17.07.2026 - 21:40
|
Actualització: 17.07.2026 - 21:45
El Mundial de futbol masculí s’acabarà demà als Estats Units. Més enllà de les qüestions estrictament esportives o de les ingerències polítiques de Donald Trump, aquesta competició serà recordada per la introducció d’alguns canvis en el reglament, que caldrà veure si tenen continuïtat en el futur.
És habitual que la FIFA i la International Football Association Board (IFAB), l’organisme encarregat de definir les regles del futbol, aprofitin els mundials per a introduir-hi novetats reglamentàries. Sense anar més lluny, al del 2018, disputat a Rússia, es va estrenar el videoarbitratge, conegut popularment amb la sigla anglesa VAR. I al Mundial del 2014, organitzat al Brasil, s’hi van incorporar les pauses d’hidratació arran de les altes temperatures i de la xafogor a l’estiu.
Les pauses que canvien el negoci del futbol
Tal com ja va fer fa dotze anys, durant el Mundial del Brasil, i fa quatre, al de Catar, la FIFA defensa que les pauses d’hidratació s’han introduït per a protegir els futbolistes de la calor. També argumenta que, per a preservar la integritat esportiva, s’han d’aplicar igualment a tots els partits, fins i tot quan les temperatures són baixes o quan es juga en estadis coberts i climatitzats.
La gran diferència entre aquells mundials i l’actual és que ara aquestes pauses s’han començat a aprofitar per a introduir-hi anuncis televisius durant els partits. Fins ara, el negoci audiovisual del futbol tenia una limitació clara: era molt difícil d’incloure-hi publicitat perquè és un joc gairebé sense interrupcions, tret del descans. Ara, en canvi, les televisions disposen de quatre minuts i vint segons per partit, és a dir, set hores, trenta minuts i quaranta segons durant tot el torneig. Això equival a vuit espais publicitaris addicionals de trenta segons per partit per a cada televisió i cada país: 832 anuncis possibles entre el començament i el final de la competició.
Segons el reglament, els anuncis poden començar vint segons després que l’àrbitre xiuli la pausa de tres minuts, a la meitat de cada part, i s’han d’acabar trenta segons abans no es reprengui el joc. Segons que explica la BBC, un anunci de trenta segons durant el Mundial a Fox Sports costa entre 200.000 dòlars i 300.000, i el preu pot arribar a 750.000 dòlars en els partits dels Estats Units i en les fases finals. Per tant, es calcula que la publicitat emesa durant les pauses d’hidratació ha generat més de 250 milions de dòlars tan sols als EUA.
Aquests ingressos addicionals a tot el món fan que els drets d’emissió del Mundial siguin més valuosos per a les televisions i, per tant, permeten que la FIFA en pugui apujar el preu quan negociï els drets dels torneigs futurs.
La FIFA encara no ha confirmat si les pauses d’hidratació es mantindran en els mundials vinents. Però, atès el benefici econòmic que representen per a l’organització i les televisions, i tenint en compte que el Mundial del 2030 es farà al Marroc, l’estat espanyol i Portugal, territoris amb estius molt calorosos, és molt probable que es mantinguin.
Tot i això, no és clar que les altres grans competicions de futbol incorporin aquestes pauses. La UEFA, que regula el futbol europeu, ja ha dit que no tenia previst de modificar-ne la normativa en les competicions vinents, ni a la Lliga de Campions ni a l’Eurocopa del 2028. La decisió s’ha interpretat com un nou intent de marcar distàncies amb la gestió de la FIFA.
Un nou futbol de quatre parts
Les pauses han interromput el ritme dels partits i han rebut crítiques dures d’entrenadors i de jugadors, que consideren que impliquen un canvi substancial en la manera d’encarar-los. De fet, en uns quants partits els ajustaments tàctics fets durant aquestes aturades han influït clarament en el desenvolupament del joc.
Tot i que la integritat esportiva no es veu alterada, perquè tots dos equips tenen les mateixes oportunitats de reunir-se i d’introduir canvis tàctics, entrenadors i jugadors coincideixen a dir que es tracta d’una modificació reglamentària de gran abast. “La cobdícia escanya ara mateix l’esport rei”, va lamentar Thierry Henry, ex-futbolista francès i del Barça, que ara treballa d’analista televisiu.
Els afeccionats als estadis també han mostrat el rebuig a aquesta nova norma. Durant bona part del Mundial, s’han sentit escridassades cada vegada que els àrbitres han xiulat una pausa d’hidratació.
Espectacle a l’estil de la Super Bowl al descans de la final
Per primera vegada, la final del Mundial de demà inclourà un espectacle musical durant el descans. Hi actuaran artistes de projecció internacional com ara Justin Bieber, Madonna, Shakira, Gustavo Dudamel i BTS. La direcció artística anirà a càrrec de Chris Martin, cantant de Coldplay, i s’emetrà en directe a tot el món.
Això obligarà a allargar el descans. Dels quinze minuts habituals es passarà a disset, pel cap baix. El concert durarà uns dotze minuts, però també caldrà tenir en compte el temps necessari per a muntar l’escenari i desmuntar-lo. Aquesta interrupció allargada obligarà els seleccionadors dels dos equips finalistes a adaptar-se a una situació gairebé inèdita fins ara en el futbol.
L’espectacle també tindrà un vessant social, perquè servirà per a donar suport al Fons Educatiu FIFA Global Citizen, una iniciativa destinada a ampliar l’accés a una educació de qualitat i a oportunitats vinculades al futbol per a infants de tot el món. Alhora, tal com passa amb la Super Bowl, la final de la lliga professional de futbol americà dels EUA, l’actuació servirà per a acostar l’esdeveniment a un públic menys interessat en l’esport.
Tenint en compte que unes altres competicions, com ara la Lliga de Campions, ja promouen espectacles musicals abans de les finals, no seria estrany que aquest format, molt arrelat als EUA, també s’acabi consolidant en el futbol.
Un Mundial cada vegada més gran
Finalment, una altra de les novetats d’aquest Mundial ha estat l’augment del nombre de seleccions participants. Per primera vegada, quaranta-vuit equips han disputat la fase final. Aquest nou format ha permès a la FIFA de vendre més partits a les televisions, però també ha originat força crítiques. Entre les més habituals, hi ha el baix nivell general de la primera fase i la manca de partits entre seleccions potents. A més, el sistema de desempat ha fet que molts equips arribessin a l’última jornada sense cap possibilitat de classificar-se, cosa que encara ha restat més emoció a la competició.
En aquest context, el president de la FIFA, Gianni Infantino, ha confirmat aquestes darreres hores que l’organització debatrà d’ampliar el Mundial masculí a seixanta-quatre seleccions després del torneig. “És una qüestió que sens dubte s’examinarà i es debatrà als comitès corresponents després d’aquest Mundial”, ha dit a la televisió suïssa Blue Sport. “Quan organitzes un Mundial, és important que el facis per a tot el món. No és tan sols Europa i l’Amèrica del Sud, sinó tot el planeta. Tots els països han de poder somniar a participar-hi.”
Si s’aprovés, un Mundial amb seixanta-quatre seleccions tindria cent vint-i-vuit partits, el doble dels que es disputaven amb el format de trenta-dos equips, vigent entre el 1998 i el 2022. El torneig d’enguany n’ha tingut cent quatre.
Ara com ara, la proposta té el suport de la FIFA i de la CONMEBOL, la confederació que gestiona el futbol sud-americà. En canvi, la CONCACAF, que representa l’Amèrica del Nord, l’Amèrica Central i el Carib, i la UEFA, que regula el futbol europeu, s’hi oposen.
De fet, el president de la UEFA, Aleksander Čeferin, ja ha qualificat la proposta de mala idea. En aquesta línia, fa setmanes que circulen informacions segons les quals la UEFA rumia de donar suport a un candidat alternatiu a Infantino en les pròximes eleccions a la presidència de la FIFA.
