Pablo Casado (Palència, 1981) s’ha escolat entre Soraya Sáenz de Santamaría i María Dolores de Cospedal en la cursa per a succeir Mariano Rajoy i presidir el PP. Casado ha accedit a la segona volta de les primàries i ara s’ha començat a moure per guanyar-se el suport dels compromissaris favorables a De Cospedal, que decidiran qui presideix el partit al congrés del 21 i 22 de juliol.

Casado ha recorregut l’estat espanyol aquestes dues darreres setmanes i ha aconseguit descavalcar De Cospedal. Amb el seu estil agressiu, desprenent àcid contra l’independentisme i atiant la catalanofòbia, s’ha guanyat el suport de la militància conservadora del PP. Un petit Le Pen que ha mostrat la cara més fanfarrona i xenòfoba, criticant també que el president espanyol, Pedro Sánchez, hagués autoritzat l’arribada del vaixell humanitari Aquarius al port de València amb 629 migrants a bord.

La seva carta principal ha estat la regeneració del partit, malgrat que forma part de l’aparell de Gènova. Sembla que presumir de regeneració està deslligat del fet que tingui un màster de Dret Públic de l’Estat Autonòmic sense haver assistit a les classes i havent cursat només quatre de les vint-i-dues assignatures. Unes convalidacions van permetre-li d’obtenir el títol a la Universitat Rey Juan Carlos. El cas del màster de Casado és al Tribunal Suprem espanyol, que pot arribar a encausar-lo les setmanes vinents.

Més enllà d’aquest cas, Casado ha estat l’autor d’uns quants estirabots contra l’independentisme durant la campanya de les primàries però també els mesos anteriors. Amenaces a Puigdemont, negativa al diàleg, ‘invitació’ als independentistes a exiliar-se… Però el deixeble de José María Aznar i Esperanza Aguirre també ha menystingut la memòria històrica, ridiculitzant l’esquerra per haver parlat de ‘la guerra de l’avi, amb les fosses de no sé qui, amb la memòria històrica…’

Tot això, afegit a la mostra indefugible d’ultranacionalisme espanyol, amb una bandera sobre un cotxe. Però, a ell, només li ha costat l’escarn de les xarxes socials.

Aznar i Aguirre, els seus mentors
Casado ha rebut el suport públic d’Aznar i Aguirre. Fou president de les Noves Generacions del PP de Madrid i diputat a l’Assemblea de Madrid. També fou director de gabinet d’Aznar, i posteriorment diputat al congrés espanyol. Aznar i Aguirre, enemics declarats de Rajoy, el van votar a les primàries. ‘És un paio fantàstic’, deia Aznar de Casado fa un temps.

Amenaça a Puigdemont d’acabar com Companys
El 9 d’octubre, el dia abans que el president Carles Puigdemont no declarés i suspengués la independència per a deixar la porta oberta al diàleg i a la mediació internacional, Casado va amenaçar-lo d’acabar com el president Lluís Companys, recordant que el 1934 havia declarat l’estat català. Després va dir que no es referia a l’afusellament.

Agraït a la policia espanyola i la ‘invitació’ a l’exili
Diumenge passat, Casado va anar a Barcelona. Tot just havent aterrat al Prat, va dirigir-se a la prefectura superior de la policia espanyola a la Via Laietana i va felicitar-ne els responsables. Els mateixos que van exercir la violència i la repressió contra els votants del primer d’octubre.

A la sortida va convidar els independentistes a exiliar-se perquè ‘Catalunya serà sempre Espanya’. A Casado, tant li fa banalitzar l’exili i insinuar un desplaçament massiu de catalans independentistes. Una pràctica pròxima al feixisme i a èpoques passades.

Després, en un acte, va contribuir a alimentar el discurs de les presumptes amenaces i l’assenyalament dels fills dels no independentistes. Un discurs que agrada molt a la seva ànima bessona, Albert Rivera.

Provocant Puigdemont i Torra
L’agressivitat durant la campanya de les primàries l’ha portat fins a l’extrem de provocar a Twitter els presidents Puigdemont i Torra. Puigdemont va retreure-li les declaracions en què convidava els independentistes a exiliar-se si volien anar-se’n d’Espanya. Casado va respondre-li que ell i l’independentisme eren xenòfobs, supremacistes i totalitaris.

Respecte de Torra, responent-li un piulet, Casado va dir que no hi hauria cap mena de diàleg.

El dia anterior ja ho havia avisat. ‘Si sóc president, no hi haurà contemplacions ni diàleg amb qui vol trencar la legalitat, aquí no hi ha lloc per a simpaties amb els qui fracturen Espanya’.

Un ultranacionalista espanyol amb tics xenòfobs que es presenta com a regenerador malgrat un presumpte màster falsificat, que vol castigar, reprimir i exiliar l’independentisme català i enterrar la memòria històrica, vol seure a la planta noble de Gènova i competir amb Albert Rivera per encapçalar la dreta espanyola. Amb Casado, el PP pot perdre l’oportunitat de fer una rentada de cara i modernitzar-se per deixar enrere el seu passat i homologar-se als partits de centredreta europeus.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]