L’Observatori reclama d’incorporar la perspectiva LGBTI+ en el tractament del sensellarisme i l’accés a l’habitatge

L’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia ha reclamat incorporar la perspectiva LGTBI+ en el tractament del sensellarisme i les dificultats d’accés a l’habitatge. En l’informe del 2025, l’organització destaca que tot i que no englobin les xifres més altes entre les incidències totals, la violència LGBTI-fòbica també es dona en aquests àmbits, on les dificultats habituals es veuen agreujades per situacions de discriminació directa o indirecta, com el rebuig en processos de selecció de llogaters, la necessitat d’ocultar la pròpia identitat, l’assetjament veïnal o el rebuig per part de la família. L’any passat, l’Observatori va registrar 353 incidències a escala general a Catalunya, la xifra més alta des que es recullen dades i un 11% més que el 2024.

Una de les principals línies d’intervenció que planteja l’organització és la incorporació transversal de la perspectiva LGBTI+ en tots els serveis d’atenció relacionats amb l’habitatge i el sensellarisme. Això implica formació específica dels equips professionals, protocols d’actuació davant situacions de discriminació i la garantia d’espais “amables” en recursos residencials, especialment per a persones trans i no binàries.

També proposa millorar l’accessibilitat i flexibilitat dels recursos residencials, reduint barreres administratives i adaptant-los a trajectòries vitals no lineals. Això inclou, segons l’entitat, revisar requisits d’accés, ampliar l’oferta d’habitatge estable, i garantir itineraris d’acompanyament personalitzats que tinguin en compte la intersecció de factors com l’origen, la situació administrativa o la identitat de gènere.

D’altra banda, menciona la necessitat de reforçar les polítiques de prevenció, especialment en relació amb el rebuig familiar. En aquest sentit, es proposa treballar amb famílies, entorns educatius i comunitaris per evitar expulsions del nucli familiar, així com desplegar recursos específics per a joves LGTBI+ en situació de risc.

Una altra línia que apunta l’Observatori és la coordinació interinstitucional i intersectorial, per tal de garantir respostes integrals que connectin els àmbits d’habitatge, serveis socials, salut i drets LGTBI+. Això, acompanyat d’una millor recollida de dades per fer visible la realitat de les persones LGTBI+ en situació de sensellarisme.

Pel que fa a les polítiques d’habitatges, l’Observatori demana que incorporin explícitament la lluita contra l’LGBT-fòbia com a part de les seves prioritats.

Recomanacions en l’àmbit de l’habitatge

En l’informe es recullen 38 recomanacions per incidir en unes polítiques públiques feministes i amb la perspectiva de la diversitat afectiva sexual i de gènere dirigides al col·lectiu LGTBI+ enfocades a prevenir, detectar i intervenir l’LGTBI-fòbia en els diferents àmbits en els quals es dona.

Entre aquestes, n’hi ha en el de l’habitatge, com valorar un parc d’habitatge públic per ajudar a l’emancipació de joves LGTBI+, si més no, aquells que es trobin en una situació de vulnerabilitat donada la seva orientació sexual, identitat o expressió de gènere. Afegeix que és necessari treballar amb entitats pels drets a l’habitatge i elaborar un protocol d’actuació quan es produeixin casos de vulneració o discriminació en l’accés a l’habitatge per l’orientació sexual, la identitat i l’expressió de gènere de les persones que volen accedir a un habitatge. També es planteja la necessitat de potenciar recursos per a la resolució de conflictes entre veïns o nuclis de convivència.

Altres recomanacions

En línies generals, i atenent que enguany les mostres d’odi i exaltació, les agressions físiques i l’assetjament són les tipologies discriminatòries més registrades, l’Observatori exigeix l’execució de polítiques públiques que aturin la violència que pateix el col·lectiu i garantir l’acompanyament i atenció legal i psicosocial a les víctimes. Entre d’altres, reclama posar en funcionament recursos eficients i propers a les víctimes afectades, i desenvolupar un sistema eficaç per identificar i detenir els responsables de les agressions. En paral·lel, demana que es potenciïn els mecanismes encaminats a oferir una visió més precisa de l’estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya i abordar les violències digitals, especialment entre els més joves.

Altres recomanacions són apropar els agents dels Mossos formats en diversitat afectiva sexual i de gènere a espais on es troben les víctimes per abordar el fenomen de la infradenúncia, així com reforçar la formació en aquests àmbits a agents policials i establir mesures per garantir la inserció laboral del col·lectiu senes discriminacions.

D’altra banda, l’Observatori demana aprovar el reglament del règim sancionador contemplat en la normativa per tal de facilitar i agilitzar els processos d’instrucció i sanció derivats de les denúncies rebudes per possibles infraccions.

Precisament, en l’àmbit de la justícia reclama millorar la coordinació entre els agents socials i institucionals, equitat territorial i recursos de fiscalia en les quatre províncies, impulsar accions formatives i de sensibilització dirigides al poder judicial i garantir l’accés efectiu a la justícia per al col·lectiu, entre d’altres.

A més, demana que es facin recerques i estudis que permetin comprendre les necessitats i desafiaments específics que es troben les persones LGTBI+, així com que s’impulsi la visibilització de referents positius LGTBI+ en diferents àmbits de la vida social.

353 incidències durant el 2025

Pel que fa al balanç de les incidències de l’any passat, que ja es va donar a conèixer a principis d’any, l’Observatori va registrar 353 incidències a Catalunya el 2025, la xifra més alta des que es recullen dades. Suposa un augment de l’11% respecte del 2024 (318) i del 16,5% en relació amb el 2023 (303). És el tercer any consecutiu que se superen les 300 incidències. Per primer cop, el tipus de discriminació més habitual han estat les mostres d’odi i exaltació (24,9%), tant en l’àmbit digital i les xarxes socials, com pel que fa a atacs vandàlics al carrer. A més, s’ha apuntat una relació directa entre aquest creixement i la normalització dels discursos d’odi. Les agressions físiques, algunes en grup, han estat el segon tipus de discriminació (21,2%), seguides de l’assetjament (17,8%) laboral, educatiu i veïnal.