Parlon premia a Interior Joana Ricardo, assenyalada pel tomb repressiu

Joana Ricardo Hoyos serà la nova secretària general del Departament d’Interior i Seguretat Pública, en substitució de Tomàs Carrión, que deixa el càrrec per decisió pròpia. Ricardo exercia fins ara de directora general d’Administració de Seguretat. Ha passat prou desapercebuda durant aquest temps, en un càrrec que no reclama tanta exposició pública, però el moviment antirepressiu la coneix molt bé. Entitats com Alerta Solidària l’assenyalen com la responsable d’haver marcat un tomb repressiu del Departament d’Interior que dirigeix la consellera Núria Parlon.

Concretament, acusen Ricardo d’haver recuperat les sancions contra mobilitzacions pacífiques i d’haver torpedinat els criteris que s’havien establert en la legislatura anterior, quan Sonia Andolz era al capdavant d’Administració de Seguretat. Andolz va impulsar un document que regulava la potestat sancionadora de la llei mordassa en supòsits de protestes ciutadanes, d’acord amb els drets fonamentals.

Martí Majoral, portaveu d’Alerta Solidària, explica que el document d’Andolz va permetre d’aturar la repressió contra la protesta pacífica, però que d’ençà que Ricardo ocupa el càrrec, les sancions s’han recuperat amb contundència en molts àmbits. “A començament d’any vam tenir una pluja de denúncies contra el moviment de l’habitatge, Palestina, vagues d’ensenyament o l’arribada de Puigdemont”, explica Majoral. I afegeix: “Quan Ricardo va entra a substituir Sonia Andolz, va trigar mesos a revisar criteris i ens van començar a arribar multes.”

De l’aplicació de criteris garantistes a l’augment de les sancions

El document d’Andolz, signat el juny del 2022, establia criteris per a aplicar la potestat sancionadora de la llei de seguretat ciutadana en contexts de protesta. Per exemple, considerava que les concentracions i mobilitzacions pacífiques que no impliquessin un perill per a persones o béns havien de ser emparades per l’exercici legítim dels drets de reunió, manifestació i llibertat d’expressió i, per tant, no havien de ser sancionades. També establia que calia analitzar individualment la responsabilitat de cada persona en accions col·lectives i que, en cas de dubte, s’havia d’optar per la interpretació més favorable als drets fonamentals.

Per a l’organització antirepressiva, aquests criteris van marcar un canvi important en la manera com Interior abordava les mobilitzacions. Segons Alerta Solidària, durant els anys següents les sancions contra moviments socials van disminuir significativament. Però amb l’entrada del PSC al govern, les entitats van començar a notar que es menystenien els criteris i el document d’Andolz. “Amb Ricardo tornem a un punt previ sense que s’hagi editat cap nou document. Quan n’hem demanat explicacions a Parlon, ens han dit que el document d’Andolz només aporta criteris. De fet, ens diuen que el govern actual té uns altres criteris”, explica. Segons Majoral, si no hi ha un nou document, han de regir els criteris de l’any 2022.

El Departament d’Interior no ha aprovat cap nou document que substitueixi formalment els criteris del 2022. La consellera Núria Parlon ho va reconèixer en una resposta parlamentària del 27 d’abril al diputat de la CUP Xavier Pellicer. Sobre l’aplicació de la llei mordassa, la consellera va dir: “No hi ha cap document de criteris d’aplicació, tramitació i resolució de les sancions”, a banda el document signat per Andolz el 2022. Parlon va afegir que el departament aplicava “la legalitat vigent i la jurisprudència establerta pels jutges i tribunals”.

Les dades facilitades per Interior mostren el canvi de tendència. Els expedients resolts per l’article 36.6 de la llei de seguretat ciutadana, que sanciona la desobediència o resistència a l’autoritat i és un dels preceptes més utilitzats contra els manifestants, van passar de 1.572 el 2023 a 841 el 2024. El 2025, en canvi, es van enfilar fins a 2.411. Alerta Solidària denuncia que l’augment respon a un canvi en els criteris d’Interior i que el departament ha deixat d’aplicar el document del 2022 sense haver aprovat cap nova directriu que n’expliqui o n’empari la modificació.

Tomb en la política sancionadora

A començament de juny, la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC), Alerta Solidària i el Sindicat d’Habitatge de les Corts ja van alertar d’un tomb en la política sancionadora del departament contra les protestes per a aturar desnonaments. Aleshores ja van acusar Parlon i el director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, d’haver abandonat els criteris del 2022 i d’haver reactivat la via sancionadora contra el sindicalisme d’habitatge.

En aquella denúncia, les organitzacions se centraven en les 88 sancions imposades per protestes contra desnonaments durant el 2025, per un valor de 50.081 euros. El cas que originava més indignació era el de les Corts (Barcelona), on 53 persones havien estat multades arran de la protesta contra el desnonament de tres famílies amb menors, el 7 d’abril de 2025.

La denúncia també assenyalava el paper de la Direcció General d’Administració de Seguretat, dirigida per Ricardo. El moviment per l’habitatge, doncs, ja vinculava la nova secretària general amb el canvi de rumb abans que el govern n’anunciés l’ascens.

Qui és Joana Ricardo Hoyos?

Ricardo és funcionària de carrera de l’administració local i llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona (UB)-Abat Oliba CEU. També té un màster universitari en direcció i lideratge públics de l’Institut d’Administració Pública espanyol (INAP) i la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP).

Abans d’arribar a Interior havia estat cap dels serveis jurídics i secretària general accidental de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, i tècnica de l’Oficina Antifrau de Catalunya. Ara farà el salt a la secretaria general del Departament d’Interior i Seguretat Pública, un càrrec de més pes polític i administratiu.