons que cantava però no el substitueixo pas, perquè ell és insubstituïble’, ha dit Argüelles, que ha explicat que va saber que volia dedicar-se a la música després d’haver vist un directe de Sau quan tenia cinc anys.

‘És entre tots que intenten omplir el buit que va deixar’, ha aclarit Sala, qui ha recordat que Sabater ‘va deixar una petjada en l’àmbit personal i artístic molt gran’. La seva mort va deixar els seguidors de Sau orfes d’una banda que va marcar el rock català. L’èxit del conjunt, un fet acceptat pel gran gruix del públic, no es va fer present a la ment de Sala fins a la desaparició del seu company. Malgrat això, encara avui es resisteix a reconèixer-se com a ‘pioner’. ‘És una responsabilitat que no penso acceptar i un mèrit que no penso que ens puguem atribuir’, ha opinat.

Hereus del Grup de Folk, de la Nova Cançó, els Duble Buble, els Grec, la Dharma i d’altres en llengua castellana com Los Sirex o Los Mustang, el grup no va ajuntar-se per ‘salvar la cultura catalana’. ‘Les coses, no les fas per fer cap paper, jo em vaig preocupar molt quan em van dir que sortia a l’Enciclopèdia catalana’, ha dit Sala qui, no obstant això ha reconegut que va viure ‘una època extraordinària’.

Una onada de rock integrada també per conjunts com Els Pets, Sangtraït, Gossos, Lax’nBusto i Sopa de Cabra va coincidir en un moment determinat de la història de Catalunya en què ‘tothom anava a una’. ‘Vam pertànyer a una generació determinada de la història que va coincidir amb els Jocs Olímpics de Barcelona, amb un benestar social, una reafirmació del país un cop acabat l’espant de la Transició’.

Tot plegat en un panorama musical que el duo va conquerir omplint estadis de més de deu mil persones més o menys habitualment. ‘Tot era més massiu als noranta, els concerts grossos de Sau eren a Montjuïc, a la Monumental, al Palau Sant Jordi, no hi havia tirada a fer concerts a Liceu’. I és que les dues milbutaques del Gran Teatre eren un número minso aleshores en comparació amb les dotze mil persones que van encabir a la Monumental quan van enregistrar el primer disc en directe en ‘el concert més important de la història de Sau’ encara ara per Sala. I ara tornen amb la sensació que ‘s’han acabat vint anys de vacances’.

I és que en dues dècades la vida dels integrants de la banda ha canviat molt, tot i que continuen essent ‘una colla d’amics’. Alguns ja no es dediquen a la indústria musical, com un dels Pipes, els tècnics d’escenari, que és advocat i viu a Amsterdam, però que no es perdrà cap concert. En canvi, alguns altres volten el món gràcies a la música com el guitarrista Jordi Mena, que acompanya a Enrique Bunbury allà on va.

D’altra banda, ha recordat que la decisió d’embarcar-se de ple en el projecte Sau30, la van prendre enmig d’un mes de mobilitzacions socials, que ha deixat en Sala ‘una càrrega de tristesa i indignació’, però que han fet palès que ‘els catalans són capaços de mantenir la normalitat en les situacions més difícils’. ‘Els músics no som impermeables al nostre voltant.’

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb