30.06.2026 - 21:40
|
Actualització: 30.06.2026 - 22:03
Fa pocs dies, el Parlament Basc va reformar la llei d’ocupació pública per blindar el requisit d’èuscar, després d’una successió, coordinada, de recursos i sentències que l’havien qüestionat, eliminat o rebaixat en convocatòries de places de l’administració, i que va ser interpretat com un atac contra el dret de ser atès en aquesta llengua i, ras i curt, contra l’oficialitat efectiva.
Ara la polèmica pels zeros d’èuscar a les proves d’accés a la universitat ha obert un nou front contra la llengua: uns quants alumnes que van obtenir qualificacions molt baixes en l’examen de selectivitat d’aquesta matèria han portat el cas als tribunals i els jutjats han fet cabal de les denúncies i han ordenat que aquesta nota no computi provisionalment en l’accés a la universitat dels recurrents.
El cas va esclatar el 10 de juny, quan es van publicar les notes provisionals de la PAU. En l’examen de llengua basca i literatura II hi va haver 168 zeros. A la selectivitat del País Basc s’hi van presentar 13.066 alumnes, de manera que aquells zeros equivalien a un 1% del total d’aspirants.
La majoria dels afectats procedien de cinc centres concertats de Bilbao del model A, és a dir, centres on l’ensenyament s’imparteix en castellà i l’èuscar és una assignatura, no pas la llengua vehicular. Prop de seixanta alumnes van protestar a la Universitat del País Basc (EHU) tot sostenint que els resultats no quadraven amb els expedients de batxillerat ni amb les notes que obtenien als seus centres.
La quantitat de zeros va fer que també se centrés l’atenció en els correctors. Als tribunals 11 i 12 de Biscaia s’hi acumulaven 108 zeros i, en un d’aquests tribunals, 79 corresponien a un sol corrector. Es va desfermar una campanya de mitjans i perfils espanyolistes, que van presentar el cas com una discriminació dels alumnes castellanoparlants i una prova de la suposada “imposició” de l’èuscar.
L’EHU va reconèixer un error informàtic en vuit casos que constaven com a no presentats i havien rebut un zero. L’errada es va corregir, però no explicava la resta de notes baixes que van originar la protesta. L’examen d’èuscar va rebre 1.778 peticions de revisió. Després de la segona correcció, el nombre total de zeros va baixar de 168 a 110. Al tribunal més qüestionat, els zeros van passar de 76 a 11, però bona part de les notes corregides continuaven molt a prop del zero o per sota del dos.
Com explica l’EHU, en prop del 80% dels casos revisats la millora no va arribar a dos punts, de manera que les qualificacions de la gran majoria d’aquests alumnes es van mantenir en nivells molt baixos, sovint a prop del zero. Això contrastava amb els expedients de batxillerat i les notes prèvies d’èuscar. La segona revisió semblava assenyalar que, més que no pas una maniobra dels correctors, una possible explicació era que les qualificacions internes d’aquests centres del model A responien a criteris d’avaluació molt menys exigents.
La judicialització del cas
Les famílies que han portat el cas als tribunals no han basat la demanda solament en les notes, sinó que el presenten com un possible cas de discriminació. Sostenen que els correctors podien saber els centres assignats a cada tribunal, cosa que, a parer seu, hauria pogut afectar la imparcialitat del procés. És a dir, que els correctors podien saber que eren alumnes del model A i els podrien haver qualificat pitjor.
Els jutjats contenciosos administratius de Bilbao han considerat que hi havia prou indicis per a aplicar-hi mesures cautelars, sobretot perquè el calendari de pre-inscripció podia causar un perjudici irreversible als alumnes afectats. Una vintena llarga d’interlocutòries han ordenat que, provisionalment, la nota d’èuscar no computi en la nota d’accés, la pre-inscripció, l’adjudicació de places ni la matrícula dels alumnes que hi han presentat recurs, i s’ha ordenat a l’EHU que els reservi plaça mentre no es resolgui el procediment.
Per contra, la universitat defensa que no pot reservar places fora del procediment ordinari, perquè l’adjudicació es fa d’acord amb les notes i les preferències de tots els aspirants. Segons la institució, deixar de comptar una assignatura obligatòria solament a qui ha recorregut altera les regles comunes i pot perjudicar, o deixar fora, alumnes que han competit amb totes les qualificacions incorporades.
El rector, Joxerramon Bengoetxea, ha insistit que els exàmens es corregeixen anònimament i que els correctors no poden identificar els alumnes. També ha advertit que els estudiants beneficiats per la mesura cautelar podrien perdre la plaça si la sentència definitiva acaba donant la raó a la universitat.
L’EHU defensa, a més, que els zeros es poden explicar pels criteris de correcció. L’examen permet de penalitzar errades ortogràfiques i gramaticals, i també avalua la coherència, la cohesió, el vocabulari i la qualitat de l’expressió escrita, i alguns correctors poden ser més durs que uns altres, però la segona correcció demostra que no hi ha hagut ni discriminació ni manipulació.
En defensa de l’èuscar
El Consell d’Estudiants de l’EHU ha donat suport al recurs de la universitat. Tot i admetre que la PAU no és un sistema plenament just, defensa que no es pot reparar una possible injustícia creant-ne una altra. Segons el consell, excloure l’èuscar del còmput per a uns quants recurrents i reservar-los plaça pot perjudicar estudiants que han seguit el procediment ordinari i deixar-los fora del grau que volien cursar. Alhora, el consell posa l’accent en una qüestió simbòlica i política: l’èuscar no és una assignatura optativa ni prescindible, sinó una llengua oficial i una part estructural de la universitat pública basca. Per això alerta que no es pot instaurar un sistema en què la igualtat d’oportunitats depengui de qui té capacitat de judicialitzar el seu cas.
Aquesta és la contradicció central del conflicte. Si hi hagué irregularitats en la correcció, caldrà investigar-les i reparar-ne les conseqüències. Però si la resposta cautelar és retirar l’èuscar del càlcul de la nota solament a qui ha recorregut als tribunals, es crea el risc que una assignatura obligatòria no tingui el mateix valor per a tothom. Ara com ara, el govern basc i l’EHU han acordat una fórmula per a complir les mesures cautelars sense perjudicar la resta d’aspirants: crear places provisionals per als recurrents. El Departament de Ciència, Universitats i Innovació n’assumirà el cost mentre no hi hagi una resolució judicial definitiva.
EH Bildu, Steilas i LAB han interpretat el cas dins una ofensiva més àmplia contra l’èuscar. El seu argument és que seria inconcebible d’excloure del còmput una mala nota de matemàtiques, història o castellà, i que aplicar-ho a l’èuscar transmet el missatge que no dominar la llengua pot acabar essent un avantatge.
El cas també va ser aprofitat per mitjans i actors polítics espanyolistes, que el van presentar com una persecució dels alumnes castellanoparlants i com una nova expressió de la “imposició” de l’èuscar. En alguns articles s’atribuïen les notes a una voluntat de castigar els alumnes del model A. Vox va denunciar públicament una suposada discriminació i el PP basc també va exigir explicacions, una investigació i l’assumpció de responsabilitats.
El problema del model A
Per contra, tot plegat ha tornat a situar el model A al centre. Amb el castellà com a llengua vehicular i l’èuscar com a mera assignatura, fa anys que és objecte de crítiques perquè no garanteix un domini efectiu de l’èuscar al final de l’escolarització. Les notes de la PAU no permeten d’afirmar que tots els alumnes del model A no tinguin nivell necessari, però sí que fan visible una desigualtat de resultats i indiquen que, pel cap baix, una part d’aquests alumnes no assoleix el domini exigit en aquesta prova.
No hi ha dades equivalents per al model A, però una avaluació oficial sobre la competència en èuscar feta a quart d’ESO –no pas una mesura directa del batxillerat ni de la PAU– ja mostrava diferències notables entre models. Van assolir el nivell B2 el 57,2% dels alumnes del model D i solament el 27,5% dels del model B, tot i que en aquest darrer l’èuscar té una presència vehicular superior a la del model A. Quan l’avaluació incorporava també una prova oral, les xifres pujaven al 68% i al 32,6%, respectivament.
Mentrestant, la polèmica continua i ahir un jutjat va donar quaranta-vuit hores a l’EHU perquè permeti la pre-inscripció dels alumnes recurrents i la va amenaçar que, si no ho feia, el cas podria acabar en la via penal per un possible incompliment d’una ordre judicial.
