Orgullós de ser hetero o cosa que és el mateix: orgullós de ser un fatxa

  • «La lluita del col·lectiu LGTB és la de tots i totes, perquè la lluita per la llibertat sexual és una lluita pels drets civils»

Gemma Pasqual i Escrivà
02.07.2019 - 21:50
VilaWeb
El grup ultra España 2000 va penjar una pancarta al balcó de la casa de la ciutat de València, el 28 de juny proppassat (fotografia: Twitter España 2000).

Divendres passat els feixistes d’España 2000 van penjar al balcó de l’Ajuntament de València una pancarta amb el lema ‘Orgullo hetero’. Sembla que la idea no és seva, ve de Boston, on un grup format per polítics i personalitats d’extrema dreta han impulsat l’Straight Pride Parade, la desfilada de l’orgull heterosexual –literalment: la ‘desfilada recta de l’orgull’, entenent que aquesta condició sexual és la recta i les representades pel col·lectiu LGTBQ+, les desviades. Fins i tot tenen una bandera, que no és l’espanyola, és una bandera de ratlles, en blanc i negre.

L’informe ‘Homofòbia d’Estat 2019’ de l’Associació Internacional de Gais, Lesbianes, Bisexuals, Transsexuals i Intersexuals (ILGA) és esgarrifós: el perill de morir pel fet de mantenir relacions homosexuals no ha disminuït respecte a l’últim informe. Sis països ho castiguen amb la pena capital: l’Aràbia Saudita, l’Iran, el Iemen, Sudan, dotze estats que conformen Nigèria i part de Somàlia. A més, un gai pot ser condemnat a mort a Mauritània, als Emirats Àrabs Units, Catar, el Paquistan i l’Afganistan. En un de cada tres països és perillós mostrar-se com a membre de la comunitat LGTBI. A 68 nacions ‒assenyala l’estudi‒ ‘hi ha lleis que explícitament prohibeixen els actes sexuals convinguts entre persones del mateix sexe i dues més els criminalitzen de facto. A més, jurisdiccions que no pertanyen a estats membres de l’ONU també castiguen aquestes conductes, com ara Gaza, les illes Cook i certes províncies d’Indonèsia’.

Les denúncies de delictes d’odi per orientació sexual, en la major part agressions a homosexuals, augmenten a l’estat espanyol i, cosa encara pitjor, 8 nens de cada 10 que expressen la seva homosexualitat són víctimes d’assetjament escolar.

Els homòfobs se senten molt angoixats perquè celebrem el dia de l’orgull LGTBQ+ i senten la necessitat de reivindicar la seva heterosexualitat com si fos amenaçada. Com si els assassinats, la presó, les agressions i la humiliació fossin, per a molts d’ells, part del seu dia a dia en diverses zones del món. Aquest cap de setmana a Barcelona, en un McDonald’s, un homòfob atacava un jove dient-li: ‘Et faré heterosexual a hòsties.’

Cadascú es pot sentir orgullós d’allò que li vingui de gust. Jo estic ben orgullosa dels amics i amigues del col·lectiu LGTBQ+, de la seva lluita constant malgrat les dificultats. La seva lluita que és la de tots i totes, perquè la lluita per la llibertat sexual és una lluita pels drets civils.

I tornant a España 2000, encara em pregunto com van saltar les mesures de seguretat de l’Ajuntament de València per entrar-hi la pancarta.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any