Hi ha centenars de mans estampades a les parets. I centenars de mans en negatiu, estergides. És la fascinant Cueva de las Manos, una extensa balma basàltica a la vall del riu Ecker o Charkamak (que en idioma tehuelche aónikenk significa “riu Pintures”), a la província patagònica de Santa Cruz. La balma i tot l’engorjat de l’Ecker són plistocènics, resultat de l’erosió glacial; les pintures tenen entre 9.000 i 10.000 anys d’antiguitat. Els estergits d’aquesta cova són els més antics de què es té notícia. Hi ha més mans en altres coves patagòniques i tota mena de pintures rupestres en dotzenes de coves europees que tenen 20.000 anys d’antiguitat i fins 30.000. Són les primeres arts gràfiques conegudes. Des d’aleshores, els humans s’han esmerçat a deixar constància gràfica permanent de les coses que veien i, estilitzant els dibuixos, a crear formes d’escriptura per transferir llenguatge i pensament abstracte. Fins a poder escriure i imprimir reflexions com la present.

La gràcia és que l’escriptura i la impressió han passat de mer instrument representatiu a eina bàsica de pensament. Sense escriure, a penes podríem pensar, car no podríem fixar coneixement ni atribuir inequívocament significat als significants. Hi ha una evolució conjunta dels sistemes d’escriptura i de l’univers cognitiu. Es pot pensar sense escriure, naturalment (cas de les cultures agràfiques), però no es pot construir coneixement ampli i transmissible sense escriptura. I, per extensió, sense arts gràfiques. L’any 1452 Johannes Gutenberg introduí en la impremta els tipus mòbils metàl·lics (lletres soltes componibles) i va revolucionar la cultura occidental (a Corea es feien servir tipus mòbils de fusta des de quasi un segle abans). Estampar una mà en una cova és fàcil, però quasi intranscendent; imprimir en un paper una lletra d’un mot que després pot formar part d’una altra paraula igualment impresa fou revolucionari.

«L’escriptura i la impressió han passat de mer instrument representatiu a eina bàsica de pensament»

De les premses de Gutenberg, que estampaven blocs plans un a un i monocromàticament, a les modernes rotatives, que imprimeixen a gran velocitat i en quatre colors sobre rotlles de paper continu, hi ha hagut un llarg recorregut tecnològic. La feina del caixista que componia els textos a mà i lletra per lletra fou substituïda per la del linotipista, que escrivia en un teclat mentre la seva màquina infernal, sobre la marxa, fonia en plom línies completes i justificades. Però aquelles trepidants linotípies que jo encara he conegut són ja història, desplaçades pels sistemes de fotocomposició primer i després pels mètodes informatitzats que componen i paginen en pantalla seleccionant fonts, canviant cossos, movent textos i incrustant imatges com

Llig l’article complet al web de Mètode

Ramon Folch. Doctor en Biologia, socioecòleg i president d’ERF, Barcelona.

Què és Mètode?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb