El parlament reclama al govern una estratègia catalana contra les onades de calor

El Parlament de Catalunya ha reclamat al govern que elabori una estratègia catalana de prevenció, protecció i adaptació davant les onades de calor i la calor extrema. La iniciativa ha de servir per a bastir una política pública integral de país.

La proposta forma part d’una moció dels Comuns aprovada pel ple amb els vots favorables del PSC, ERC i la CUP. Junts i Aliança Catalana s’hi han abstingut, i el PP i Vox hi han votat en contra.

La cambra també demana al govern que elabori un cens d’habitatges sobreescalfats o energèticament ineficients i que reforci les ajudes per a la rehabilitació energètica, l’aïllament i la ventilació. En l’àmbit local, reclama més arbres, ombres, fonts i verd urbà per reduir les illes de calor.

L’estratègia s’haurà de coordinar amb el món local i haurà d’incloure mesures específiques per als municipis rurals i amb població dispersa. També haurà de ser coherent amb l’Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic 2021-2030, que el Parlament demana de revisar i actualitzar, i amb els plans d’emergència i protecció civil.

La cambra insta l’executiu a preparar el sistema sanitari, els serveis socials, el 112 i el Servei Meteorològic de Catalunya per afrontar aquests episodis extrems. L’objectiu és poder activar mesures preventives abans no esdevinguin situacions crítiques.

També reclama que el PROCICAT incorpori protocols específics per a la calor extrema en el transport públic, les autopistes i les estacions ferroviàries, espais on es poden produir retencions llargues, avaries o acumulacions de persones.

En l’àmbit sanitari, el Parlament demana d’identificar i fer seguiment de les persones més vulnerables als efectes de la calor extrema, com ara la gent gran i les persones en situació de pobresa.

A més, insta el govern a impulsar, en coordinació amb els ajuntaments i la resta d’administracions titulars, una adaptació progressiva dels equipaments locals on es fan activitats d’estiu. La finalitat és garantir-hi condicions tèrmiques adequades i incorporar-los, quan sigui possible, a la xarxa de refugis climàtics.

L’estratègia haurà d’incloure una perspectiva feminista i de gènere, tenint en compte que la calor extrema agreuja desigualtats vinculades a la pobresa, l’habitatge i la salut. També se n’haurà de fer una avaluació anual mitjançant un informe al Parlament.