14.08.2026 - 09:59
|
Actualització: 14.08.2026 - 12:26
Com s’escriu correctament ‘déu-n’hi-do’? Què vol dir ‘badoc’? I què és el ‘biaix’ de gènere que apareix sovint als mitjans? Són tres exemples de paraules que se cerquen habitualment a Diccionari.cat, un servei en línia nascut el 1998 que rep cada any set milions d’usuaris.
Els dubtes ortogràfics, els termes poc freqüents i les paraules vinculades a l’actualitat són alguns dels principals motius de consulta d’un servei que avui té més competència que mai, inclosa la intel·ligència artificial. La IA n’ha reduït una mica el volum de consultes, però alhora també fa servir Diccionari.cat i el cita com a font en les respostes.
Enciclopèdia.cat, per la seva banda, manté viu el llegat de l’edició física de la Gran Enciclopèdia Catalana, amb 2,5 milions de consultes anuals i una actualització permanent dels continguts.
Núria Bort, cap d’edició de diccionaris d’Enciclopèdia Catalana, explica que les paraules més cercades al Gran diccionari de la llengua catalana (GDLC) –el primer dels quinze diccionaris que conté Diccionari.cat– durant tot el 2025 i aquests primers mesos del 2026 són ‘déu-n’hi-do’, ‘senyal’, ‘anàlisi’, ‘compte’, ‘provar’, ‘comptar’, ‘badar’, ‘corrent’, ‘biaix’ i ‘il·lusió’.
“No es detecta una evolució important, llevat de la paraula ‘biaix’, que no era tan consultada fa anys, segurament per la freqüència creixent en què es parla de ‘biaix de gènere’ o del ‘biaix de la IA’”, explica Bort a l’ACN.
La llista permet de distingir quatre grans tipus de consultes. D’una banda, hi ha paraules amb dificultats ortogràfiques, com ara ‘déu-n’hi-do’. D’una altra, les que generen dubtes gramaticals, com ara si cal dir “una anàlisi” o “un anàlisi”, i “un senyal” o “una senyal”.
També hi ha mots que han esdevingut més habituals per alguna raó, com ‘biaix’, ‘resiliència’ o ‘esvoranc’. Finalment, hi ha paraules que els alumnes troben en texts acadèmics o literaris i que no formen part del seu vocabulari habitual, com ‘basarda’, ‘feréstec’, ‘badoc’ o ‘baliga-balaga’.
Segons Bort, l’èxit d’aquest servei obert i gratuït no té una sola explicació. “Hi ha molta gent que consulta perquè se sent insegura amb la llengua, sigui perquè l’està aprenent”, diu. També hi ha gent que coneix el català, però té dubtes ortogràfics o gramaticals.
Bort també destaca les consultes per curiositat, fins i tot per fer jocs lingüístics, i les dels estudiants i professionals de la llengua, com ara periodistes.
La IA, competència i usuària
Bort considera que set milions de visites anuals són moltes, tenint en compte com s’accedeix avui a la informació en l’entorn digital i la competència existent, inclosa la intel·ligència artificial. “Avui hi ha moltes maneres de fer consultes lingüístiques”, admet.
Tot i això, celebra que la intel·ligència artificial també faci servir els diccionaris de Diccionari.cat per elaborar respostes a consultes lingüístiques. Segons que explica, es pot comprovar perquè els diversos models d’IA acostumen a citar, i sovint a enllaçar, les fonts.
Amb tot, Bort creu que encara poden guanyar més usuaris i diu que tenen “coses per fer” per aconseguir-ho, tant pel que fa a les funcionalitats del web com al posicionament SEO i a la incorporació de “més diccionaris útils, que la gent demana”. “Hi ha marge per créixer”, assegura.
Enciclopèdia.cat, una “enciclopèdia viva”
A Enciclopèdia.cat, on les cerques són més de contingut que no pas de significat, predomina la història de Catalunya. Els articles més consultats són els dedicats a Jaume I, la guerra dels Segadors i la corona catalano-aragonesa.
També hi ha moltes cerques relacionades amb les humanitats, com els Jocs Florals de Barcelona i el Renaixement; amb la ciència, com la ‘taula periòdica’; amb la geografia, encapçalada per l’‘Alt Empordà’; i fins i tot amb qüestions d’interès general, amb el ‘signe del zodíac’ en primera posició.
La responsable d’Enciclopèdia.cat i Divulcat.cat, Marga Prades, destaca que és una “enciclopèdia viva”, és a dir, que els articles històrics es continuen actualitzant “a partir de l’actualitat que es produeix”.
Com a Diccionari.cat, un equip s’encarrega permanentment de revisar i editar els continguts. En tots dos recursos, a més, el paper dels usuaris és “important” i molt valorat. Els internautes poden enviar consultes i comentaris sobre els articles per mitjà de formularis.
L’any 2025 es va commemorar el seixantè aniversari de la Gran Enciclopèdia Catalana. La primera versió digital també té una llarga trajectòria: es va estrenar el 1997, un any abans que Diccionari.cat.
D’ençà del 2012, l’Enciclopèdia Catalana no es reedita en format físic. Per això, Enciclopèdia.cat és la principal via d’actualització dels continguts d’aquesta capçalera de referència i de la resta de diccionaris i grans obres que la Fundació Enciclopèdia Catalana ha editat al llarg dels anys.
Fiabilitat i mirada catalana
Prades defensa el paper d’Enciclopèdia.cat en l’entorn digital, amb un portal “obert” que contribueix a fer que la cultura catalana i el coneixement en català “arribin a tothom de la manera més fàcil”.
També reivindica que és una “font de rigor i una referència”, amb continguts validats per especialistes i coneixedors de cada matèria, i amb “una mirada des de casa nostra”, a diferència de molts continguts que circulen per la xarxa, que tenen una visió més anglosaxona o peninsular.
