Parlon i la cúpula dels Mossos tornen al parlament per les infiltracions policíaques

Nova oportunitat perquè el Departament d’Interior i la cúpula dels Mossos d’Esquadra donin explicacions per la infiltració d’agents. La comissió d’investigació del parlament sobre la infiltració de policies en moviments socials, polítics i populars dels Països Catalans ha citat avui a les 15.00 la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon; el director general dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero; el comissari en cap del cos, Miquel Esquius; i el cap de la Comissaria General d’Informació, Carles Hernández.

La intenció és que s’abordin les infiltracions d’aquests darrers anys, però sobretot l’escàndol més recent, la infiltració entre els docents abans de la vaga del maig. La compareixença es farà, a més, enmig de la batalla judicial dels sindicats. Els quatre dirigents tindran l’oportunitat d’explicar-se i d’aclarir qui va autoritzar aquestes actuacions, quins protocols s’hi van aplicar i quines responsabilitats polítiques i operatives se’n deriven.

Esquius i Hernández, la novetat

Fa dos mesos que Parlon i Trapero van comparèixer davant la comissió d’Interior del parlament per donar explicacions sobre la infiltració de dues agents dels Mossos en una assemblea de docents. Tots dos van demanar disculpes i van admetre que l’actuació havia estat un error i una maniobra “mal formulada”, però alhora van dir que responia a una finalitat operativa de prevenció de riscs per a l’ordre públic.

Parlon i Trapero ja han explicat la seva versió al parlament i en aparicions als mitjans de comunicació. Avui, sens dubte, serà important de parar atenció a les explicacions d’Esquius i Hernández. El primer, perquè és el màxim comandament policíac del cos. El segon, perquè les dues agents infiltrades provenien de la comissaria que ell comanda, la d’Informació. I Parlon i Trapero saben que fou una operació ben maldestra.

A mitjan maig, en una reunió amb els sindicats dels Mossos a la comissaria de les Corts de Barcelona, Trapero va dir que calia modificar la normativa que regula les infiltracions policíaques, per evitar que es repetissin casos com el de les dues agents. A la reunió també hi van assistir Esquius i Hernández. La cúpula va provar de calmar el malestar dels sindicats, van tornar a reconèixer els errors i van defensar fermament la tasca global del cos, especialment de l’àrea d’informació.

Les agents es van infiltrar en una assemblea de treballadors del Consorci d’Educació i del Barcelonès feta a l’Institut Pau Claris de Barcelona. Uns quants participants les van reconèixer perquè les havien vistes en manifestacions. Quan van ser interpel·lades, van assegurar que treballaven en un centre educatiu del consorci. Tanmateix, un docent del centre, que també participava en l’assemblea, les va desmentir. Després, totes dues van abandonar el centre.

Diuen que “tècnicament” no era una infiltració

Segons Parlon i Trapero, l’actuació era operativa i tenia per objectiu obtenir informació per a valorar amenaces i riscs en manifestacions i conflictes. Parlon va descartar ingerències polítiques i va anunciar l’obertura d’una investigació interna per a aclarir els fets. No obstant això, no va assumir cap mena de responsabilitat ni va precisar si calia que ningú del cos n’assumís responsabilitats.

Trapero també va negar que, tècnicament, es pogués parlar d’una infiltració policíaca i va assegurar que el procediment emprat no diferia de l’aplicat en etapes anteriors. La consellera Parlon va reconèixer que la infiltració fou un acte desafortunat i una maniobra mal formulada. “La manera com s’ha fet no és adequada”, va dir. Segons ella, la maniobra fou benintencionada, però mal formulada.

Pressió judicial

La pressió sobre el Departament d’Interior i els Mossos també ha crescut per la via judicial. La setmana passada, la Intersindical va presentar un recurs contenciós administratiu contra el departament en què sosté que la presència d’agents en l’assemblea sindical va vulnerar drets fonamentals com la llibertat sindical i el dret de vaga. El sindicat reclama que la Generalitat aporti tota la documentació relativa a l’operació, inclosos els informes policíacs, la cadena de comandament i una eventual autorització judicial, si existís.

La USTEC i la CGT també han recorregut als tribunals pels mateixos fets. En el cas de la USTEC, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha requerit al Departament d’Interior que aporti documentació relacionada amb l’operació, mentre continua la tramitació de la demanda per presumpta vulneració de drets fonamentals.