07.07.2022 - 09:53
|
Actualització: 07.07.2022 - 11:27
El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha admès a tràmit, després d’un any d’espera, la demanda de l’ex-vice-president del Parlament de Catalunya, Josep Costa, contra l’estat espanyol arran de les amenaces del Tribunal Constitucional i del govern espanyol per impedir la investidura de Carles Puigdemont el gener de 2018. En aquest sentit, el comitè ha obert ara un període de mig any perquè l’estat presenti les seves al·legacions als fets denunciats.
En la demanda, Costa detallava que com a membre de la mesa va rebre amenaces d’acció criminal, fins i tot de presó, per part del govern espanyol i el TC, “amb el propòsit de canviar la voluntat de la majoria del parlament”. Així mateix, assenyalava que repetint aquesta estratègia, l’estat va aconseguir de blocar durant molt de temps la investidura d’un nou president després de l’aplicació de l’article 155.
“Espanya és culpable d’haver violat les seves obligacions envers els tractats internacionals per haver imposat restriccions desproporcionades i injustificades sobre l’exercici dels drets polítics protegits per la Declaració Universal dels Drets Humans i pel Conveni Internacional pels Drets Civils i Polítics”, afegia la demanda.
Després d’anunciar la demanda, Costa va explicar que forma part d’una estratègia més àmplia de la batalla internacional per a defensar els drets de l’independentisme en general contra els excessos de l’estat, i dels membres de la mesa en particular. “La reforma del TC del 2015, va contra Catalunya i s’ha exercit només contra Catalunya, i, per tant, hi ha un dret constitucional de l’enemic”, va declarar a Catalunya Ràdio.
En el front internacional, Costa, conjuntament amb l’ex-secretari de la mesa Eusebi Campdepadrós, també ha presentat un recurs al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) contra la querella que va rebre la mesa per haver tramitat resolucions per l’autodeterminació i contra Felipe VI.
