24.07.2026 - 21:40
Generalment, qualsevol parlant de català sap fer bé el participi dels verbs. Però n’hi ha una colla que ens fan dubtar, de vegades per influència del castellà, de vegades per analogia amb uns altres verbs.
Tenim el cas del verb imprimir. Molta gent diu Ja he imprimit el document, però cal dir Ja he imprès el document. Un altre participi dubtós és el d’interrompre, que ha d’ésser interromput, i no pas interrumpit: L’acte ha estat interromput per un incident.
Hi ha participis no tan corrents i que ens poden sorprendre. Sabríeu dir, per exemple, quin és el participi de pertànyer? I el de romandre?
Us presentem, tot seguit, una llista de participis que ens fan dubtar:
- Del verb absoldre: absolt
- D’aparèixer: aparegut
- De cabre: cabut
- De cloure: clos (i conclòs, exclòs, reclòs)
- De compondre: compost
- De dissoldre: dissolt
- D’emetre: emès
- D’empènyer: empès
- D’estrènyer: estret
- De moldre: mòlt
- De remetre: remès
- De resoldre: resolt
- De romandre: romàs
- De saber: sabut
- De transmetre: transmès
- De vendre: venut
Hi ha uns quants verbs que tenen dues formes de participi, totes dues correctes, de vegades corresponents a variants dialectals diferents:
- De complir: complert-complit
- D’establir: establert-establit
- De fregir: fregit-frit
- D’oferir: ofert-oferit
- D’omplir: omplert-omplit
- De pertànyer: pertanyut-pertangut
- De plànyer: planyut-plangut
- De sofrir: sofert-sofrit
- De suplir: suplert-suplit
Finalment, destaquem tres casos especials:
- El verb coure té un participi diferent per a cada significat. Si vol dir ‘sotmetre a cocció’ és cuit (Has cuit la carn?), i si significa ‘produir coïssor’ és cogut (Com m’ha cogut, l’alcohol sobre la ferida!).
- El participi del verb ésser (o ser) és estat o bé, en contexts informals, sigut i set, segons el dialecte.
- Com a participi del verb matar també es fa servir mort (Ha matat un ocell o Ha mort un ocell).
