22.08.2026 - 21:40
The Washington Post · Noah Robertson, John Hudson i Susannah George
El Pentàgon ha decidit de reavaluar la presència de l’exèrcit dels Estats Units al Llevant, en un primer indici de les implicacions a llarg termini que la guerra de l’Iran podria tenir en l’estratègia militar nord-americana a la regió. Ho expliquen vuit persones, incloent-hi alts càrrecs militars i fonts pròximes al Pentàgon, que accedeixen a parlar amb The Washington Post a condició d’anonimat per poder tractar amb franquesa d’informació confidencial.
Un dels aspectes clau en què s’ha centrat el Pentàgon és si cal reduir la presència militar dels EUA al golf Pèrsic, on les grans bases militars nord-americanes han quedat greument malmeses després de mesos d’atacs iranians, segons dues d’aquestes fonts.
L’abast i la gravetat dels danys soferts per aquestes bases, algunes de les quals han quedat gairebé destruïdes, han ofert una oportunitat d’or a Washington per a reavaluar la presència militar a la regió. Anteriorment, de fet, el Departament de Defensa dels EUA ja havia donat entenent que rumiava no reconstruir les bases al Llevant malmeses.
L’avaluació ha anat a càrrec del Pentàgon, encara que un alt càrrec de l’exèrcit nord-americà diu que l’estat major conjunt i el Comandament Central dels Estats Units també han estudiat la qüestió.
Formalment, el secretari de Defensa, Pete Hegseth, no ha demanat cap revisió de la presència militar nord-americana a la regió. La reavaluació, més aviat, s’engloba en un procés més ampli de “planificació prudent” que, en última instància, podria influir en la decisió del govern Trump sobre el futur de les bases militar atacades durant el transcurs del conflicte.
“Caldrà prendre decisions de pes”, diu l’alt càrrec del Pentàgon.
El Comandament Central dels EUA, que dirigeix les operacions militars al Llevant, sol tenir estacionats uns 40.000 efectius en gairebé vint bases i emplaçaments situats en un radi de 2.400 quilòmetres, de Jordània a Oman.
D’ençà de començament d’any, l’exèrcit nord-americà ha enviat a la regió una gran quantitat de vaixells de guerra, avions de combat, mitjans de defensa aèria i més equipament militar escàs a fi de defensar les forces nord-americanes i llançar més de 13.000 atacs contra l’Iran.
Les bases nord-americanes més grans i permanents del Llevant són al golf Pèrsic: a Bahrain hi ha la caserna general de la Cinquena Flota dels Estats Units i en uns altres estats, com ara Kuwait, hi ha efectius de l’exèrcit i de la força aèria dels EUA.
Fa dècades que els aliats de Washington al golf depenen de les forces nord-americanes en qüestions de defensa. Qualsevol reducció d’efectius a la regió els podria deixar sense capacitat de defensar-se dels atacs iranians. Enfortir els exèrcits propis o bé associar-se amb unes altres potències i mirar de compensar la retirada de la protecció nord-americana podria trigar mesos, si no anys.
Fonts familiaritzades amb les deliberacions internes del Pentàgon diuen que és probable que el debat sobre el futur de la presència militar dels EUA al Llevant atiï la pugna entre les faccions del govern Trump que donen suport a les intervencions militars a l’estranger i els qui sostenen que el Pentàgon hauria de reduir la presència militar al món i centrar-se en la defensa del territori nord-americà o en la dissuasió d’adversaris més poderosos, com ara la Xina.
En les discussions, hi ha participat l’almirall Bradley Cooper, cap del Comandament Central dels Estats Units, que és receptiu a la idea de reduir la presència militar dels EUA al golf Pèrsic, segons un oficial de l’exèrcit nord-americà.
Un portaveu del Comandament Central dels Estats Units ha refusat fer declaracions per a aquest article.
Abans de l’esclat de la guerra, al febrer, el Comandament Central dels Estats Units va evacuar moltes bases pel risc d’atacs amb drons o míssils iranians. Alguns dels canvis que impliquen abandonar les principals instal·lacions del golf es podrien allargar després de la guerra, segons una persona familiaritzada amb aquests ajusts del posicionament militar.
“L’Iran creu que tenim soldats allà on sempre n’hem tingut, però no”, diu l’oficial, que s’està de detallar els canvis per no posar en perill la vida de soldats nord-americans.
Sis militars nord-americans van morir en un atac aeri al març contra Port Shuaiba, una base nord-americana a Kuwait, i més de 200 instal·lacions nord-americanes han estat malmeses o destruïdes durant el conflicte actual, segons un recompte de The Washington Post del maig passat.
A més de defensar el personal a la regió, l’exèrcit nord-americà també ha gastat més d’un miler de míssils interceptors de defensa aèria durant el transcurs de la guerra de l’Iran, cosa que ha exhaurit les reserves del Pentàgon de míssils terra-aire Patriot i THAAD, els més sofisticats de l’arsenal.
“La guerra realment ha posat en evidència la vulnerabilitat de les forces nord-americanes a la regió”, diu Michael Ratney, un ex-diplomàtic que va ocupar el càrrec d’ambaixador dels EUA a l’Aràbia Saudita i que també va treballar a Catar.
Ratney argumenta que traslladar tropes i equipament més a l’oest –a Jordània, Israel o la costa saudita de la mar Roja– podria ajudar a alleujar una part de la pressió, tot i que posar més distància entre l’Iran i els actius militars dels EUA al Llevant “no és la solució ideal al problema”.
Aquests darrers mesos, de fet, l’Iran ja ha demostrat sobradament que era capaç d’atacar objectius geogràficament distants, incloent-hi països com ara Jordània i Israel. El mes passat, un atac iranià contra Jordània va matar quatre soldats nord-americans.
Els atacs de represàlia de Teheran contra bases nord-americanes al golf Pèrsic han abocat la regió a una crisi profunda i han atiat la frustració amb els EUA entre els principals aliats de Washington al Llevant, que consideren que el govern Trump no els va consultar degudament la decisió de declarar la guerra a l’Iran.
Allison Minor, que va ocupar el càrrec de directora d’afers de la península Aràbiga al Consell de Seguretat Nacional dels EUA durant el primer govern Trump, explica que els països del golf podrien optar per mantenir alguns aspectes de l’aliança amb els Estats Units –com ara la venda d’armes o l’intercanvi d’intel·ligència militar– per molt que Washington decideixi de reduir la presència militar a la regió.
“Cal debatre tots aquests aspectes de manera exhaustiva, en compte de limitar-se únicament a la qüestió de la xifra total d’efectius”, diu Minor.
Públicament, el Pentàgon ha calculat el cost de la guerra de l’Iran en 37.500 de dòlars: la xifra, tanmateix, no inclou el cost de reconstruir les bases militars destruïdes o malmeses per l’Iran al Llevant.
Jules Hurst III, interventor del Departament de Defensa dels EUA, explicava al maig, durant una audiència al senat nord-americà, que el Pentàgon no havia inclòs els costs de reconstrucció en la xifra final perquè el govern Trump encara no havia decidit fins a quin punt volia reconstruir les bases danyades. A l’abril, l’American Enterprise Institute, un think tank de centredreta, va calcular que reconstruir-les costaria ni més ni menys que 5.000 milions de dòlars.
Unes quantes persones familiaritzades amb les deliberacions internes del Pentàgon expliquen que qualsevol canvi permanent en l’estratègia militar dels EUA al Llevant encara és lluny de materialitzar-se i que, en tot cas, requerirà el vist-i-plau d’alts càrrecs del govern Trump.
Al juny, Trump va signar un acord de pau preliminar amb l’Iran i va donar entenent que la guerra ja s’acabava. L’acord, tanmateix, es va trencar al cap de poques setmanes: d’aleshores ençà, ambdós bàndols han intercanviat atacs esporàdicament.
Un informe publicat fa poc per Defense Priorities, un think tank que advoca per la moderació militar, defensa clausurar les bases nord-americanes situades dins l’abast dels míssils i drons iranians, com ara les de Kuwait. També proposa de traslladar els efectius dispersats pels Emirats Àrabs Units, Jordània i Bahrain a instal·lacions més segures, com ara la base aèria del Príncep Soldà, prop de la capital saudita, Riad.
A Washington, mentrestant, algunes veus han proposat de traslladar i concentrar a Israel les tropes nord-americanes que hi ha al Llevant. Un informe publicat al març pel Jewish Institute for National Security of America, un grup d’acció política pro-israelià, demanava de traslladar més recursos militars nord-americanes a la base aèria d’Ovda, al sud d’Israel. Aquest hivern, poc abans de l’esclat de la guerra de l’Iran, Washington va enviar múltiples caces F-22 Raptor a la base com a mostra de l’aprofundiment dels vincles militars entre els EUA i Israel.
La proposta, tanmateix, ha dividit l’opinió en el si del govern Trump, atès que alguns sectors de l’executiu temen que augmentar la presència militar a Israel comporti riscs en matèria de contraespionatge, en un moment de preocupació creixent al Pentàgon per l’espionatge israelià.
Paral·lelament, el gabinet del sots-secretari de Defensa dels EUA, Elbridge Colby, ha impulsat una revisió del desplegament militar nord-americà als països l’OTAN poc després que el govern Trump hagués anunciat la retirada de milers de soldats estacionats a Alemanya i Polònia. Es preveu que l’estudi s’acabarà al desembre.
Tara Copp ha contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
