10.09.2026 - 10:32
|
Actualització: 10.09.2026 - 10:59
El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible del govern espanyol, Óscar Puente, ha defensat RENFE de les crítiques per les incidències ferroviàries. En una entrevista a RNE ha parlat de les desqualificacions que rebia el servei: “La ‘puta RENFE‘, en un percentatge molt ampli del nombre d’incidències, moltes vegades no en té la més mínima culpa.” Però ha remarcat que el sistema ferroviari era especialment sensible a causes externes.
Ha lamentat que sovint es carregués tota la responsabilitat sobre l’operadora: “Em fa mal que tothom ho posi tot al mateix sac. És a dir, hi ha un incendi al costat de les vies i cal parar el servei: ‘La puta RENFE.’ Hi ha una incidència d’aquesta mena: ‘La puta RENFE.’”
Parlant d’incidències concretes, Puente ha justificat el tall durant dues hores de les línies de gran velocitat al sud de Barcelona perquè “un temporal espectacular” va malmetre una catenària: un llamp hi va caure, a Sant Vicent dels Horts, i va caldre tallar del tot la circulació entre les 11.00 i les 13.00 per a reparar-la.
També ha parlat d’una incidència a Madrid, a Fuencarral. Ha dit que, durant unes obres al costat d’un taller i la sortida de trens, algú va tocar una conducció de gas, cosa que va provocar una fuita important i va requerir la intervenció dels bombers i l’aturada del trànsit ferroviari.
El ministre espanyol ha fet servir aquests dos casos per a excusar-se de les incidències freqüents, i ha dit que aquesta mena de situacions “passen cada dia”. A més, ho ha comparat amb incidències en uns altres àmbits, com el transport aeri, i ha posat d’exemple el cas recent d’interrupció total del trànsit al Regne Unit: “Jo deia l’altre dia: ‘Déu meu, si això ens passa a Espanya, l’avaria porta el nom d’Óscar Puente perquè això passa al nostre país.’”
Dècades de desinversió
Malgrat els arguments de Puente, la inversió executada per l’estat espanyol a Catalunya reflecteix una manca històrica de compliment i un dèficit crònic d’execució pressupostària en infrastructures ferroviàries. De fet, ell mateix va reconèixer que l’infrafinançament històric al servei de Rodalia n’agreujava la vulnerabilitat i podia causar accidents com el de Gelida, i va dir que el seu govern mirava de contrarestar-ho amb més inversions.
El desembre del 2024, la Generalitat va publicar un document sobre la inversió de l’estat a Catalunya que recollia el grau d’execució tant d’ADIF com de RENFE entre els anys 2010 i 2023. El resultat era que només el 50,3% dels diners pressupostats es van gastar realment. És a dir, dels 11.285 milions d’euros prevists als pressuposts espanyols d’aquells catorze anys, tan sols se’n van gastar realment 5.676 milions. La diferència, 5.609 milions d’euros promesos a Catalunya, que figuraven als pressuposts aprovats pel congrés espanyol, no hi van arribar mai.