Pràcticament cada dia de la setmana, els campus universitaris estan plens d’estudiants. Tot i això, molts cops no hi són per anar a classe, a la biblioteca o al bar, sinó a una de les acadèmies privades que ofereix cursos per superar els exàmens. Sobretot són els estudiants de carreres tècniques com Enginyeria en Tecnologies Industrials o de Sistemes de Telecomunicació els que omplen les aules d’aquestes classes de reforç.

Tot i això, més enllà de buscar un ajuda puntual, el fenomen d’anar a l’acadèmia per aprovar és força generalitzat. Encara que no sigui una tendència nova (moltes de les acadèmies que hi ha avui dia tenen 20 anys d’experiència o més) no deixa de sorprendre que hi hagi empreses privades tan professionalitzades per ensenyar allò mateix que s’explica a les universitats públiques.

Acadèmies i universitats, unes al costat de les altres

És difícil caminar entre les facultats universitàries de la Diagonal de Barcelona i no trobar-se una acadèmia cada pocs minuts. ‘Estem al costat de les universitats perquè els alumnes no perdin temps’, explica Quique Zanón, fundador de l’Acadèmia CEUS. A només unes passes d’aquesta acadèmia en trobem moltes d’altres: l’acadèmia ASES, Epsilon Formación, Acadèmia SOL…

Per Zanón, que els alumnes puguin optimitzar el temps d’estudi és un dels avantatges d’anar a una acadèmia, així com practicar un temari molt centrat en el que els sortirà a l’examen. En el cas de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), on els alumnes de certes enginyeries tenen més tendència a anar a acadèmies, algun material que donen a classe i els exàmens d’altres anys són públics. Els alumnes poden descarregar-ho, fer-ho arribar a les acadèmies i elles es dediquen a resoldre-ho. En base això, fan treballar els alumnes resolent els exercicis més recurrents en les proves.

Molts dels professors que imparteixen assignatures a les acadèmies són ex-alumnes de la universitat. Alguns, fins i tot, encara no han acabat la carrera i fan de professors als alumnes de cursos inferiors. Aquest és el cas de Víctor Elvira, professor a l’Acadèmia ASES de Mecànica Fonamental i Expressió Gràfica. Ell també és alumne d’aquesta acadèmia per les assignatures que encara cursa al grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials de la UPC. Com que és professor pot cursar de manera gratuïta aquests cursos a l’acadèmia. ‘És com un avantatge que ens donen, perquè aprovem i per totes les hores que hem dedicat a preparar la matèria que impartim’, explica Víctor Elvira.

El perquè de les acadèmies universitàries. Visions confrontades.

Els alumnes argumenten que les acadèmies els ajuden a aprovar encarant-los als exàmens i marcant-los un ritme de feina. La Gemma Graugés, estudiant d’Enginyeria Industrial explica que la van ajudar sobretot a primer quan ‘anava una mica perduda’ i es va trobar que a classe es donaven moltes coses per sabudes.

En general, els estudiants creuen que l’acadèmia és un pedaç per a un problema molt més gros que rau en la universitat i consideren que no haurien d’anar a un centre privat a buscar allò que els hauria d’oferir la universitat pública. El Marc, un estudiant d’Industrials, explica que la seva estratègia consisteix a anar un quatrimestre a classe i, si suspèn, anar a l’acadèmia. Diu que tot allò que a la universitat hauria de fer pel seu compte, com consultar bibliografia o buscar exercicis, a l’acadèmia ja li donen fet.

Pel que fa als professors, Ana Barjau, que coordinadora i ensenya l’assignatura de Mecànica a l’UPC, creu que l’auge de les acadèmies és un símptoma d’immaduresa per part dels alumnes, que ‘eludeixen la pròpia responsabilitat d’auto-disciplinar-se i segueixen buscant treballar sota l’ordre d’algú, més que per iniciativa pròpia’. També assegura que, com que la seva assignatura té fama de ser difícil d’aprovar, molts alumnes ni tan sols es presenten a la primera classe i van directes a l’acadèmia.  ‘Massivament hi van per la meva assignatura. Grups on potser tens a la llista de matriculats 80 persones, el primer dia de classe te’n trobes 20 només’, explica Barjau.

Anna Barjau fa classe a la facultat d’Enginyeria Industrial de la UPC a l’avinguda Diagonal

Carme Pretel, Vice-degana a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), afirma, però, que l’objectiu de l’escola no és lluitar contra les acadèmies, sinó millorar perquè els estudiants tinguin menys necessitat d’anar-hi. Tot i així, el fet que molts alumnes hi vagin directament sense passar per classe posa difícil que puguin treballar-hi.

Ernest Bosch també és professor de l’assignatura de Mecànica  a la UPC, però abans ho havia estat a l’acadèmia CEUS. Des del seu punt de vista, les acadèmies existeixen no només per la dificultat de les assignatures, sinó també per la part social. Ofereixen un grup d’estudi als alumnes, una colla que potser els seria més difícil de trobar a la universitat i que fa que se sentin més acompanyats alhora d’estudiar un temari que ja crida de per si a estudiar-lo col·lectivament. També creu que es deu al fet que no es tracti d’estudis gaire vocacionals, tot i que també assenyala el model d’avaluació com l’origen d’aquesta lògica d’aprenentatge enfocada únicament a aprovar. ‘Hi haurà acadèmies i professors de reforç sempre que hi hagi exàmens a superar’, destaca Bosch. Tot i així assegura que des que treballa a la UPC intenta que els seus alumnes no necessitin anar a l’acadèmia i que en tinguin prou amb les classes.

Hi ha acadèmies que defensen la seva raó de ser atribuint un mal ensenyament a les universitats, però aquest no és el cas de la CEUS. Segons Enrique Zanón, les acadèmies existeixen a causa de la diferència de nivell entre el batxillerat i la universitat. Explica que complementen allò que s’ensenya als alumnes a la universitat, ajudant els estudiants a assolir els seus objectius.

Quin impacte tenen les acadèmies en els estudiants?

L’ensenyament pràctic de les acadèmies pot suposar algun perjudici per els propis alumnes. ‘Allò que prima no és assolir competències, sinó aprendre a resoldre exercicis’, explica Carme Pretel. ‘Si vas passant les assignatures de la carrera d’aquesta manera, acabes amb un títol d’enginyer que és buit’, opina l’Ana Barjau. Explica que les acadèmies fomenten un tipus d’aprenentatge basat en l’acumulació de dades i la repetició d’exercicis sense entendre el concepte que hi ha al darrere, un mètode que considera legítim, però que en assignatures com la seva no acostuma a funcionar.

‘Tenim comprovat que els alumnes que assisteixen a classe i estudien se’n surten’, assegura Barjau. L’any passat, els professors de Mecànica van decidir formular l’assignatura de manera diferent. Com que les acadèmies encara no havien incorporat la nova eina introduïda a classe, van notar una diferència abismal entre els alumnes que havien assistit a les classes de la universitat i els que no.

A banda de les conseqüències a nivell educatiu de les acadèmies, s’hi suma l’impacte econòmic de pagar-ne els cursos. Les acadèmies tenen una gran oferta especialitzada per cada assignatura segons els graus i universitats. Ofereixen tant cursos amb tot el temari del quadrimestre com intensius enfocats exclusivament a preparar els exàmens parcials o els finals.

Aquesta gràfica mostra una estimació dels diners que es podria gastar un estudiant universitari durant un any amb la matrícula i els cursos de l’acadèmia, comptant que hi va per dues assignatures cada quadrimestre (que és una mitjana habitual i fins i tot baixa) i que no repeteix cap assignatura d’altres cursos. Seria un càlcul força aproximat d’un primer curs en algun dels graus comentats.

L’elevat preu de les acadèmies – i també de les matrícules universitàries – crea un greuge comparatiu entre els alumnes. És per això que fa uns anys alguns estudiants de l’ETSEIB van demanar que s’impartissin classes de reforç des de la universitat. Així va néixer el projecte Aula Lliure que ara han adoptat també altres escoles de la UPC. ‘Amb ajuts de la Generalitat vam poder pagar unes beques a alguns bons estudiants per ajudar en les assignatures amb fama de més difícils’, explica la Vice-degana del Centre, Carme Pretel. Aquest projecte és una de les poques coses que argumenten que des de la universitat poden fer. ‘No hi podem fer massa, però això no vol dir que no ens preocupi’, justifica Pretel, a qui resulta impossible controlar quants alumnes van a les acadèmies i perquè. ‘Són lliures de fer el que vulguin’.

Sigui com sigui, l’assistència generalitzada dels estudiants a aquestes acadèmies universitàries desvaloritza l’ensenyament que es dóna a les facultats. Un fenomen, però, que té moltes cares i cap causa concreta. Hi haurà qui ho atribueixi a la manca de recursos de la universitat, d’altres a la tradició i la inèrcia dels estudiants de certes carreres, mentre que per algú serà una situació totalment normal i compatible. Tot i això, ningú no veu cap solució clara per resoldre aquesta doble educació, cada dia més enquistada, tenint en compte, sobretot, que aquest país disposa d’un sistema d’universitats públiques pagat pels contribuents i matrícules altes que ja han generat diverses vagues i conflicte social. En definitiva, un problema amb poques sortides a la vista i que taca la imatge de l’educació pública.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb