14.07.2026 - 17:55
|
Actualització: 14.07.2026 - 21:39
La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha defugit de donar explicacions sobre la presència de dues agents dels Mossos d’Esquadra en una assemblea de docents. En la compareixença a la comissió d’investigació sobre infiltracions policíaques al parlament, Parlon ha dit que s’havia alterat l’objecte de la comissió, que investiga la infiltració de policies dels cossos de seguretat espanyols i l’espionatge amb programari espia, i ha insistit que els Mossos eren “la policia integral de la Generalitat” i no un cos espanyol.
Per Parlon, tractar aquest cas a la comissió “no és el més adequat per a la pulcritud dels procediments” i ha reiterat que la investigació dels fets s’hauria de fer en un altre àmbit parlamentari.
Quant a la presència de les dues agents en la reunió de mestres, Parlon s’ha remès a les explicacions donades a la comissió d’Interior. Ha dit que no hi havia cap instrucció política per a l’actuació, que va ser una decisió operativa. Ha recordat que el departament va obrir una investigació reservada per aclarir com es va prendre la decisió i que s’han anunciat mecanismes de control perquè no es repeteixi una situació semblant.
La investigació reservada, sense detalls per les causes judicials
La consellera ha refusat de donar informació sobre l’estat de la investigació reservada, adduint que hi havia en curs “tres processos contenciosos administratius” impulsats pels sindicats. Ha dit que no volia interferir en procediments judicials i ha apuntat: “La investigació reservada és oberta, però ens hem d’esperar.”
Durant la compareixença, Parlon ha definit l’actuació com una “decisió operativa maldestra, mal plantejada i inoportuna”, especialment tenint en compte que a Catalunya hi havia mobilitzacions continuades de docents. Ha matisat que la presència de les dues agents “en cap moment” no responia a la figura legal d’agent encobert i ha parlat d’infiltracions penoses.
Trapero diu que no es van vulnerar drets ni hi va haver mala fe
Per la seva banda, el director general de la policia, Josep Lluís Trapero, ha recordat que els agents infiltrats només eren prevists per llei i per la jurisprudència en investigacions de terrorisme i crim organitzat, sempre sota autorització judicial, i ha assegurat que aquest no era el cas de la reunió de docents.
Ha situat la presència de les dues agents en una actuació destinada a “avaluar riscs i amenaces per planificar els dispositius policials davant possibles mobilitzacions”. Ha dit que aquestes tasques no tenien com a objectiu limitar drets fonamentals, sinó garantir l’exercici dels drets de reunió i manifestació, a més de preservar la seguretat ciutadana i l’ordre públic. També ha subratllat que aquestes actuacions no eren “generalitzades ni indiscriminades”.
També ha assenyalat que la presència d’aquestes policies no va comportar “cap ingerència en els drets i les llibertats de ningú”, ha atribuït els fets a una decisió operativa, i ha descartat que hi hagués mala fe. En aquest sentit, ha confirmat que el comissari general d’Informació sabia que les agents eren a la reunió.
Esquius defensa que l’objectiu era avaluar riscs i fer prevenció
El comissari en cap dels Mossos, Miquel Esquius, ha negat que el cos actués amb “dinàmiques inercials d’infiltració policial”. En referència a la presència d’agents de la Comissaria General d’Informació en l’assemblea de docents, també ha sostingut que no era cap actuació policial “que pogués ser qualificada d’infiltració”. Ha remarcat que no es va fer ús d’identitats falses, ni es van crear acreditacions fictícies ni es van suplantar identitats, ni hi va haver cap integració estable en el col·lectiu ni es va obtenir informació amb finalitats “repressives o probatòries”. “Aquesta diferència és essencial”, ha insistit.
Segons el comissari en cap, l’assistència a aquella assemblea responia exclusivament a les funcions preventives atribuïdes a la Comissaria General d’Informació. Ha explicat que l’objectiu era obtenir informació operativa per avaluar riscos, anticipar possibles afectacions a la seguretat pública i planificar els dispositius policials davant les mobilitzacions anunciades. “L’objectiu era estrictament preventiu”, ha subratllat, tot assegurant que l’actuació no estava vinculada a cap investigació penal ni pretenia interferir en les reivindicacions del col·lectiu docent.
Esquius també ha defensat que la recollida d’informació en aquest tipus de contexts forma part de les funcions preventives de la policia i té com a finalitat garantir l’exercici dels drets fonamentals i preservar la seguretat pública. En aquest sentit, ha remarcat que la informació permet anticipar riscs i evitar incidents, especialment en mobilitzacions multitudinàries, i ha insistit que les actuacions de la Comissaria General d’Informació “no són generalitzades ni indiscriminades”.
Nous protocols i disculpes públiques
En aquest sentit, ha reiterat que el Departament d’Interior modificarà els protocols interns perquè una actuació com aquesta “no pugui adoptar-se per inèrcia operativa”. Ha detallat que qualsevol decisió similar “haurà de comptar amb un control reforçat i amb l’autorització del comissari en cap dels Mossos”.
Finalment, Parlon ha defensat que el departament havia actuat amb “transparència”, ha recordat que ja va demanar disculpes pels fets a la comissió d’Interior i ha insistit que havia estat “un error garrafal” permetre una situació d’aquesta mena. Ha reiterat que l’actuació no provenia de cap directriu política ni de la Comissaria General d’Informació.
Demanen la dimissió de Parlon
Francesc de Dalmases (Junts) ha criticat durament la consellera Parlon i n’ha tornat a reclamar la dimissió. Ha acusat la consellera d’haver-se volgut amagar i de mostrar una actitud de menyspreu cap al parlament. A més, ha recordat que una majoria de la cambra ja en va demanar el cessament i que ni ella ni el govern d’Illa no n’han assumit les conseqüències polítiques.
El diputat de Junts ha defensat que “estimar la policia” significava assumir els errors, donar explicacions i garantir la rendició de comptes. Ha sostingut que la direcció política feia “malbé el prestigi dels Mossos” i ha qualificat de “doblement preocupant” la infiltració en una assemblea de docents perquè afectava drets fonamentals i es feia contra un col·lectiu que es mobilitzava contra el govern.
Per la seva banda, Mar Besses (ERC) ha criticat que la consellera hagués desaprofitat l’oportunitat d’explicar “què va fallar” i “què s’ha corregit” d’ençà de la compareixença del mes de maig passat. Ha considerat que evitar de respondre davant el parlament era una “falta de respecte” a la cambra i ha defensat que la confiança en els Mossos només es recuperava amb “transparència”. També ha advertit que aquesta actitud no era compatible amb el model de “policia democràtica” que defensa ERC.
El representant dels Comuns, Andrés García Berrio, ha defensat que la comissió havia de servir per a analitzar les infiltracions de la policia i revisar el marc legal. De fet, la consellera ja havia reconegut que “no s’havien fet bé les coses”. Ha lamentat que Parlon s’hagi limitat a remetre’s a la compareixença anterior en lloc d’aportar noves explicacions i ha remarcat que l’existència d’un procediment judicial no impedeix que el govern doni les explicacions polítiques que reclama el parlament, en referència a la informació reservada.
Xavier Pellicer (CUP) ha dit que l’objectiu de la CUP “no és fer escarni” de la consellera, sinó obtenir “reconeixement, transparència, reparació i garanties de no repetició”. Ha acusat Parlon de faltar al respecte al parlament, als seus treballadors, als diputats i a la ciutadania perquè –ha dit– “no volia comparèixer ni donar explicacions”. Ha dit que l’argumentació jurídica emprada per justificar-ho no se sostenia i li ha retret que apel·li al respecte pels treballadors públics mentre, a parer seu, ha posat en dubte els informes elaborats pels serveis del parlament.
Pellicer ha centrat bona part de la intervenció en les infiltracions policíaques en assemblees sindicals que es mobilitzaven contra el govern. Ha reclamat saber “quants cops s’ha fet”, “contra qui” i “per quines raons”, recordant que el departament mateix va qualificar l’actuació de “error”. Per això ha exigit que, després de dos mesos d’investigació, el govern expliqui si n’ha detectat més casos, quines conclusions n’ha extret i si pot garantir que fets com aquests no tornaran a passar. També ha avisat la consellera que la “pulcritud” institucional consisteix precisament a respondre a l’objecte de la compareixença i donar les explicacions que el parlament reclama.
