L’ONU posa en evidència l’autarquia espanyola

  • França i Polònia van acatar la resolució del grup d'experts de les Nacions Unides alliberant presos, però el govern espanyol la menysprea *** El PSPV posa tensió a les negociacions per al pacte amb Compromís per la batllia de València ***Topada competencial entre Madrid i Palma per la llei d'avaluació ambiental

VilaWeb
Pere Martí
30.05.2019 - 21:15
Actualització: 30.05.2019 - 21:44

TEMA DEL DIA
Menyspreu.
El govern espanyol ha menystingut olímpicament la resolució del grup de treball de l’ONU que exigeix la llibertat dels presos polítics. No és cap sorpresa. La llista d’organismes internacionals que s’han pronunciat en el mateix sentit o denunciant les irregularitats de la justícia espanyola, com Amnistia Internacional i International Trial Watch, és llarga. Totes han rebut la mateixa resposta: el menyspreu. En alguns casos, acompanyat del silenci mediàtic, com ha estat la resolució de l’ONU, impulsada des d’Òmnium Cultural a través de l’advocat Ben Emmerson. El silenci va ser el resultat de les trucades que van rebre alguns directors de mitjans fetes des d’Espanya Global, l’oficina pública creada per Josep Borrell i gestionada per Irene Lozano. Espanya Global és una oficina d’intoxicació internacional dedicada a desmuntar el relat de l’independentisme a còpia d’informacions falses sobre la realitat catalana.

Cada vegada que hi ha un pronunciament d’aquesta mena, Espanya reacciona recuperant el seu esperit autàrquic, com ja feia durant el franquisme. La resposta és sembrar la desconfiança envers els organismes internacionals embolicant-la amb una elevada dosi de patriotisme intern. Quan el tribunal de Slesvig-Holstein va resoldre a favor de Carles Puigdemont negant l’existència del delicte de rebel·lió, van fer una campanya de desprestigi de la justícia alemanya. Ara Lozano es permet el luxe de dir que l’ONU havia estat ‘intoxicada’ per aquesta qüestió i que ‘necessita millorar’ els seus mecanismes d’informació. El problema és que l’hemeroteca és traïdora i la mateixa senyora Lozano, quan era diputada de la UPyD de Rosa Díez el 2015, va exigir des del faristol del congrés espanyol que es complissin els dictàmens de l’ONU. Evidentment, Lozano no parlava dels presos polítics catalans, sinó de l’opositor veneçolà Leopoldo López. Ja sabem que Catalunya no és Veneçuela. La diplomàcia espanyola dóna suport al colpisme veneçolà mentre empresona dirigents demòcrates acusant-los de donar un cop d’estat per haver posat les urnes.

Aquests darrers dos anys, les Nacions Unides han emès 245 resolucions d’aquesta mena, dues de les quals dins la Unió Europea, que qüestionaven l’empresonament d’activistes polítics: un cas a França i un altre a Polònia. En tots dos casos, després de la resolució van quedar en llibertat. Ni França ni Polònia no es van atrevir a qüestionar la resolució de les Nacions Unides. En el cas francès, l’ONU va demanar la llibertat d’un opositor del Casaquistan, Mukhtar Abliàzov, detingut per ser extradit. La resolució el grup d’experts es va publicar 23 de novembre de 2016 i dues setmanes més tard el consell d’estat francès va anul·lar l’extradició i Abliàzov va ser alliberat el 9 de desembre. En el cas polonès, més recent, el grup de treball va demanar l’abril del 2018 la llibertat de Mateusz Piskorski, un activista polític detingut el 2016 i acusat d’espiar per a Rússia. Un any més tard, aquest mes de maig ha estat posat en llibertat, després de tres anys de presó.

Espanya no tan sols ha menystingut la resolució del grup de treball de l’ONU, sinó que n’ha qüestionat el contingut i ha posat en dubte l’honorabilitat dels experts que l’han redactada. Amb aquesta actitud autàrquica, aconsegueix d’augmentar la sospita internacional, i un conflicte que havia de ser intern ho és cada vegada menys. L’intent barroer d’impedir l’entrada del president Carles Puigdemont al Parlament Europeu és l’últim episodi d’aquesta batalla desesperada, que ha obligat la cambra a suspendre l’acreditació de totes els eurodiputats escollits a l’estat espanyol. L’independentisme ha aconseguit de situar la pilota en el terreny de joc internacional, tot i que dins la UE Espanya pot fer servir la seva influència per negar drets polítics, però jurídicament té la batalla perduda. Tota la premsa europea, tret de l’espanyola, es demana avui qui decideix qui és eurodiputat i qui no, si els electors o la justícia espanyola. L’advocat d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart davant les Nacions Unides, Ben Emmerson, advertia que l’estat espanyol toparà amb el rebuig internacional i serà condemnat com un ‘estat corrupte’ si fa cas omís de l’opinió de l’ONU. Es convertirà en un ‘estat pària’ des del punt de vista democràtic. Els pàries, en l’injust sistema de castes indi, són la categoria més baixa.

MÉS QÜESTIONS
El PSPV posa tensió a les negociacions per al pacte amb Compromís per la batllia de València.
Els socialistes valencians volen posar tensió al pacte amb Compromís per la batllia de València amb excuses de forma, tot i que l’acord és inevitable. La reunió d’avui entre el batlle en funcions i candidat de Compromís, Joan Ribó, i la cap de llista del PP, María José Català, ha incomodat la candidata del PSPV, Sandra Gómez, que considera una falta de respecte que el candidat de Compromís s’hagi reunit abans amb Català, a les 10.30, que no pas amb ella, citada a les 11.30. I com ja va anunciar, no ha assistit a la cita. En un comunicat, el grup socialista exigeix responsabilitat a Compromís per a arribar a un nou acord de govern progressista, i ha lamentat que ‘la primera fotografia’ de Joan Ribó després de les eleccions hagi estat amb el PP. Els socialistes s’agafen a les negociacions per a configurar un nou govern a la Generalitat, en les quals la primera reunió ha estat entre les forces progressistes, sense atendre prèviament la dreta, malgrat haver obtingut més bon resultat. El PSPV vol imposar l’agenda i ha citat Compromís a una primera reunió entre tots dos candidats a començament de la setmana entrant per a fer passos en la negociació i començar a decidir el programa de govern dels quatre anys vinents. Català ha dit que entenia que l’haguessin citada en primer lloc perquè Compromís seguia la ronda de contactes institucionals d’acord amb els resultats del 26-M, i el PP havia estat el segon partit més votat. També ha confirmat la previsible oposició del PP a la investidura de Ribó, i ha retret que el PSPV i Compromís estiguessin més centrats en batalles i protagonismes que no pas a governar. El batlle en funcions ha insistit, a la sortida de la reunió –de mitja hora– en el caràcter institucional i no negociador de les reunions que fa aquests dies.

Ciutadans no donarà la presidència de la Diputació d’Alacant al PSPV. Després de l’empat entre PSPV i PP en el nombre de diputats provincials, Ciutadans ha anunciat que no facilitaria la presidència de la Diputació d’Alacant als socialistes. No han començat les negociacions formals entre els partits, però sí que han començat a posar línies vermelles. ‘És molt improbable que puguem pactar amb el Partit Socialista sense el canvi de cromos de l’ajuntament i la diputació’, ha manifestat la portaveu provincial de Ciutadans a Alacant, Yaneth Giraldo. El Partit Popular continua oferint un doble pacte de govern amb Ciutadans, tant a la diputació com a l’ajuntament. ‘La diputació en mans del PP i Ciutadans seria un contrapès molt important per a defendre els interessos de la província per l’actuació del Consell, ha dit José Císcar, president del PP a les comarques del sud. Malgrat això, el secretari general del PSPV a Alacant, José Chulvi, ha instat Cs a no cedir els vots al PP i a facilitar un govern del canvi, bé amb un pacte amb els socialistes, bé amb l’abstenció. Pels socialistes, la diputació s’ha convertit en una administració paralitzada, dedicada únicament a fer oposició al govern de la Generalitat. Chulvi ha assegurat que volen trencar el mur que es vol construir entre Alacant i València i fer costat als ajuntaments.

Topada competencial entre Madrid i Palma per la llei d’avaluació ambiental. La portaveu del govern, Pilar Costa, ha dit que l’executiu defensaria els interessos de les Illes arran de l’admissió a tràmit del recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern de Pedro Sánchez contra la llei d’avaluació ambiental. Costa ha explicat que encara que hi hagi una coincidència de color polític en els governs balear i espanyol, no deixaran de defensar els interessos de les Illes. També ha recordat que en l’etapa de Mariano Rajoy el govern va tenir molts més advertiments d’inconstitucionalitat, tot i que la majoria es varen resoldre sense arribar a esgotar la via judicial. Com a exemple, ha esmentat els recursos ‘absurds’ respecte de l’exigència del català presentats per la delegació del govern espanyol, que després es varen retirar. En el cas de la llei d’avaluació ambiental, Costa ha explicat que és una qüestió tècnica que no afecta el fons de la llei, sinó el pla competencial. Pel govern espanyol, segons el recurs presentat, és una extralimitació en l’exercici de les competències autonòmiques.

LA XIFRA
1.011 milions d’euros invertirà el grup navilier suís MSC a la nova terminal de contenidors del port de València, segons que ha explicat l’Autoritat Portuària de la ciutat.

TAL DIA COM AVUI
El 30 de maig de 1948 naixia Salvador Puig Antich. Anarquista, militant del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL), detingut el 1973, empresonat a la Model de Barcelona i condemnat a mort al garrot vil. Abans de morir dirigí un missatge a les companyes de lluita: ‘Digueu-los que continuïn lluitant.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any