Finalment el govern espanyol ha reconegut que María Begoña Urroz, la nena morta en un atemptat el 1960, no va ser pas víctima d’ETA, sinó del Directori Revolucionari Ibèric d’Alliberament (DRIL). Ja ho havia demostrat un reportatge de Xavier Montanyà i Ainhoa Oiartzabal publicat a VilaWeb i Berria el 2013, i que incloïa documents desclassificats de la Brigada Político-Social (BPS) que atribuïen al DRIL l’autoria de l’atemptat.

Ara s’acaba de publicar l’informe ‘Mort a Amara, la violència del DRIL a la llum de Begoña Urroz‘, elaborat per l’historiador Gaizka Fernández Soldevilla i el documentalista Manuel Aguilar, que sosté aquesta mateixa tesi. L’ha impulsat el Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme, adscrit al Ministeri de l’Interior espanyol.

La principal conclusió de la investigació, segons Fernández Soldevilla, és que la bomba del 27 de juny a l’estació d’Amara va ser obra del Directori Revolucionari Ibèric d’Alliberament (DRIL), fruit de la fusió, a començament del 1960, de la Unió de Combatents Espanyols i el grup portuguès Moviment Nacional Independent, que pretenia l’enderrocament de les dues dictadures ibèriques, la de Franco a Espanya i la de Salazar a Portugal, i la instauració de sengles repúbliques, que podrien federar-se entre si. Afegeix que el DRIL va ser una organització ‘efímera’ i ‘molt petita’, que va desaparèixer quatre anys després.

Documents oficials proven la manipulació de la primera víctima d’ETA

Desmuntant la tesi

El 2013, Montanyà i Oiartzabal van publicar per primera vegada un document de la Brigada Político-Social espanyola, la que més informació tenia, que atribuïa clarament al DRIL l’autoria de les sis bombes incendiàries que van esclatar en cadena, a trens i estacions de Barcelona, Madrid, Sant Sebastià i Bilbao, el 26, 27 i 29 de juny de 1960. La que va esclatar el dia 27, a l’estació d’Amara de Sant Sebastià, va causar ferits i la mort de la nena de vint-i-dos mesos Begoña Urroz, considerada d’aleshores ençà per alguns polítics, mitjans de comunicació i institucions la primera víctima d’ETA.

Però ja anteriorment Xavier Montanyà en un article publicat a VilaWeb el 2011,  ja va explicar aquest falsejament  i denunciava que  l’objectiu que va ser la tergiversació històrica per a embrutar l’origen antifranquista d’ETA i deixar un relat històric alterat. Malgrat la investigació periodística de Montanyà van ser molts els mitjans que van continuar impulsant la versió falsa dels fets. El País, La Vanguardia i Televisió Espanyola són alguns dels que en moments diversos van fer d’altaveus mediàtics d’aquesta informació tergiversada. La Vanguardia, fins i tot, va guardonar pòstumament Ernest Lluch amb  el premi Godó de periodisme per l’article ‘El pecado original‘, que també sostenia que Begoña Urroz havia estat víctima d’ETA.

Fa tres anys, l’Audiència espanyola ja va publicar el primer registre oficial de víctimes d’ETA i establia el 1968 com el començament de l’activitat armada d’ETA, fet que representava el reconeixent tàcit que Urroz no havia estat la primera víctima d’ETA.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb