21.09.2026 - 14:00
|
Actualització: 22.09.2026 - 08:51
Entitats i veïns de l’Hospitalet de Llobregat han denunciat que l’Olga, una veïna de cinquanta-quatre anys de Santa Eulàlia, es va suïcidar el 7 de setembre, cinc mesos després d’haver estat desnonada del seu pis i en un context de problemes de salut mental. Han criticat “l’abandó institucional” que, segons que diuen, va patir i han reclamat que s’investigui la “cadena d’omissions” que va precedir la seva mort i que se’n depurin responsabilitats.
També han alertat que els problemes de salut mental associats a aquestes situacions no s’atenen prou. El Sindicat d’Habitatge i l’Associació de Veïns de Santa Eulàlia han convocat un acte de protesta el 3 d’octubre, a les 19.00, a la plaça de Pius XII.
L’Olga tenia 54 anys i dues filles, una de les quals encara és menor d’edat. Segons que ha explicat Cristian Jiménez, portaveu de l’Associació de Veïns i Veïnes Som Santa Eulàlia, feia uns vint anys que havia comprat un pis al carrer del Comerç del barri amb una hipoteca del Banc Sabadell. Després de separar-se, segons el relat de Jiménez, no va rebre la manutenció de les filles, es va quedar sense feina i no va poder continuar pagant la hipoteca.
Jiménez assegura que l’Olga va arribar a un acord amb el banc perquè l’entitat es quedés el pis i ella hi pogués continuar vivint amb un lloguer social. Segons el portaveu veïnal, l’acord es va mantenir fins que l’habitatge va ser venut a Promontoria Coliseum Real Estate, un fons d’inversió que, segons que ha dit, té participació del Banc Sabadell. Poc després, ha explicat, va començar el procés per executar el desnonament.
El portaveu veïnal ha recordat que l’Olga va aconseguir d’aturar un primer desnonament amb l’ajuda del Sindicat d’Habitatge de l’Hospitalet, però que el procediment es va reactivar una volta el congrés espanyol tombés el decret de moratòria dels desnonaments amb els vots del PP, Vox i Junts.
Segons Jiménez, l’Olga va provar de trobar una sortida a la situació i va contactar amb mitjans de comunicació, la Sindicatura de Greuges i partits polítics. També va assistir a una comissió d’estudi sobre salut mental al Parlament de Catalunya.
Un intent de suïcidi abans del desnonament
Segons el relat de Jiménez, la nit abans del desnonament, que es va fer el 15 d’abril, l’Olga va amenaçar de llevar-se la vida. Es va activar el protocol antisuïcidi i va ser traslladada a la unitat d’urgències psiquiàtriques de l’Hospital de Bellvitge, on va rebre l’alta unes hores més tard.
Jiménez explica que l’advocat de l’Olga va demanar que s’aturés el desnonament, però que el jutge va decidir de mantenir-lo. Segons el portaveu, el magistrat va obrir un expedient a l’advocat perquè el jutjat va considerar que “la petició de suspensió del desnonament per la situació de salut de la dona no estava prou acreditada”.
Jiménez ha posat el focus en l’atenció a la salut mental de les persones afectades per processos de desnonament. Considera que aquesta realitat “no està prou estudiada ni prou atesa” i ha assenyalat les conseqüències que, segons que diu, poden tenir aquestes situacions en les famílies, els menors d’edat i el seu entorn educatiu.
També ha criticat el funcionament dels serveis socials de l’Hospitalet. Assegura que el sistema “ha fet fallida”, que els professionals del servei “estan desbordats” i que els recursos disponibles a la ciutat no permeten d’atendre totes les persones que ho necessiten. Ha lamentat que no hi hagi una mesa d’emergència com a tal i que, sovint, l’alternativa que s’ofereix a les persones que es queden al carrer sigui un alberg a Gavà durant dues nits.
Reclamen mesures i que es depurin responsabilitats
Jiménez també ha recordat el cas d’un veí del barri del Gornal de l’Hospitalet que l’11 de novembre de 2010 es va suïcidar arran d’una ordre de desnonament imminent. Segons el portaveu veïnal, va ser “el primer suïcidi associat a la situació de l’habitatge, el país i la crisi hipotecària”. Setze anys després, ha dit, es veuen obligats a “denunciar un nou assassinat”.
Ha reclamat a l’ajuntament, el govern i les administracions competents que adoptin les mesures necessàries “perquè aquesta sigui l’última mort vinculada al negoci immobiliari”. També ha exigit que s’investigui l’actuació de les administracions i la “cadena d’actuacions i omissions” que, segons que sosté, va conduir a la mort de l’Olga.
A més, ha reclamat explicacions públiques, que es depurin responsabilitats i que es revisin els protocols d’actuació dels jutjats i de la sanitat pública, especialment en casos de deteriorament greu de la salut mental o de risc de suïcidi.
“No va ser una desgràcia inevitable”
Pau Segura, portaveu d’Habitatge l’Hospitalet, també ha criticat l’actuació de les administracions. “No acceptem que el cas de l’Olga es presenti com una desgràcia inevitable i sense responsables”, ha dit.
Ha assenyalat el Banc Sabadell i els accionistes de Promontoria com a responsables, segons les seves paraules, “de la pèrdua de l’habitatge i de l’empitjorament de l’estat de salut de l’Olga”. També n’ha responsabilitzat la Generalitat, el govern espanyol, el PSC i el PSOE, que acusa d’estar “al servei dels interessos de la indústria immobiliària per davant de les vides de la classe treballadora”.
Segura també s’ha referit al govern socialista de l’Hospitalet i l’ha acusat d’haver posat una “catifa vermella als especuladors”. Sobre el cas de l’Olga, ha afirmat que les autoritats municipals en tenien coneixement i “no van fer res”.
També ha criticat que les autoritats judicials neguessin la suspensió del desnonament “tot i conèixer la situació de vulnerabilitat de la dona i la seva família” i haver rebut “la comunicació de l’advocat sobre el risc de suïcidi”. Finalment, ha assenyalat els Mossos d’Esquadra pel seu paper en l’execució del desnonament.
Amigues i veïnes de l’Olga han afirmat, per la seva banda, que la seva mort “és conseqüència directa del procés de despossessió i maltractament al qual des de fa més de deu anys bancs, fons voltor i administracions van sotmetre l’Olga”.
També han recordat que era sòcia de l’associació de veïns del barri i que havia militat a ERC. A més, han explicat que havia participat en l’organització del referèndum del Primer d’Octubre a la ciutat per mitjà del CDR de Santa Eulàlia.