'El no dit, el no fet, el no vist' (tríptic, 1977), d'Àngels Ribé, exposat a 'Feminismes!' del CCCB (© Àngels Ribé / VERBUND COLLECTION, Vienna).

El 28 de desembre de 1977, en una ponència sobre lesbianisme i literatura, la poeta afroamericana Audre Lorde es demanava com es podien convertir els silencis en llenguatge i en acció. Perquè posar paraules a allò que sentia i compartir-ho permetia de crear xarxa amb altres dones que també s’hi havien trobat. Les paraules que posen nom a les opressions, vivències i situacions també les fan reals i generen debat. Expliquen el món que existeix i tenen la capacitat de generar un món diferent. Lorde també va demanar-se quines eren les paraules que encara no existien i que havien d’articular la realitat. I per trobar-les o, com a mínim, reflexionar sobre els envits del feminisme, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ha organitzat el cicle de debats ‘Les paraules que encara no tenim‘.

Les conferències començaran dilluns, 14 d’octubre, amb la conversa entre Fina Birulés i Marta Segarra moderada per Miquel Missé, i s’allargaran fins al 27 de novembre. També hi passaran noms destacats del feminisme i de la cultura contemporània com Siri Hustvedt, Jeanette Winterson, Maria Cabrera, Mireia Calafell, Maria Arnal, Mari Luz Esteban, Carolin Emcke i Chantal Maillard.

Diccionari feminista: més de cent paraules imprescindibles

El cicle de debats és una de les activitats paral·leles de l’exposició ‘Feminismes!’ que es pot veure al CCCB fins al primer de desembre i, com la mostra, parteix del feminisme dels anys setanta. ‘Aquell moviment va ser revolucionari, i com tots els moviments revolucionaris va generar un nou vocabulari que ara ens pertany a tots, com les idees d’igualtat, gènere i interseccionalitat, que ja formen part del nostre vocabulari comú i sense les quals no podríem explicar el món en què vivim’, explica la comissària del cicle, Susana Arias, qui afegeix que ‘trobar el nom d’allò que passava a les dones i que no era una cosa privada sinó col·lectiva és un descobriment del feminisme dels setanta: hem agafat la paraula i tenim la capacitat per a explicar qui som i qui volem ser’. Però encara no s’ha creat tot el vocabulari polític que permeti d’articular totes les preocupacions actuals del feminisme, per això ‘Les paraules que encara no tenim’ vol posar damunt la taula les qüestions que encara s’han d’abordar perquè ‘encara hi ha moltes persones que lluiten per poder explicar el relat de les seves vides i, segurament, hi ha moltes paraules que encara no tenim i que hem de trobar’, clou Arias.

‘Feminismes!’ al CCCB

Genealogia feminista: el diàleg entre el passat i el present

El fil que cus totes les conferències i activitats del cicle és la genealogia feminista: d’on venim? Quines són les veus que han parlat abans que nosaltres? Què podem aprendre’n? No és tan sols explicar les preocupacions dels feminismes actuals sinó quins vincles tenen amb el precedent del feminisme radical dels anys setanta. ‘Entre aquell moviment i els feminismes actuals hi ha contradiccions, hi ha tensions, però també consonàncies’, explica Arias, i apunta que el debat inicial de cicle servirà per a establir aquest diàleg entre la memòria, les transmissions i l’actualitat, també partint de l’experiència de les ponents: ‘Una de les qüestions que aborda el feminisme és la de recuperar veus de dones que havien quedat oblidades o invisibilitzades pels relats oficials, i tant Fina Birulés com Marta Segarra han fet aquesta tasca.’

En aquest sentit, la xerrada de l’antropòloga basca Mari Luz Esteban, que presentarà el llibre El feminisme i les transformacions feministes (Pol·len Edicions), també vol posar damunt la taula quina ha estat l’evolució del feminisme i com ha anat integrant altres lluites per esdevenir un moviment interseccional. Com ella mateixa explica al llibre, ‘els canvis esdevinguts els darrers deu anys no són només un reflex de les transformacions ocorregudes en el si del feminisme, sinó que també abasten les transformacions generals que han tingut lloc en els àmbits de la societat i de la política’.

Aquest diàleg entre el feminisme dels setanta i l’actual es veurà representat sobre l’escenari en el recital poètic ‘Alçar les mans, aquestes, brutes‘ amb les poetes Adriana Bertran, Alba Camarasa, Maria Cabrera, Mireia Calafell i Laura Sanz. Totes recitaran poemes seus i obres de poetes dels anys setanta, com ara Maria Beneyto, Maria-Mercè Marçal, Maria Cinta Montagut i Marta Pessarrodona.

L’escriptora Siri Hustvedt també estableix aquest vincle amb el feminisme dels anys setanta al seu darrer llibre, Records del futur (Edicions 62). Hustvedt ha fet del feminisme un puntal de la seva creació literària i del seu posicionament públic, i en aquesta novel·la relata l’experiència d’aquella dècada i rescata la memòria de la poeta, artista i performer Elsa von Freytag-Loringhoven, que es disputa amb Marcel Duchamp l’autoria de Fountain, la cèlebre obra sempre atribuïda a Duchamp.

Art, literatura i feminisme

Moltes de les dones que passaran per ‘Les paraules que encara no tenim’ són artistes, escriptores, poetes, creadores. Això és, segons Arias, perquè ‘el feminisme sempre ha jugat amb nous llenguatges i noves formes d’expressió, segurament perquè a les dones sempre se’ls ha negat l’espai de racionalitat, de pensament ordenat i sistemàtic que es pressuposa en els homes’.

I no tan sols això, sinó que el CCCB també ha volgut reivindicar el lloc que les dones ocupen avui en el món de la cultura i de l’art. L’acte central que vincularà feminisme i creació artística serà ‘FEM! Creadores feministes d’avui‘, una vetllada de festa i art que es farà el vespre del 31 d’octubre, ‘la nit de les bruixes’. ‘Molt sovint es diu que el feminisme és un moviment enfadat, però qui ha anat a trobades i manifestacions feministes sap que són una festa, i per això aquesta nit serà de festa i de creació’, explica Arias. A ‘FEM!’, hi participaran artistes, poetes, músiques i creadores com Maria Arnal, Flavita Banana, Btoy, Yolanda Domínguez, Silvia Albert Sopale, Miriam Reyes, Las Glorias Cabareteras, Marga Mbande, Mar C. Llop, Sonido Tupinama, María Cañas, Núria Guiu i Lali Álvarez, entre més.

De Rosie the Riveter al Pussyhat: la història gràfica del feminisme

Les paraules del feminisme d’avui

Quines són les preocupacions dels feminismes actuals? Quines paraules encara no tenen? El moviment engloba persones i grups amb perspectives diverses i de vegades contradictòries i el cicle vol mostrar aquesta diversitat i aquestes tensions, però ‘sense fer de la manca d’unitat en el feminisme un argument’.

Qüestions com el subjecte polític del feminisme, la fluïdesa de gènere, l’ecofeminisme, el feminisme a l’esfera pública i la ira i el desig seran presents en el cicle. L’escriptora britànica Jeanette Winterson acaba de publicar la novel·la Frankissstein (Edicions del Periscopi), una actualització del clàssic de Mary Shelley que posa damunt la taula el tema trans, els límits del cos, el gènere i la qüestió identitària, i en parlarà amb l’escriptora Bel Olid.

La conversa amb Chantal Maillard tractarà una qüestió de fons dels feminismes d’avui: la ira ha de formar part del moviment feminista? ‘Hi ha una certa tendència punitivista o de censura en el feminisme actual, i la conversa amb Chantal Maillard planteja si ha de ser aquesta la via i quines vies d’expressió ha de trobar el feminisme’, explica Arias.

La periodista i filòsofa alemanya Carolin Emcke portarà els temes més actuals: el #MeToo i quin espai queda per a l’expressió del desig en aquest context. Quines són les plataformes d’expressió públiques de les dones i com les xarxes socials han visibilitzat les violències que travessen les dones.

Una sèrie de vuit conferències i performances per a mirar de trencar silencis i establir aliances, crear llenguatges i teixir xarxes que estimulin a reflexionar sobre algunes de les idees clau dels feminismes actuals retent comptes dels feminismes pretèrits. Vuit conferències per a cercar les paraules que encara no tenim.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb