pandemia

Una vintena d’autors, de nou països diferents, relacionats amb les ciències socials han aprofitat el confinament per escriure Pandemia (Tirant lo Blanch), una obra que convida a reflexionar sobre els efectes de la quarantena i de la crisi del coronavirus 2019 en els drets humans, el sistema penal i el control social, i també les seves repercussions en les democràcies. El llibre tracta qüestions com la pobresa, l’escletxa de gènere i les presons, que són algunes de les dimensions de la quarantena, i les limitacions que els estats d’emergència imposen als drets fonamentals de la ciutadania.

El protagonisme de l’obra, el pren la privació de llibertat de més d’un terç de la població mundial a causa de la covid-19, tant en la societat com en la població carcerària, que ha viscut aquesta situació com un doble confinament per la falta de comunicació amb les famílies. El llibre també tracta l’accentuació de les desigualtats que ha causat la pandèmia del coronavirus, de classe i particularment de gènere, i l’augment de les discriminacions contra les dones.

Dimecres passat, se’n va fer la presentació en línia, que es pot recuperar en el vídeo a la carta. Van intervenir-hi el coordinador del llibre, el professor Iñaki Rivera, el jurista argentí Raúl Zaffaroni i la doctora en drets humans brasilera María Palma Wolff.

Iñaki Rivera, director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB (OSPDH), adverteix que cal tenir els ulls molt oberts i vigilar com es gestiona el confinament a les societats i com s’actuarà en l’època post-pandèmia. Al principi del confinament, l’OSPDH va demanar l’alliberament dels presos comuns classificats en tercer grau i també dels qui tenien permisos mitjançant l’article 100.2 del reglament penitenciari, en la línia de la petició de l’Alta Comissionada de l’ONU per als Drets Humans, Michelle Bachelet, i també el confinament dels presos polítics als seus domicilis. L’objectiu era alleugerir la població penal i prevenir contagis de covid-19 a les presons.

Què hi passa, a les presons, amb el coronavirus?

Un dels ponents de la presentació del llibre va ser el jutge de la Cort Interamericana de Drets Humans Raúl Zaffaroni, un dels juristes més prestigiosos de l’Amèrica Llatina. Zaffaroni deia que estava més preocupat per la post-pandèmia que no pel moment actual. Va augurar ‘situacions problemàtiques’ a l’Amèrica Llatina i va criticar durament el capitalisme financer, el qual va definir com a ‘fabricant de virus’ per la manera com tracta el planeta.

En aquest sentit, Zaffaroni va dir que el sistema econòmic es comportava amb el planeta ‘com un mamut en una cristalleria’, i va destacar que la post-pandèmia obria una lluita contra el ‘totalitarisme financer’. També va denunciar l’abús de la presó provisional a l’Amèrica Llatina, que representa la meitat dels reclusos, aproximadament. ‘Tot i l’enorme esforç del capitalisme financer i dels seus virreis, i dels monopolis de comunicació que exerceixen la venjança i la repressió, els nostres pobles d’alguna manera tornaran a reaccionar.’

L’altre ponent va ser la consultora i doctora en Drets Humans María Palma Wolff, qui va destacar com la història, el colonialisme i els cops militars de l’Amèrica Llatina, especialment en el cas del Brasil, repercutien en el funcionament jurídic i penal. També va explicar com n’eren, de devastadors, els efectes en la pobresa i en les dones, i com es criminalitzava la pobresa. ‘El 65% de la població femenina carcerària al Brasil és presa pel tràfic de drogues’, producte de la pobresa, va destacar.

Per la seva banda, Rivera va criticar el ‘fals caràcter democràtic atribuït al virus’, és a dir, l’afirmació propagandística que el virus afecta tothom igual. ‘És el moment de pensar en una nova manera de governar les presons’, i va defensar que calia fer una reconsideració del món carcerari que es basés a reduir del nombre de reclusos i a facilitar les comunicacions amb els familiars, aprofitant la tecnologia i després d’haver-se prohibit les visites durant el confinament.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.