La història d’aquests ‘papers de París’ era fins ara força desconeguda. Quan el govern de la Generalitat es va haver de traslladar a París arran de l’avanç de les tropes feixistes a Catalunya, se’n va endur una part de la documentació. Al cap d’un any, l’amenaça d’ocupació nazi de França va empènyer l’ex-president Josep Tarradellas a amagar a Saint Martin-le-Beau alguns dels documents, que el 1980 van passar a formar part del Fons Tarradellas de l’Arxiu de Poblet. La resta de la documentació és la que havia estat confiscada per la Gestapo després de la presa de París, el juny del 1940. Els ocupants nazis aleshores la van lliurar a les autoritats franquistes, que la van dipositar al seu torn primer al Servei Històric Militar de Madrid i, a partir del 1993, a l’Arxiu d’Àvila.

La Comissió de la Dignitat, organitzadora de l’acte d’avui juntament amb la Delegació del Govern a França i Diplocat, no va saber el parador dels papers de París fins a principi d’any, i a l’abril va enviar una carta al ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenés, demanant-li que es tornessin al govern ‘com un acte de justícia democràtica i de restabliment d’un acte de la violència nazi contra una institució catalana i en homenatge al president Companys, a qui l’exèrcit espanyol té un deute com a condemna del seu assassinat’.