El govern de la Generalitat aconseguirà una República catalana amb gestos simbòlics com el del dejuni? O amb les apel·lacions constants al suport internacional que no s’han concretat mai, llevat d’algunes declaracions aïllades, aquestes que posen tan nerviós el ministre Borrell? Es pot admetre que un govern que diu que lluita contra l’anomalia democràtica que representa la legalitat espanyola llenci la policia autonòmica contra ciutadans que protesten contra aquesta anomalia? Per més vergonya, surt el conseller Buch i es disculpa davant dels Mossos, avalant els cops que van donar a Girona i a Terrassa. Us en recordeu, de José Barrionuevo cridant exaltat al parlament espanyol en favor de la Guàrdia Civil? I recordeu com va acabar aquell home? A la presó pels GAL. I és que quan els polítics comencen a fer la gara-gara a la policia, ja saps que els teus governants comencen a assemblar-se a tots els governants que, com aquí, han tingut el control de la violència institucional: Felip Puig, Ramon Espadaler, Joan Saura…

El govern de Torra parla molt. Moltes paraules, promeses i més promeses, presumpta agudesa verbal al parlament, ells amb ells s’ho fan i la població, mentrestant, cada vegada més desafecta. O colpejada per la policia que l’hauria de protegir. Algun dia hauríem d’acceptar que la proposta que Pujol va vendre’ns d’una policia diferent ha estat un fracàs. Quina diferència hi ha entre la policia catalana i la policia espanyola? N’hi ha de bons i de dolents, d’esquerps i de cordials, t’ajuden quan tens un problema o no, t’estomaquen quan els ho manen amb una ràbia similar. I, això sí, a les grans ciutats, els uns i els altres parlen castellà entre ells, encara que la promesa pujoliana era que si t’havien de fotre un cop de porra, els Mossos anirien recitant algun vers d’Ausiàs March. (És broma, com deia l’humorista Cassen.)

Ara per entrar a l’escala bàsica dels Mossos demanen el batxillerat. Però, fins fa ben poc, per participar en les convocatòries s’exigia una formació intel·lectual mínima, com a les altres policies. Per entrar als exèrcits occidentals passa igual: pocs estudis, els mínims, i disciplina, molta submissió. És el que els agrada, als comandaments militars i als comandaments polítics. Així, quan ells ordenen d’estomacar, els nois i les noies d’uniforme obeeixen, i colpegen i atonyinen amb la fúria que vam poder veure (si no patir directament) la setmana passada. No fos cas que els policies pensessin massa i, per un moment, es plantegessin si realment calia colpejar, bastonejar o disparar bales (d’espuma o de goma, totes fan mal) contra els ciutadans.

Torno a la pregunta inicial. On ens vol dur el govern de la Generalitat? On queden les prometences republicanistes? Mentre el president es refugia a Montserrat per participar en un dejuni simbòlic i el seu conseller surt a defensar els cossos policials –com feia Barrionuevo, com feia Felip Puig quan Ester Quintana va perdre un ull–, hi ha cap maquinària democràtica preparada per fer fora els engarjolats? Els qui fan vaga de fam de debò dins les presons poden entreveure cap suport institucional? O tot continuaran essent paraules, paraules i més paraules?

Un afegit. Quina llàstima no poder acabar l’escrit així. Perquè el govern de la Generalitat és, al meu entendre, una calamitat pel cap baix i un frau pel cap alt. I, tanmateix, a les espanyes ja s’anuncien noves aplicacions del 155, no per les raons que jo he mirat d’exposar, sinó justament per les contràries. Fa gràcia que la gent s’esverés tant pel suport que ha tingut Vox a Andalusia. Si les propostes d’aquell partit masclista i xenòfob ja les hem patides a Catalunya de la mà del PSOE/PSC, Ciutadans i el PP. I anar-hi anant.

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb