Featured Video Play Icon

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

‘En llums i ombres’ (Mésdemil, 2015) ha fet despertar els orígens d’Òscar Briz, que ha tret la pols al seu costat més rocker. El vuitè treball del cantant de l’Alcúdia (Ribera Alta) és informal i d’essència purament anglosaxona. Qui ja va xalar amb ‘Youth‘, el seu darrer disc, hi trobarà un patró similar, amb la diferència que les guitarres acústiques han estat substituïdes per l’electricitat. Un disc ballable i no apte per a teatres immòbils.

‘Un cantautor mai fa cançons per a ballar. La solemnitat del cantautor no va amb mi’, diu Briz, que no se sent còmode amb l’etiqueta de cantautor que des de sempre se li ha penjat. I és que qualsevol cantant que vaig en solitari i toqui la guitarra se l’acostuma a qualificar de cantautor.

Tampoc l’ajuden a desprendre’s del cartell de cantautor les seves lletres, filosòfiques i abstractes que fugen de les proclames directes: ‘Les grans afirmacions, les grans paraules, que diria Roger Mas, són coses de les quals et pots penedir. Tots canviem’. Però el nom del disc no és interpretable, tot i que reconeix que és més difícil posar-li nom que a un fill: ‘Faig una lectura sobre la vanitat de la societat, la veritat aixafada dels mitjans de comunicació i molta crítica’.

Òscar Briz actua avui al Born CC a les 20.00 en el marc del cicle ‘Born de cançons’.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.