L’OCDE rebaixa la perspectiva de creixement mundial al 2,9% pel 2019, la pitjor xifra de la dècada

  • La previsió és deguda per la incertesa econòmica i política, segons que ha assegurat a l'informe bianual 'Perspectiva econòmica'

VilaWeb
Ángel Gurría, secretari general de l'OCDE. Fotografia: EFE
Europa Press
19.09.2019 - 12:10
Actualització: 19.09.2019 - 12:34

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) ha revisat a la baixa les perspectives de creixement mundial per a 2019 i 2020, fins al seu nivell més baix en una dècada. Aquesta previsió és deguda per la incertesa econòmica i política, segons que ha assegurat la institució en l’actualització de setembre del seu informe bianual ‘Perspectiva econòmica‘. En concret, l’OCDE ha revisat fins al 2,9% el creixement del producte interior brut (PIB) mundial per a 2019, tres dècimes menys, i la rebaixa per a 2020 ha estat de quatre dècimes, fins al 3%. Podeu consultar ací l’informe:

‘Les perspectives mundials s’han tornat cada vegada més fràgils i incertes’, assenyala l’organisme, que afegeix que els riscos a la baixa ‘continuen acumulant-se’. Així, l’OCDE ha explicat que la ‘intensificació’ de les tensions de les polítiques comercials ‘afecta cada vegada més’ la confiança i la inversió. Això s’afegeix a la incertesa política, afecta el sentiment de risc dels mercats financers i ‘posa en perill’ les perspectives de creixement futur.

La rebaixa dels pronòstics ha estat generalitzada. La institució estima ara que la zona euro augmentarà el seu PIB conjunt un 1,1% el 2019, una dècima menys, mentre que el creixement en 2020 serà de l’1%, quatre dècimes menys. La revisió del bloc de països que usen l’euro com a moneda comuna es deu, sobretot, a Alemanya, l’economia de la qual creixerà un 0,5% en 2019, dues dècimes menys que el que es preveu anteriorment. El creixement de França per a aquest any s’ha mantingut en l’1,3%, mentre que a Itàlia, que registrarà estancament, també es mantenen les previsions.

Pel 2020, l’OCDE ha rebaixat fins al 0,6% el creixement del PIB d’Alemanya, sis dècimes menys. França, del seu costat, creixerà un 1,2%, una dècima menys, i Itàlia registrarà un avanç del 0,4%, dues dècimes menys.

Pel que fa a la resta de grans economies, els Estats Units acabaran el 2019 amb un creixement econòmic del 2,4%, quatre dècimes menys, mentre que pel 2020 l’OCDE ha revisat la seva previsió fins al 2%, tres dècimes menys que la xifra anteriorment estimada. El Regne Unit creixerà un 1% en 2019, dues dècimes menys, i un 0,9% el 2020, una dècima menys. El Japó, en canvi, experimenta una revisió a l’alça de tres dècimes per a aquest any, fins a l’1%, mentre que per a 2020 l’estimació del 0,6% no ha registrat modificacions.

La Xina creixerà un 6,1% en 2019, una dècima menys, i un 5,7% en 2020, tres dècimes menys. Turquia observarà una contracció de tres dècimes aquest any, la qual cosa suposa una millora de 2,3 punts percentuals respecte a l’anterior estimació, encara que per a 2020 s’ha mantingut sense canvis a l’1,6%.

Les majors revisions han estat per a l’Argentina, el PIB de les quals es reduirà un 2,7% aquest any, nou dècimes més, per la nova depreciació del peso, l’elevada inflació i els controls de capitals. Per a 2020, l’ajustament ha estat de 3,9 punts percentuals a la baixa, fins a situar-se en una contracció de l’1,8%.

La política monetària s’esgota

Respecte a les perspectives a llarg termini, l’OCDE ha alertat que la conjuntura econòmica i financera suggereix que la ‘moderació generalitzada’ del creixement del PIB i del comerç ‘possiblement persisteix més de l’anticipat anteriorment’. En aquest sentit, els tipus d’interès baixos haurien d’aprofitar-se per a ‘esmorteir’ l’impacte de l’alentiment, a pesar que l’impacte del canvi del preu dels diners serà ‘modest’, especialment en economies avançades.

L’OCDE coincideix amb el diagnòstic del Banc Central Europeu (BCE), que ha reiterat en diverses ocasions que les seves mesures es veurien amplificades si fossin donades suport per mesures socials i reformes estructurals. ‘La política fiscal hauria d’ajudar a elevar el creixement a curt termini fent ús dels excepcionalment baixos tipus d’interès, especialment a través de mesures de despesa com una major inversió en infraestructures que elevi la demanda a curt termini i es beneficien el creixement a llarg termini’, diu.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any