Ahir al matí VilaWeb va avançar un informe del Departament de Salut i a la vesprada un altre d’un grup d’experts que té a les mans el govern espanyol. Són estudis sobre el coronavirus diferents i que, per tant, han requerit tractaments periodístics diferents. L’un és un crit d’alerta ben documentat al govern espanyol i l’altre és un marc de treball del Departament de Salut, necessari per a entendre l’abast de la pandèmia i prendre mesures. Però tots dos coincideixen que la durada de la situació de confinament serà llarga i que les dades de mortalitat, si no s’adopten mesures molt més contundents que les actuals, seran altíssimes.

Tanmateix, cal entendre, en el cas de les hipòtesis de morts, que les xifres que s’hi presenten –fins a un màxim de 13.000 morts al Principat o fins a un màxim de 200.000 a l’estat espanyol– són estatístiques. Projeccions que es basen en la informació més real i concreta que tenim avui, molt acurades, però que no han de ser necessàriament les dades finals de l’abril, quan s’arribarà al pic, o al juny, quan sembla que serà possible de començar a relaxar el confinament. Per això són xifres que hem d’entendre i de fer servir sempre contextualitzades. Les xifres totes soles, aïllades i sense reflexió, poden ser malenteses com la profecia d’una fatalitat. Però no són això.

Per això cal entendre la diferència entre facticitat i hipòtesi. El diccionari defineix la facticitat com el caràcter fonamental del que és real; i un fet, per definició, és fora de tota discussió. Ara llegiu aquest article i això no es pot discutir, és un fet. En canvi, si el trobeu interessant o avorrit és una opinió, vàlida i correcta siga quina siga. Aquesta és la diferència: un fet és indiscutible. Una hipòtesi, en canvi, és una eina de treball, prospectiva, que es fa servir per a elaborar pronòstics de futur, tan rigorosos com siga possible. Tenint sempre en compte que la humanitat sap que el futur no és mai predeterminat, almenys no del tot, i que és precisament per això mateix que es poden estudiar, dissenyar i construir futurs.

Totes aquestes xifres de morts possibles que dibuixen aquests informes, xifres que ens angoixen tant quan les llegim, les hem de posar en el calaix de les hipòtesis i no en el dels fets. Són xifres, i això és important de saber-ho, que no és que ens diguen que inevitablement es morirà aquest nombre de gent sinó que diuen que si no fem res per evitar-ho avui mateix, si no canviem el curs dels esdeveniments, la xifra de morts és molt probable que arribe a ser aquesta.

Sobre això, l’exemple de l’informe enviat al govern espanyol és molt clar. Creu que si divendres passat s’haguessen adoptat les mesures que proposa, la hipòtesi de morts seria d’un màxim de 8.000. Creu que si s’adoptassen aquestes mesures aquest divendres, demà, la hipòtesi de morts seria d’un màxim de 20.000. I creu que si el govern espanyol continua fent això que fa i no canvia d’actitud, la xifra de morts pot arribar a ser de 200.000.

Aquestes xifres ens obliguen: la gravetat d’això que vivim no es pot comparar amb res del que hem viscut fins ara. Ja no tenim més temps, ni un sol dia, a perdre i hem de ser molt contundents, tots. Hem de confinar-nos, és clar que sí, però amb això no hi ha prou. Simplement no podem acceptar com si fos una fatalitat inevitable de no tenir els tests, que tant han servit a Corea o a Alemanya per a controlar la situació. No podem acceptar de no tenir màscares o respiradors per a tothom que els necessite. No podem acceptar com si fos una fatalitat inevitable que, com que no tenim la vestimenta adequada als hospitals, ni un sol familiar, en l’hora més difícil de totes, no puga acompanyar una persona que es mor. No podem acceptar que quan algú té símptomes li diguen que s’estiga a casa i s’acabe morint allí. No podem acceptar que el govern espanyol no deixe prendre als nostres governs les decisions que tots sabem que són necessàries. Però tampoc no podem acceptar que els nostres governs no s’hi rebel·len per por d’un futur desconegut, ara que ja sabem quin futur més terrible ens espera, precisament si no ens rebel·lem.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.