JxCat, ERC i la CUP han tombat la designació de Miquel Iceta com a senador espanyol. El resultat de la votació ha estat de 65 vots en contra, 25 a favor i 39 abstencions. Així doncs, el ple del Parlament de Catalunya l’ha vetat com a substitut de José Montilla, un pas imprescindible perquè dimarts el PSOE el pogués erigir en president del senat espanyol, en plena campanya de les eleccions del 26 de maig. Iceta només ha aplegat els vots del PSC i de CatECP. Tant Ciutadans com el PP s’han abstingut. No hi ha hagut sorpreses i la majoria de la cambra ha deixat de banda la vella cortesia parlamentària a causa del context d’excepcionalitat que viu la política catalana. Allò que per al PSC és un retorn a la tardor del 2017, per als independentistes és un vot de dignitat enfront de l’esperat sotmetiment de la cambra catalana als designis de Pedro Sánchez.

Tanmateix, els socialistes sostenen que s’ha traspassat una línia vermella. ‘El sectarisme s’ha imposat sobre la legalitat i el sentit comú’, ha arribat a dir Iceta. La portaveu del PSC, Eva Granados, ha dit que s’obstaculitzava el dret del seu grup de rellevar el senador que li pertoca d’acord amb els resultats de les eleccions del 21 de desembre. El PSC ha demanat empara al Tribunal Constitucional espanyol perquè creu que s’ha vulnerat el dret de participació política recollit a l’article 23 de la constitució. Fins que el TC no s’hi pronunciï, el PSC no presentarà cap altre candidat a senador. Iceta no ha aclarit si, quan arribi el moment, el proposar a ell novament o algú altre. En declaracions als mitjans, també ha dit que el seu propòsit era esdevenir president de la Generalitat i no pas esdevenir un ministre del nou govern de Sánchez. Quant al seu substitut a la presidència del senat espanyol, ha subratllat que Pedro Sánchez no volia que exercís el càrrec un socialista català, sinó que fos concretament ell. Iceta pretenia treballar per la reforma de la cambra i per teixir acords, ha dit.

Iceta ha valorat l’impacte que pot tenir la posició dels independentistes en les hipotètiques negociacions amb el PSOE per a encarar la nova legislatura espanyola. Ha dit que no desistiria de cercar solucions acordades per al conflicte català, ‘per dolorosa que pugui semblar’ la votació amb què l’han tombat. Però Granados sí que ha advertit que el parlament s’hi juga ‘molt més que no sembla’ en les relacions de Catalunya i Espanya. Dimarts, després del permís concedit pel Tribunal Suprem, la constitució del congrés espanyol girarà entorn de la presència d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. La del senat espanyol, entorn de la de Raül Romeva. Iceta no s’hi ha referit, però sí que ha lamentat que hi faltarà un senador en representació dels socialistes catalans.

‘On és la cortesia amb els diputats que són a la presó?’

La majoria independentista ha explicat que els seus vots havien estat contraris per les condicions d’excepcionalitat que viu el país, amb l’existència de presos polítics i exiliats, la vulneració de drets de diputats al parlament i dels candidats que són a la presó i que han demanat de participar en la campanya electoral. També han retret a Iceta l’aval a l’aplicació del 155. De fet, totes tres forces han reiterat els arguments amb què van ratificar que s’oposarien al nomenament d’Iceta. JxCat ha al·legat que estan massa acostumats que Madrid mani i que Catalunya obeeixi. ‘No pertoca al Parlament de Catalunya de decidir qui és el president del senat’, ha insistit el portaveu del grup, Albert Batet, que ha censurat que es parlés d’un ‘fals diàleg, sovint cínic’, perquè no hi ha negociacions de debò. Per JxCat, tampoc no es pot parlar de la tradicional cortesia parlamentària si es banalitza el dolor dels presos polítics i els exiliats i se’n fa mofa. ‘On és la cortesia amb els diputats que són a la presó?’, ha reiterat el president del grup d’ERC, Sergi Sabrià, rebutjant lliçons de comportament parlamentari. Sabrià també ha demanat al PSC quantes amenaces més rebrien per no haver-lo fet president del senat espanyol. La CUP ha criticat que Iceta representa el règim del 78 i ha emblanquit l’extrema dreta manifestant-s’hi al costat. ‘No oblidem que va estar a favor de l’aplicació del 155 i que aquesta setmana ha recordat que, si cal, el tornarà a aplicar’, ha afegit el diputat Vidal Aragonés.

Ciutadans ha volgut distanciar-se del PSC i de l’independentisme amb l’abstenció, i ha constatat que amb el seu vot favorable tampoc no n’hi hauria hagut prou per a encimbellar Iceta al senat espanyol. En el primer ple sense Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa ha criticat que Sánchez l’hagués triat a dit i ha acusat els socialistes de dinamitar els ponts amb els partits anomenats constitucionalistes. Aquest és el discurs, de fet, que el partit d’Albert Rivera entona durant la campanya electoral, situant contínuament el PSOE al costat de l’independentisme, malgrat la votació. El PP ha certificat el fracàs de l’estratègia de distensió i de diàleg entre els socialistes i els independentistes, particularment ERC. ‘Dues setmanes ha trigat el separatisme a demostrar en què consisteix per a ells el diàleg: en xantatge’, ha etzibat Alejandro Fernández.

Els comuns han atribuït les posicions de tots els grups als interessos electorals que hi ha en joc enmig de la campanya. ‘Era un simple tràmit parlamentari i ara sembla que s’ha convertit en una qüestió d’estat’, ha criticat Jéssica Albiach. En un moment en què Unides Podem s’erigeix com a possible soci estable de futur del PSOE, els comuns han estat els únics a avalar la designació d’Iceta encara que, segons Albiach, el primer secretari del PSC es va ‘cobrir de glòria’ declarant que estaria a favor d’un nou 155 si es vulnerava la constitució espanyola i comparant Catalunya amb Sarajevo.

El sistema de votació, al TC

Abans del ple, la mesa ha refusat la petició dels socialistes catalans perquè la votació fos amb urna i paperetes, un sistema que hauria permès el nomenament perquè només serien vàlids els vots amb el nom del candidat proposat i no s’hi podria votar en contra. La votació ha estat electrònica i secreta. La majoria de la mesa al·lega que aquest és el format habitual per a la designació de senadors i així ho han avalat els lletrats. Segons el PSC, des del 1980 la tria de senadors s’ha fet quinze vegades per assentiment, vuit per votació electrònica secreta, quatre de manera ordinària i dues amb urnes. És a dir, que hi havia dos precedents, el 1989 i el 1992. El PSC ha impugnat al TC el sistema de votació i espera que resolgui aviat sobre això: en el rerefons del recurs hi ha la convicció dels socialistes que el sistema no hauria de permetre que una majoria conjuntural pugui vetar la representació que pertoca a una minoria. Curiosament, la votació s’ha hagut de repetir, perquè la primera vegada ha estat pública per error. Abans del ple, la comissió de l’estatut dels diputats ha dictaminat que Iceta reunia les condicions d’elegibilitat. Tots els grups hi han votat a favor menys la CUP, amb l’argument que no s’havien d’enviar representants catalans a les institucions espanyoles.

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb