16.07.2026 - 21:40
El passat 8 de maig, es reuniren a Verges unes dotzenes de càrrecs electes d’uns quants ajuntaments de Catalunya i redactaren un manifest de rebuig al PlaTer, al qual s’han adherit més de dos centenars de municipis. Com que el text adoptat conté molta desinformació, l’associació Eurosolar Catalunya (secció catalana d’Eurosolar – European Association for Renewable Energy) es va creure convenient rebatre algunes de les afirmacions del manifest que són imprecises i, en algun cas, objectivament falses. A més a més, avui es constata amb preocupació que molts ajuntaments s’hi han adherit de manera acrítica, i segurament sense cap criteri ni tècnic, ni ecològic, ni social.
Per tot plegat, Eurosolar Catalunya va fer un treball de desconstrucció del manifest esmentat, que es va enviar a tots els municipis signants del manifest el passat 21 de juny, Dia del Sol. Tot seguit, es reprodueix el contingut de l’escrit enviat:
Primera consideració. El manifest diu: “El pla s’ha desenvolupat sense una participació real i efectiva del món local ni del conjunt del territori.”
En realitat el document del PlaTer (coordinat i fet públic per l’ICAEN, edicte de 24 d’abril de 2026), és una proposta del govern autonòmic de Catalunya actual, i s’ha fet, igual que totes les accions del govern, a partir dels serveis tècnics de molts departaments de la Generalitat, i havent consultat diferents persones i entitats del ram. El PlaTer és una proposta de planejament urbanístic que pretén ubicar de manera distribuïda totes les plantes de generació renovable solar i eòlica que Catalunya necessita per donar compliment a la llei de canvi climàtic del 2017, i garantir la sobirania energètica del país. I com tota proposta, està oberta a rebre tota mena de suggeriments, esmenes, crítiques i propostes alternatives. Per això, hi ha vigent un procés obert d’exposició pública, excepcionalment de tres mesos, on tothom que tingui res a dir-hi, ho manifesti. Fins el moment de fer-se públic el PlaTer, el govern havia convocat dues consultes públiques (la primera: del 5 de maig al 4 de juny de 2023, i la segona: del 26 de març al 20 d’abril de 2026). A banda, l’Institut Català d’Energia està obert a rebre qualsevol persona que tingui propostes a fer.
Segona consideració. El manifest diu: “El PlaTer respon principalment a un model centralitzat i orientat a grans operadors energètics, en detriment d’un model distribuït, de proximitat i amb retorn al territori. Aquest enfocament deixa en segon terme les iniciatives locals i comunitàries, i limita les oportunitats d’un desenvolupament energètic més equilibrat i arrelat.”
En realitat, enlloc dels textos del PlaTer que es van posar a informació pública no hi ha cap mena de preferència, ni de limitació, a la tipologia de projectes, siguin molt grans, grans, mitjans, petits o molt petits. Tampoc no és escrit enlloc que sigui destinat als grans operadors energètics, ni posa cap limitació a iniciatives locals, ni comunitàries. Tampoc limita oportunitats a desenvolupar projectes energètics equilibrats i arrelats.
Tercera consideració. El manifest diu: “El document presenta mancances rellevants, com la falta de definició de les línies d’evacuació i dels sistemes d’emmagatzematge, a més de l’absència d’unes altres tecnologies emergents més enllà de l’energia eòlica i fotovoltaica. Igualment, no incorpora una visió global que integri l’impacte acumulatiu d’unes altres infrastructures energètiques ja existents que tensionen el territori, com el Plemcat o la MAT.”
En realitat, el PlaTer només identifica possibles zones compatibles amb el desenvolupament de projectes solars FV i eòlics. I les zones s’han determinat en funció dels recursos solars i eòlics existents i les limitacions determinades en la legislació catalana avui vigent. I a la vegada estima una determinada potència de generació solar FV i eòlica, que són avui les més barates a l’hora de generar kWh nets. Les línies d’evacuació i els sistemes d’emmagatzematge aniran lligades als projectes concrets que s’acabin proposant a cada zona. No és objecte del PlaTer incorporar ‘una visió global que integri l’impacte acumulatiu d’unes altres infrastructures energètiques ja existents’, perquè els possibles impactes es determinaran en les avaluacions d’impacte ambiental que determina la legislació vigent i que tenen lloc durant el procés d’autorització administrativa. El PlaTer no eximeix que cada projecte continuï la seva tramitació estricta segons la normativa vigent.
Quarta consideració: El manifest diu: “Pot comportar una transformació significativa del sòl agrari en sòl industrial i una afectació important a les masses forestals, amb impactes potencialment irreversibles. A més, genera desequilibris territorials evidents, amb una afectació desproporcionada en municipis petits i entorns rurals.”
La realitat demostra, a tot el món, que els projectes solars FV i eòlics no malmeten el sòl agrari, ni el transformen en sòl industrial, ni afecten irreversiblement masses forestals. Ben al contrari, moltes activitats agràries (captació solar per disposar d’energia endosomàtica – aliments) poden conviure perfectament amb projectes eòlics i solars (captació d’energia de l’entorn per disposar d’energia exosomàtica – electricitat per a alimentar serveis de tota mena que la societat demana).
No hi ha cap exemple a Europa en què projectes eòlics i solars hagin generat desequilibris territorials, ni hagin causat ‘afectació desproporcionada en municipis petits i entorns rurals’. Ben al contrari, els projectes solars i eòlics aporten valor al territori, com es mostra en incomptables projectes avui existents.
Cinquena consideració: El manifest diu: “Considerem que el volum de potència instal·lada (MW) que el PlaTer assigna als municipis no està degudament justificat ni respon a criteris objectius, transparents i equitatius.”
La realitat és que la xifra de potència de generació solar/eòlica suggerida per a cada municipi no és una xifra immutable ni fixa. Simplement, és una valoració del que es podria fer, segons la disponibilitat del recurs i de la superfície municipal apta per a acollir projectes de generació d’energia renovable. Res no assegura que s’acabi fent, atès que tot dependrà dels actors socials avui actius i dels que es puguin despertar per aprofitar les oportunitats.
Sisena consideració. El manifest diu: “Reivindiquem que les administracions locals hem de ser escoltades i tenir un paper actiu en la definició d’un model energètic que afecta directament el territori i la qualitat de vida de la ciutadania. És imprescindible obrir un procés de diàleg real, transparent i participatiu amb el món local, la ciutadania i els agents socials i econòmics abans d’avançar en la seva aprovació.”
La realitat és que el govern autonòmic de Catalunya ha fet un acte de govern fent una proposta de planejament. I que s’ha obert un procés de participació pública en el qual qui tingui res a dir, per responsabilitat, ho faci.
El PlaTer ha obert un procés. Però cal tenir en compte que el PlaTer no és res més que el resultat d’un seguit d’accions de govern que diferents governs de Catalunya han anat emprenent en el passat: el Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya, la llei catalana de canvi climàtic, la Prospectiva Energètica de Catalunya i tot un seguit de decrets que malden per fer honor a la legislació europea plenament vigent a Catalunya.
Per això, l’edicte del 24 d’abril només és l’inici d’un procés que ha d’ajudar a fer realitat el que hi ha escrit en el Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya: fer Catalunya 100% renovable abans de l’any 2050 i enterrar en el bagul dels despropòsits les tecnologies que, a còpia de cremar fòssils i fissionar Urani-235, ens han portat avui a l’escalfament de l’atmosfera (que ja patim) i a l’enverinament radioactiu de la biosfera (que no veiem, però que hi és).
Fer realitat la sobirania energètica a Catalunya avui vol dir promoure projectes de generació, a tots els nivells i per part de tothom, perquè solament així es pot fer efectiu l’abandonament de l’addicció a cremar materials fòssils i fer realitat l’alliberament de l’encadenament nuclear.
Pep Puig i Boix
President d’Eurosolar Catalunya
