08.10.2026 - 11:32
|
Actualització: 08.10.2026 - 18:18
Els observadors internacionals que van assistir al judici de Roger Espanyol contra els policies que li van causar la pèrdua de l’ull dret critiquen el paper que ha tingut la fiscalia en tot el procés. A les conclusions, denuncien que la fiscalia és responsable de garantir que les al·legacions de tortura i maltractaments siguin investigades de manera ràpida, imparcial i efectiva, però que ha adoptat el paper contrari defensant els policies i no el ciutadà perjudicat.
Durant les cinc sessions que va durar el judici, representants d’Amnistia Internacional, l’Organització Mundial contra la Tortura, International Network of Civil Liberties Organizations, REDRESS, ICHRP–Espanya i Defender a Quien Defiende van seure entre el públic per seguir-lo. Consideren que s’han respectat les garanties judicials bàsiques dels acusats i celebren que els deixessin seguir el judici presencialment, però lamenten que no els permetessin de fer ús de la transmissió en línia per als mitjans de comunicació, especialment tenint en compte la mala acústica de les sales del Palau de Justícia de Barcelona on es va fer el judici.
Alhora, critiquen que Roger Español no hagi estat tractat com a víctima per les autoritats estatals i denuncien que no ha rebut el suport, l’assistència, l’atenció ni la reparació que preveu l’estatut de la víctima del delicte espanyol. “Aquestes garanties són especialment pertinents quan els delictes denunciats són de tortura o maltractaments. Tanmateix, no s’han respectat en el procediment fins al moment”, remarquen.
Particularment, critiquen especialment el paper de la fiscalia, que al judici ocupava Alexandra García Tabernero. “La missió observa amb preocupació que la fiscalia no ha tingut un paper actiu en la investigació de l’al·legat ús excessiu de la força de què fou víctima Roger Español, ni durant la fase d’instrucció ni durant el judici”, exposen. Al contrari, diuen que han observat que durant el judici els interrogatoris i les conclusions de la fiscalia “s’han alineat amb la defensa dels quatre agents de policia, en lloc de procurar establir la veritat dels fets i protegir l’interès públic”.
Una actitud especialment flagrant perquè, com recorden, “d’acord amb els articles 12 i 13 de la Convenció de les Nacions Unides contra la Tortura i la normativa espanyola aplicable, el ministeri fiscal té una responsabilitat particular a l’hora de garantir que les al·legacions de tortura i maltractaments siguin investigades de manera ràpida, imparcial i efectiva, alhora que es protegeix la presumpta víctima de nous danys i hom li garanteix un tracte digne durant tot el procediment”.
Denuncien que l’actuació de la fiscalia durant el judici “sembla difícil de conciliar” amb aquesta responsabilitat sobre la tortura i els maltractaments i, de fet, amb el mandat de vetllar pels drets dels ciutadans, defensar la legalitat i protegir l’interès públic que li imposa l’article 1 de l’estatut orgànic del ministeri fiscal.
Criteris internacionals dels drets humans
Els observadors també expressen la preocupació per l’interrogatori de la fiscal als pèrits d’Omega Research Foundation, una organització internacional defensora dels drets humans experta en l’ús d’equipament policíac: “Va semblar que qüestionava l’aplicabilitat dels estàndards internacionals que regulen l’ús de la força per part dels agents encarregats de fer complir la llei les protestes, incloent-hi els relatius a les armes menys letals.”
Per això, deixen clar que “Espanya té l’obligació de seguir els tractats internacionals de drets humans que prohibeixen la tortura i els tractes o penes cruels, inhumans o degradants, i aquestes obligacions s’han d’interpretar i aplicar a la llum dels estàndards i les orientacions internacionals de drets humans rellevants, incloent-hi els de les Nacions Unides sobre l’ús de la força i les armes menys letals.”
“La prohibició absoluta de la tortura, que té caràcter de ius cogens [obligatòries per a tots els estats], comporta l’obligació processal de l’estat de dur a terme una investigació oficial ràpida, exhaustiva i independent sempre que hi hagi una al·legació creïble o defensable, i també garantir que cap acte de tortura o maltractament no sigui objecte d’amnistia ni d’indult”, remarquen.
Alhora, deixen clar que els criteris internacionals exigeixen que qualsevol ús de la força per part dels cossos policíacs sigui “legal, necessari, proporcionat i precautori”, i que es dirigeixi “únicament contra persones que representin una amenaça específica i legítima”. Assenyalen que els tribunals internacionals i els experts en drets humans han reconegut que “l‘ús excessiu o desproporcionat de la força durant les protestes pot constituir tortura o uns altres maltractaments“. Un fet que també recull el darrer protocol de les Nacions Unides per a promoure i protegir els drets humans al context de les protestes pacífiques, on s’expressa que l’ús il·lícit de la força durant les reunions pot vulnerar la prohibició absoluta i inderogable de la tortura i altres maltractaments. Aquesta prohibició s’aplica en tot moment, “fins i tot quan es considera que una protesta ha deixat de ser pacífica”.
En relació amb això, la missió d’observadors “constata amb preocupació” les afirmacions dels pèrits en balística de la policia i dels agents acusats, que van dir que les bales de goma que feien servir eren imprevisibles malgrat la potència que assoleixen. Un enfocament que contradiu allò que les Nacions Unides han establert en les orientacions sobre armes menys letals: “Els projectils d’impacte cinètic han de ser provats i autoritzats per garantir que són prou precisos per a impactar en una zona segura d’un blanc de mida humana des de la distància requerida, i sense una energia excessiva que pugui causar lesions.” Aquestes orientacions, a més, afirmen que el tret amb rebot a terra té un risc inacceptable de lesions greus; en canvi, al judici els policies van dir que disparen amb rebot per sistema per a rebaixar-ne la potència.
Els costs humans i socials de perdre l’ull
Els observadors confessen que els va colpir la prova pericial que va posar en relleu les conseqüències físiques i psicològiques per a tota la vida que poden causar les lesions oculars, amb efectes en la salut, la mobilitat, la independència i el benestar emocional dels afectats. “Més enllà de l’impacte sobre la salut física i mental, capgira de manera abrupta els projectes de vida de la persona i genera dificultats en les relacions familiars, en la reintegració social i en la reincorporació al treball”, com va passar a Español.
“Socialment, la violència ocular genera por i desincentiva la participació pública, amb greus conseqüències per a la democràcia i el dret de protesta”, continuen, i insisteixen que les víctimes poden sofrir aïllament i estigmatització.
Finalment, la missió d’observadors assenyala que l’ús de la força s’ha de situar en el context del dret de llibertat de reunió pacífica. “Els estats tenen l’obligació de facilitar l’exercici d’aquest dret i de protegir-ne els participants”, diuen, i afegeixen que els discursos estigmatitzadors contra les reunions poden vulnerar el dret de llibertat de reunió pacífica, tal com estableix el relator especial de les Nacions Unides sobre els drets de llibertat de reunió pacífica i d’associació.
Per això, critiquen que durant el judici s’hagin descrit com a “hostils” o “violentes” “conductes pròpies de la desobediència civil no violenta”, o que s’hagi qualificat reiteradament de “massa” els ciutadans que exercien el dret fonamental de protesta. “Quan aquestes narratives són promogudes per funcionaris de l’estat, hi ha el risc que la força s’utilitzi no per fer front a una amenaça específica i imminent, sinó per castigar, intimidar o dissuadir de l’exercici del mateix dret”, diuen.
Els observadors anuncien que seguiran de prop com evoluciona el cas i també la sentència.