Avui hi ha més de tres milions de casos de Covid-19 confirmats arreu del món. Pràcticament a tots els països del planeta hi ha malalts amb el nou coronavirus, i l’estudi de milers i milers de casos, més greus o menys, ha servit per a veure que la capacitat que té aquest virus d’atacar el cos humà va més enllà del sistema respiratori i dels pulmons, i pot afectar més òrgans, com ara el cor i els vasos sanguinis, els ronyons, els intestins i el cervell. Hi ha centenars d’articles i d’estudis publicats a tot el món que informen de casos d’aquests, que manifesten dubtes sobre la millor manera de tractar els casos greus de Covid-19. Hi ha més interrogants que no pas respostes encara. La revista Science ha publicat un article no fa pas gaire que resumeix i recull els danys que pot causar la malaltia, que pot anar de cap a peus del cos. ‘El virus actua com un patogen que la humanitat no havia vist mai’, afirmen els autors.

Quan la infecció comença, durant uns dies habitualment no hi ha símptomes, o bé comença a haver-n’hi de lleus, com ara tos, febre, mal de coll, mal de cap, malestar general i fins i tot pèrdua del gust i de l’olfacte.

Afectació als pulmons

Si el sistema immunològic no atura el virus en aquesta primera fase, el microbi se’n va cap als pulmons i la infecció pot esdevenir una pneumònia, amb afecció respiratòria. En alguns casos, els malalts es recuperen després d’haver rebut assistència respiratòria, però en uns altres casos empitjoren, de vegades de manera molt sobtada, i presenten una síndrome respiratòria aguda amb uns nivells d’oxigen a la sang que cauen en picat i amb unes greus dificultats per a respirar.

Això passa per la batalla que lliuren els glòbuls blancs contra la infecció. Jamie Garfield, pneumòleg del Temple University Hospital, a Filadèlfia, als Estats Units, diu a Science: ‘L’autèntica morbiditat i mortalitat d’aquesta malaltia probablement es deu a aquesta resposta inflamatòria desproporcionada contra el virus.’ Allò que explica la davallada que fan molts malalts greus de Covid-19 pot ser la ‘tempesta de citocines’, que són unes molècules que guien la resposta immunològica. Però quan hi ha una ‘tempesta’ les cèl·lules immunològiques poden començar a atacar teixit sa i es produeix una inflamació que pot ser fatal.

Cor i vasos sanguinis

Molts investigadors estan convençuts que aquesta és la causa del deteriorament tan ràpid de l’estat de molts pacients i que la mortalitat sigui tan elevada. Però n’hi ha que no pensen pas igual, i que assenyalen més aviat el cor i els vasos sanguinis. De proves, n’hi ha. Ho explicava en aquesta entrevista a VilaWeb el cap de cardiologia de l’Hospital Trueta de Girona, Ramon Brugada: ‘Veiem que amb la Covid-19 també hi pot haver una inflamació del cor. I pot portar afegit una trombosi, cosa que pot causar des d’ictus, embolismes pulmonars, a trombosi en artèries coronàries que causaria un infart. Per tant, és possible que la Covid-19 tingui relació amb certs infarts. Al Trueta de moment hi hem vist processos de trombosi, no pas cap infart, però som conscients que pot passar.’

I hi ha casos observats d’un percentatge important de pacients en estat greu que presenten danys al cor o arítmies, explica l’article de Science: ‘Entre els 184 pacients de Covid-19 d’una UCI neerlandesa, el 38% tenia una sang que coagulava d’una manera anormal, i gairebé un terç ja tenia coàguls, segons un article del 10 d’abril a Thrombosis Research. Els coàguls de sang poden trencar-se i anar a parar als pulmons, tot blocant les artèries vitals, una condició anomenada embòlia pulmonar, que segons que s’informa ha mort pacients de Covid-19. Els coàguls de les artèries també poden allotjar-se al cervell i causar vessament cerebral. Molts dels pacients tenen uns nivells dràsticament alts de dímers-D, un subproducte dels coàguls sanguinis, segons que diu Behnood Bikdeli, col·lega del Medical Center de la Universitat de Columbia.’

Segons aquest article, la Covid-19 pot causar també la constricció dels vasos sanguinis. Hi ha informes sobre isquèmia als dits de les mans i els peus, una reducció del flux sanguini que pot fer que els dits s’inflin i que presentin dolor. Si la Covid-19 ataca directament els vasos sanguinis, això explicaria també per què els pacients amb diabetis o amb hipertensió tenen més risc d’empitjorar amb la malaltia. La revista cita un intensivista de l’Hospital de la Universitat de Pennsylvania, Nilam Mnaglmurti, que es declara sorprès pel fet que els factors de risc són més aviat vasculars, com la diabetis, l’obesitat, l’edat i la hipertensió, i també respiratoris, com ara l’asma.

L’explicació sobre l’afectació en els vasos sanguinis pot ser que aquests, com el cor, tenen un revestiment ric en receptors ACE2, que són els que utilitza el virus per a atacar les cèl·lules. Però no hi ha certeses encara sobre les causes. També hi ha la tesi que és la manca d’oxigen, pel caos als pulmons que ha originat la infecció, que malmet els vasos sanguinis, o bé que una resposta excessiva del sistema immunològic faci estralls també al cor o en més òrgans, de la mateixa manera que en pot fer als pulmons.

Els ronyons

Però hi ha un altre òrgan que té abundància de receptors ACE2: el ronyó. S’ha detectat un percentatge important de malalts de Covid-19 que presenten insuficiència renal o alguna lesió als ronyons. I en els informes fets a pacients ingressats a les províncies xineses de Hubei i Sichuan hi havia cinc vegades més de probabilitats que morissin de Covid-19 si tenien cap lesió renal aguda.

El dubte és si el virus pot atacar directament el ronyó durant la infecció. Possiblement sí, i Science cita un estudi en què es van identificar partícules virals en micrografies electròniques de ronyons en autòpsies de pacients morts de Covid-19. Però la lesió renal també podria ser un dany col·lateral, perquè els respiradors mecànics n’augmenten el risc, i també els fàrmacs antivirals com el Remdesivir, que s’administra experimentalment a pacients amb el coronavirus. I la resposta excessiva del sistema immunològic per a atacar la infecció també pot reduir de manera dràstica el flux de sang als ronyons i causar una lesió que pot arribar a ser fatal.

El cervell i el sistema nerviós

Hi ha malalts de Covid-19 que han tingut símptomes neurològics que suggereixen una hiperreacció del sistema nerviós que causa símptomes semblants a les convulsions, explica la neuròloga Jennifer Frontera, del Langone Medical Center de la Universitat de Nova York. Explica que n’ha vist amb encefalitis, amb convulsions i alguns que han perdut breument el coneixement. Si és cert que el virus pot arribar al sistema nerviós central, encara no se sap com ho fa. El cas és que un estudi del 3 d’abril d’un equip japonès publicat a l’International Journal of Infectious Deseases informava de rastre del nou coronavirus en el líquid cefaloraquidi d’un pacient de Covid-19 que va desenvolupar meningitis i encefalitis.

Una neuròloga de la Universitat de Pittsburgh que cita la mateixa revista, Sherry Chou, proposa una hipòtesi d’una possible ruta invasiva: des del nas, cap amunt, i mitjançant el bulb olfactori (cosa que explicaria la pèrdua del sentit de l’olfacte) connectaria amb el cervell. Però de moment només és una teoria que encara s’ha de provar.

El sistema digestiu

I a part aquestes diverses afectacions descrites, hi ha també un nombre important de pacients de Covid-19 que ha tingut dificultats digestives, com diarrees, vòmits i nàusees. La diarrea és molt comuna en malalts de Covid-19; alguns estudis indiquen que en tenen la meitat dels qui presenten símptomes, i que això també pot explicar molts casos no diagnosticats, perquè fins ara un quadre mèdic de febre i diarrea no ha estat pas candidat de ser sotmès a la prova de la Covid.

Efectivament, s’ha arribat a detectar presència del virus en el tracte gastrointestinal, però ara per ara no hi ha cap prova que sigui possible la transmissió mitjançant la femta.

L’article de Science acaba esmentant alguns casos més d’afectacions en altres òrgans, com ara el fetge, per informes de casos detectats a la Xina que hi presentaven lesions. Però també han sorgit teories segons les quals aquelles lesions podien ser causades per un sistema immunològic sobrepassat. Tot plegat completa un mapa de possibles afectacions del virus que van més enllà de la simptomatologia més comuna i més vinculada al sistema respiratori. Però la falta de temps per a fer-ne estudis a fons i rigorosos fa que tots aquests casos ara mateix obrin més interrogants que no pas respostes.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.