Òmnium demana d’enfortir la cohesió social per fer front a l’extrema dreta

Òmnium Cultural ha fet una crida a reforçar la cohesió social davant l’auge de l’extrema dreta perquè “sense ella no hi pot haver independència” i perquè “no hi ha res menys català que expulsar de la catalanitat una part del país”.

Ho ha dit el president de l’entitat, Xavier Antich, en l’acte que s’ha celebrat coincidint amb la Diada, on també ha demanat de deixar de normalitzar els que “alimenten la fractura social, pretenen retallar drets i llibertats, i mobilitzen la por per transformar el malestar en odi”. Els ha titllat “d’aprenents de bruixot” i ha proposat articular un “front cívic ampli, majoritari i radicalment democràtic”, per avançar, de manera constructiva, en la defensa dels drets, les llibertats i la sobirania nacional.

En un acte a Arc de Triomf davant prop de 500 persones, Xavier Antich ha criticat aquells que s’han “instal·lat en la comoditat del catastrofisme permanent” i els “partits carronyaires que en volen treure rèdit”.

Ha assegurat que “catastrofisme i la polarització són el clima més favorable per a l’emergència dels monstres: del populisme a l’extrema dreta, dues cares del mateix fenomen” i ha alertat que aquests “monstres” ara, ja són aquí, i viuen entre nosaltres.

Ha avisat que aquesta “és una actitud políticament irresponsable, moralment reprovable i socialment tòxica” i ha carregat contra els discursos que criminalitzen o posen sota sospita una part de la societat catalana, tot reivindicant la immigració i la diversitat com un element estructural de la societat catalana i de la identitat del país. “No hi ha res menys català que expulsar de la catalanitat una part del país”, ha afirmat Antich, que ha afegit que, si Catalunya deixa de ser una societat d’acollida, perdrà la part més rellevant de la seva raó de ser.

Ha reclamat, en aquest sentit, “deixar de prendre a la lleugera i de normalitzar els que alimenten la fractura social, els que pretenen retallar drets i llibertats, i els que mobilitzen la por per transformar el malestar en odi”.

“No hi ha respostes fàcils a problemes complexos, no es pot enganyar la gent”, ha ressaltat el president d’Òmnium que ha defensat un missatge “d’esperança” davant dels agents de la por, la ràbia i l’odi.

Front cívic ampli, majoritari i democràtic

Ha assegurat que l’extrema dreta, catalana o espanyola, són “una amenaça per a l’alliberament del país” i ha avisat que “no n’hi ha prou amb enfrontar-s’hi”. En aquesta línia, ha demanat “no contribuir” a eixamplar la fractura social.

Ha avisat que “l’independentisme no s’ha d’acovardir davant dels nous aprenents de bruixot: o s’està a favor de la societat oberta, o s’està a favor dels seus enemics”.

Així, ha assegurat que Catalunya es troba “en una cruïlla decisiva. Potser històrica”, amb dos camins contraposats: “O la fractura social, la polarització, l’enfrontament permanent, la paràlisi i el precipici autoritari. O la cohesió social, la voluntat d’entesa, el respecte pel pluralisme i el respecte pel pluralisme la radicalitat democràtica”.

En aquest sentit, ha defensat que l’independentisme no es pot limitar a actuar a la contra i ha reclamat “passar de la reacció al projecte” i apostar per la “cohesió social” davant del “precipici autoritari”.

Ha considerat que cal posar sobre la taula “un projecte constructiu, amb determinació i sense complexos” perquè quan aquest no existeix és “quan apareixen els monstres”.

En aquest sentit, ha defensat que davant el curs polític que comença cal articular un “front cívic ampli, majoritari i radicalment democràtic”, en la línia dels grans acords de 2010, 2013, 2016 i 2022, que permeti recuperar els grans consensos del catalanisme, el sobiranisme i l’independentisme.

“Fem una crida a la societat civil per retrobar-nos de nou, tornar a seure i treballar”, ha apuntat. Alhora, ha dit que cal “fer un exercici de responsabilitat col·lectiva i tornar a vertebrar el carril central de país”. En aquesta línia, ha interpel·lat els partits sobiranistes a esforçar-se per traduir políticament aquests consensos.

L’amnistia no és la solució al conflicte polític

També ha reivindicat l’amnistia, tenint en compte el nou posicionament del Tribunal Suprem i la possibilitat que s’apliqui, com una conquesta que ha de resoldre “amb moltíssim retard” la “repressió política, policial i judicial”, però ha subratllat que “només l’autodeterminació permetrà resoldre democràticament el conflicte polític” entre Catalunya i Espanya.

“Catalunya és una nació i té dret, legítim i reconegut internacionalment a decidir democràticament el seu futur”, ha avisat.

Crida a sortir al carrer en defensa del català

L’acte ha aplegat representants sindicals, culturals, d’entitats i polítics catalans. Entre aquests ha destacat la presència de l’expresident de la Generalitat, Pere Aragonès, l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i també diputats i representants de partits polítics de Junts, ERC, els Comuns, la CUP i EH Bildu com Raquel Sans, Mònica Sales, Ester Capella, Elisenda Alamany, Jéssica Albiach, Gerardo Pisarello, Juli Fernàndez, Ennatu Domingo, Marta Vilalta, Judith Toronjo, Jordi Turull, Josep Rius, Su Moreno i Pilar Castillejo, entre d’altres.

En aquest escenari, s’ha donat lectura a un manifest que ha defensat el català i la capacitat de resposta als atacs contra la llengua, i ha reivindicat també la unitat dels territoris de parla catalana i la força d’una comunitat lingüística de més de deu milions de persones. Així, el text ha reclamat reforçar la solidaritat entre Catalunya, el País Valencià, les Illes, la Catalunya Nord, la Franja i l’Alguer, i ha posat com a exemples de força compartida les mobilitzacions del professorat, el suport a la Bressola, la solidaritat amb la cultura valenciana o l’expansió del Correllengua Agermanat.

A banda, ha subratllat un repte immediat: la sentència del Tribunal Constitucional sobre el català a l’escola. Davant d’aquesta resolució, ha apostat per una resposta contundent i massiva: “Hem de sortir en tromba als carrers”.