Diumenge es fa la primera volta de les eleccions a Occitània i a Catalunya Nord, que renovaran el Consell General d’Occitània i el Consell Departamental dels Pirineus Orientals. Era previst que es fessin al març i el 10 i 13 de juny, però el govern francès va endarrerir tant la primera volta com la segona, que es farà la setmana vinent, el 27 de juny.

En aquesta primera volta és ben present l’amenaça de la victòria de l’extrema dreta, que l’any passat ja va imposar-se a les eleccions municipals de Perpinyà. A més, aquestes eleccions es llegiran també en clau estatal, atès que la primavera del 2022 hi ha eleccions presidencials a l’estat francès i Marine Le Pen provarà novament de guanyar-les davant l’actual president, Emmanuel Macron, que ha tingut força desgast per les multitudinàries protestes socials que hi ha hagut durant el seu mandat. En tot cas, que l’extrema dreta sigui la primera força a la primera volta en aquestes eleccions regionals no li assegura pas la victòria a la segona.

La pandèmia tornarà a marcar aquestes eleccions. Serà obligatori l’ús de la màscara, hi haurà gel hidroalcohòlic per als votants i es limitarà el nombre de persones dins els col·legis electorals. A les municipals, la covid-19 va ser un dels factors que van fer créixer l’abstenció a Catalunya Nord.

Frec a frec entre Carole Delga i l’extrema dreta a Occitània

Hi ha nou candidatures al Consell General d’Occitània, on s’elegeixen 158 representants. La meitat dels escons es distribueixen amb un sistema proporcional entre les candidatures que obtenen més del 5% dels vots. L’altra meitat s’adjudica directament a la llista guanyadora de la segona volta, o a la que venç en la primera volta si ho fa amb més del 50% dels vots.

Les nou candidatures que concorren a les eleccions són encapçalades per Jean-Paul Garraud (Reagrupament Nacional), Aurélien Pradié (Coratge per a Occitània, que té el suport dels Republicans), Vincent Terrail-Novès (Nou Impuls per a Occitània, que té el suport de La República en Marxa d’Emmanuel Macron), Antoine Maurice (Occitània Naturalment, de tarannà ecologista), Carole Delga (l’actual presidenta, d’Occitània en Comú), Myriam Martin (Occitània Popular, vinculada a la França Insubmisa) i Malena Adrada (Lluita Obrera). També hi ha una candidatura regionalista encapçalada per Jean-Luc Davezac (Bastir Occitània) i una d’independents dirigida per Anthony Le Boursicaud (Unió Essencial).

Delga opta a la reelecció. Tanmateix, el Reagrupament Nacional podria ser la força més votada en aquesta primera volta. Un sondatge de France 3 fet per internet a mil votants entre el 3 i el 7 de juny donava el 33% dels vots a l’extrema dreta, seguida de prop per la candidatura de Delga, amb el 30%. Dues candidatures més podrien passar a la segona volta amb l’11% dels vots, Coratge per a Occitània i Nou Impuls per a Occitània. La resta quedarien fora de la cursa electoral.

Font: France 3

En aquest supòsit, només Delga representaria l’esquerra a la segona volta. Si aconseguís d’aplegar el suport de les altres candidatures i els seus votants, l’actual presidenta occitana podria revalidar la victòria del 2015 amb el 41% dels vots, segons les enquestes d’Europe 1 i La Tribune. El Ministeri d’Interior francès ofereix els resultats de les eleccions anteriors.

Font: France 3

L’actual executiu occità no va dubtar a posicionar-se sobre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. En una resolució contundent, el 2019, va demanar l’alliberament dels presos polítics i dels exiliats independentistes catalans, i va criticar les acusacions del Tribunal Suprem espanyol i la repressió contra drets fonamentals.

Disset cantons a Catalunya Nord

El territori de Catalunya Nord es divideix en disset cantons en aquestes eleccions, i s’hi elegiran els 34 consellers del Consell Departamental dels Pirineus Orientals. Perpinyà es divideix en sis cantons diferents, i la resta de pobles i ciutats nord-catalanes s’agrupen en els altres cantons. Cada cantó aporta dos consellers a l’assemblea del Consell Departamental, que elegeix el president. L’actual presidenta, Hermeline Malherbe, no es presenta a la reelecció. En aquest infogràfic poden consultar-se les candidatures de tots els cantons nord-catalans.

Les principals candidatures presenten una parella de candidats a tots els cantons, però també n’hi ha de locals. La parella guanyadora s’emporta els dos escons al Consell Departamental, cosa que va fer que l’any 2015 no fos elegit cap conseller del Front Nacional, tot i ser la força més votada en el conjunt de Catalunya Nord. La parella de candidats de l’extrema dreta no va aconseguir de ser primera en cap dels disset cantons. Però l’impuls del triomf de Louis Aliot a les municipals de Perpinyà fa un any podria catapultar ara l’extrema dreta.

Fins ara, els consellers s’agrupaven en tres famílies polítiques. Hi havia setze consellers del Partit Socialista i aliats, onze de la Unió Republicana de la Dreta i del Centre, cinc del Front de l’Esquerra, dos independents, integrats a La República en Marxa, i cap del Reagrupament Nacional. El Ministeri d’Interior francès ofereix els resultats de les eleccions anteriors.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.