patents vaccins
Mapa dels països favorables i contraris a aixecar les patents. | Font: Metges Sense Fronteres

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

La producció i venda dels vaccins contra la covid-19 s’ha convertit en un negoci molt lucratiu per a les grans farmacèutiques. La proesa científica de desenvolupar vaccins eficaços per a combatre la pandèmia del coronavirus en només un any ha donat pas a un repartiment inequitatiu a escala mundial, font de desigualtats entre països a l’hora d’afrontar la pandèmia. La diferència de la riquesa entre els països rics i els pobres o en vies de desenvolupament s’ha traslladat a la batalla per aconseguir els vaccins. Si bé la Unió Europea n’ha permès l’exportació, el preu de compra de les dosis –20 dòlars el de Pfizer, 25 dòlars el de Moderna, 2,8 dòlars el d’AstraZeneca, etc.– perjudica la salut de la població dels països amb menys recursos.

S’estima que s’han invertit 25.000 milions d’euros de diners públics en la investigació dels vaccins, el seu desenvolupament i la compra avançada. És una quantitat enorme de milions abocada al sector privat perquè els vaccins reverteixin en la salut pública mundial. Però després d’aquesta gran inversió pública, el negoci se l’ha quedat el sector privat. Per exemple, la investigació del vaccí d’AstraZeneca va rebre un 97% de finançament públic, però la farmacèutica és propietària de la patent. AstraZeneca ven el vaccí més econòmic del mercat, però és només un exemple del negoci pandèmic que fan les farmacèutiques gràcies a l’exclusivitat que els atorguen les patents. Pfizer o Moderna, per exemple, s’emporten la part més gran del pastís amb preus que multipliquen per set el vaccí d’AstraZeneca. Pfizer calculava de d’ingressar 12.462 milions d’euros el 2021 amb els vaccins, amb un augment del 44% de les vendes.

De fet, aquesta setmana, el Fons Monetari Internacional (FMI) ha proposat d’aplicar una taxa covid temporal de solidaritat a les grans empreses i fortunes per a accelerar la recuperació econòmica mundial, especialment les companyies més beneficiades per la pandèmia. Hi ha el temor d’una crisi a dues velocitats que agreugi els problemes polítics i socials a tot el món i que s’enquistin les desigualtats existents, però la proposta de l’FMI no sembla que tingui gaires partidaris.

En aquest mapa de seguiment de la vaccinació a tot el món es reflecteix l’escletxa de la vaccinació entre el nord i el sud. Mentre la vaccinació avança als Estats Units, la Xina, l’Índia, Rússia, Austràlia, el Brasil i la UE, el ritme és més lent clarament a l’Àfrica, el Llevant, les ex-repúbliques soviètiques i en alguns països de l’Amèrica Llatina i el sud-est asiàtic.

Els vaccins no arriben al ritme previst a causa dels incompliments de les farmacèutiques respecte dels compromisos adquirits. Probablement, s’han fet previsions massa optimistes de la producció que cal fer a gran escala per a immunitzar, com a mínim, el 70% de la població en el període de temps més breu possible. Les patents impedeixen que més laboratoris i empreses puguin fabricar vaccins en el cas que no puguin assolir acords amb els propietaris d’aquestes, i fan que el ritme de vaccinació mundial estigui desequilibrat.

[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món

Com s’aixequen les patents?

Els governs de tot el món poden suspendre les patents com a mesura extraordinària en casos d’emergència sanitària, amb l’objectiu d’augmentar la producció de dosis i de fixar un preu assequible. S’anomenen llicències obligatòries, i consisteixen en l’anul·lació temporal del dret d’exclusivitat sobre una patent a canvi d’una remuneració.

Aquest mecanisme és previst a la legislació internacional. Va regular-se en un acord internacional de l’Organització Mundial del Comerç de 1994, l’Acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç (ADPIC). A més, el 2001 va signar-se la Declaració de Doha, que diu que els estats poden adoptar mesures per a protegir la salut pública i permetre l’accés universal dels medicaments en situacions d’emergència nacional o d’extrema urgència.

No es pot negar que la pandèmia actual encaixa en el supòsit previst. Tanmateix, la suspensió de les patents implica una despesa extra per als estats, la indemnització a les farmacèutiques. Els països rics, que poden comprar milions de dosis dels vaccins, són reticents a explorar aquesta via, i tenen assegurat el subministrament. En canvi, els països pobres es troben a la cua en la recepció de dosis i no poden vaccinar la seva població a la mateixa velocitat.

Per aquest motiu, l’Índia i Sud-àfrica van demanar oficialment l’aixecament de les patents l’octubre passat. Aquests dies, la mesura es discuteix en el si de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), on té el suport de 103 països dels 162 que en formen part. Tanmateix, els Estats Units i la Unió Europea encapçalen el blocatge a la iniciativa. En aquest mapa publicat per Metges Sense Fronteres (MSF) el 22 de març es pot veure quins països són impulsors i favorables a aixecar les patents i quins s’hi oposen. D’ençà de l’inici de la pandèmia, aquesta i més organitzacions no governamentals han pressionat perquè els medicaments i els vaccins arribin a tota la població i no hi hagi diferències entre rics i pobres a causa dels monopolis de les farmacèutiques respecte dels seus vaccins.

El pegat de COVAX

Per mirar de fer un repartiment tan equitatiu com fos possible, va néixer la iniciativa d’Accés Global als Vaccins contra la covid-19 (COVAX), coliderada per l’OMS, la Coalició per a les Innovacions en Preparació per Epidèmies (CEPI) i l’Aliança Global pels Vaccins i la Immunització (GAVI). És l’únic mecanisme d’abast mundial que treballa perquè l’accés als vaccins sigui just i equitatiu. Manté contactes amb governs i farmacèutiques i ha estat l’eina que ha fet servir Andorra per a proveir-se de vaccins. El govern andorrà va arribar a acords amb els governs espanyol i francès, però ha treballat aquesta via paral·lela per a assegurar-se’n el subministrament.

Ara bé, COVAX no ha aconseguit de reunir les grans potències mundials sota el seu paraigua. Els governs dels Estats Units, la Xina, Rússia, Alemanya i França se’n van mantenir al marge, si bé la nova administració nord-americana s’ha compromès a contribuir-hi amb 4.000 milions. Malgrat l’esforç i la utilitat que ha tingut per a països en vies de desenvolupament, COVAX no ha tingut prou força per a reequilibrar el repartiment desigual dels vaccins arreu del món.

Creix l’exigència de l’accés universal als vaccins

Precisament, aquesta setmana, el director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom, ha reclamat accions a escala mundial per a augmentar la producció de vaccins. Ha demanat als governs que intervinguin perquè s’augmenti la producció i arribin més vaccins a tot el món, fent-ne l’accés universal, si cal, amb l’aixecament de les patents perquè la vaccinació avanci alhora a tot el món. L’OMS ha insistit molt que la pandèmia no s’acabarà amb la immunització de la població dels països més rics.

La demanda també ha tingut ressò al nostre país. Dimarts, va presentar-se la Declaració de Barcelona. Científics, metges i organitzacions internacionals reclamen l’aixecament temporal de les patents a tot el món. Argumenten que cal accelerar la producció i distribució dels vaccins mentre duri l’emergència sanitària per a aconseguir una cobertura global, i que el ritme actual alenteix la sortida del túnel. Atribueixen a les patents i al secretisme dels contractes dels governs amb les farmacèutiques l’avenç desigual i lent de la vaccinació, i critiquen el monopoli farmacèutic.

Els signants de la declaració, que és oberta a adhesions, exigeixen a les autoritats estatals i europees que activin els mecanismes prevists a la legislació internacional perquè s’alliberin les patents de manera temporal. Creuen que la inversió pública multimilionària en els vaccins ha de ser corresposta pel sector privat i que és una qüestió d’ètica mèdica, de salut global i de drets humans.

Fa dues setmanes, el president de la Generalitat, Ximo Puig, també demanava d’obrir aquest debat. Va enviar una carta al president del Comitè Europeu de les Regions, Apostolos Tzitzikostas, en què demanava que la Unió Europea encapçalés un moviment contra les patents. “En una pandèmia global, cal una resposta global”, va declarar. Puig també proposava que s’indemnitzessin les farmacèutiques a canvi d’alliberar les patents. “Si al final no arribem a una vaccinació universal, que és el gran objectiu, no superarem la pandèmia”, va dir.

Qui no en vol parlar és el president espanyol, Pedro Sánchez, que només s’ha mostrat disposat a abordar la qüestió en un futur indeterminat. “Hi ha un desafiament de producció i fabricació”, va admetre en la compareixença de dimecres passat al congrés espanyol. No obstant això, segons Sánchez, aixecar les patents podria perjudicar els incentius per a la investigació de les noves variants i l’eficàcia que tenen els vaccins amb aquestes variants.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.