vaccí covid obligatori

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

L’inici de les campanyes de vaccinació contra la covid-19 ha posat sobre la taula uns quants dubtes i debats sobre la possibilitat i conveniència de fer obligatori el vaccí, tenint en compte que cal que entre el 60% i el 70% de la població sigui immune al virus per assolir la immunitat de grup. De moment, als Països Catalans i a la majoria de països del món el vaccí no és obligatori, però hi ha certs dubtes sobre si seria convenient que ho fos –com a mínim, entre certs grups de població o feines– en cas que un volum important de persones no volgués vaccinar-se. És un debat ètic que presenta força dubtes jurídics, perquè fa referència a l’oposició de diversos drets fonamentals que cal ponderar: en síntesi, el dret de cada individu a la intimitat corporal davant els drets col·lectius a la protecció de la salut, el dret a la vida i el dret a la integritat. Us n’expliquem les claus, també sobre els drets laborals respecte de la vaccinació i com es tracta la qüestió en altres països.

El vaccí pot arribar a ser obligatori?

Al Principat, al País Valencià i a les Illes, la vaccinació és voluntària, però hi ha certa confusió sobre si el marc legal vigent a l’estat espanyol obre la porta perquè sigui obligatòria en determinades circumstàncies.

El magistrat i portaveu de Jutgesses i Jutges per la Democràcia al País Valencià, Joaquim Bosch, assenyala que l’única regulació aplicable en aquests moments va en el sentit contrari, el de blindar la voluntarietat del vaccí. La llei d’autonomia del pacient, del 2002, regula el dret de tota persona que no se l’imposi un tractament mèdic. Tot i que aquest dret té algunes excepcions, com el risc a la salut pública, el jurista considera que el marc legal actual és insuficient i que caldria aprovar una llei específica explícita per a fer la vaccinació obligatòria, cosa que de moment a l’estat espanyol s’ha descartat.

“La legislació vigent té elements dubtosos, perquè no regula pròpiament la vacunació, sinó mesures contra la transmissió de malalties”, explica Bosch. Es refereix, principalment, a la llei orgànica 3/1986, que declara la possibilitat que les autoritats prenguin qualsevol mesura necessària per a preservar la salut pública, el que podria incloure les vaccinacions. Hi ha algun precedent en què s’ha obligat a vaccinar per ordre judicial en una situació de brot epidèmic emparant-se en aquesta llei: un jutjat de Granada va ordenar la vaccinació de trenta-cinc menors contra el xarampió el 2010.

És per això que una segona via podria ser la de fonamentar-se en aquesta llei per aprovar una resolució i fer la vaccinació obligatòria per a tothom o només per a sectors concrets. “És conflictiu, perquè és una llei prèvia a la d’autonomia del pacient i no regula la vacunació obligatòria específicament”, diu Bosch. “Podria comportar més conflictes davant dels tribunals que si s’aprovés una llei específica.”

També és vigent la llei 22/1980, que preveu que els vaccins contra la verola, la diftèria i altres infeccions puguin ser declarats obligatoris pel govern espanyol quan “per l’existència de casos repetitius d’aquestes malalties o l’estat epidèmic del moment o previsible es jutgi convenient”; i també el decret de 1945 que declara que podran ser obligatòries les vaccinacions contra la diftèria i la verola i que se sancionarà si no es posen. Tal com assenyalen a Efe juristes com José Enrique Pérez Palaci, el vaccí contra la covid es podria declarar obligatori “per analogia” fent ús de tot aquest marc legislatiu. També considera que “si la normativa existent pot causar una certa confusió, l’executiu i el legislatiu poden modificar-la introduint articles al codi penal o una nova llei orgànica o de modificació de la llei general de salut pública”.

Com és una qüestió que implica drets fonamentals, les persones afectades podrien recórrer en última instància al Tribunal Constitucional espanyol. En cas que s’aprovés una llei nova, també es podria recórrer al TC, que decidiria si en aquest cas preval el dret a la intimitat corporal davant altres drets, com el dret a la protecció de la salut, el dret a la vida i el dret a la integritat.

De moment, a l’estat espanyol només hi ha hagut un pronunciament judicial sobre el vaccí contra la covid. La setmana passada es va saber que un jutge de Sant Jaume de Galícia havia obligat per primera vegada a vaccinar una dona de 84 anys arran de la negativa de la filla. El jutge va considerar que el deteriorament cognitiu de la dona l’impedia de prendre la decisió i va remetre al benefici de posar el vaccí enfront del risc de no posar-lo per argumentar la decisió.

Publiquen un document amb recomanacions per a evitar la desinformació sobre els vaccins

A Catalunya Nord, la vaccinació contra la covid-19 tampoc no és obligatòria, i el president francès, Emmanuel Macron, va deixar clar que no ho seria enlloc de l’estat francès. Sí que s’ha posat sobre la taula un projecte de llei que té a veure amb el fet que les persones vaccinades puguin tenir més llibertat de moviments, però de moment s’ha ajornat per l’oposició que ha despertat la mesura.

Més enllà d’aquest projecte de llei, a l’estat francès sí que hi ha precedents de l’obligatorietat de vaccinar en alguns casos, atès que en el sistema sanitari francès hi ha onze vaccins obligatoris per als nens des del 2018, i per tant, és un país que sí que ha legislat anteriorment sobre estratègies de vaccinació obligatòria sobre grans grups de població.

A Andorra, la vaccinació contra el coronavirus tampoc no és obligatòria, i de moment no hi ha cap porta oberta perquè ho sigui. Això queda molt clar en la darrera modificació de la llei general de sanitat del 1989, feta al novembre. El govern pot aplicar mesures profilàctiques obligatòries, sempre que no siguin vaccins.

Em poden obligar a vaccinar-me, a la feina?

Com que la vaccinació és un acte voluntari, tampoc no es pot imposar en els llocs de feina, sigui quin sigui l’ofici, també en el cas del personal sanitari. Un acomiadament per aquest motiu, per tant, seria improcedent.

Segons que explica l’advocada laboralista Joana Badia, sí que pot passar que les empreses incloguin en el pla de prevenció de riscos laborals la vaccinació, però com un servei que ofereixen les mútues contractades, no pas com una obligació. “Si una empresa fa fora algú perquè no s’ha vacunat, és un jutge qui en última instància ha de decidir si això correspon o no, però no veig com podrien donar la raó a l’empresa, perquè toparia amb el dret a la intimitat. No tenen dret a demanar-te que cedeixis dades mèdiques ni certificats mèdics”, explica.

Recalca que això és especialment important en les entrevistes de feina, perquè a curt termini veu factible que hi hagi coaccions encobertes a l’hora d’accedir a determinades feines: “Hi pot haver l’efecte ‘vols tenir fills?’, però amb la vacuna. Hi haurà empreses que exigiran un certificat mèdic assegurant que t’has vacunat. És important portar-ho a Inspecció de Treball, perquè no poden exigir dades mèdiques ni a les entrevistes ni per continuar treballant. Normalment no es pot demostrar, però hi ha empreses que no tenen filtre, i segur que veurem ofertes a Infojobs on dirà ‘Imprescindible vacunació’.” Badia també veu probable que apareguin casos en què algunes empreses no renovin els treballadors per no haver-se volgut vaccinar.

Ara per ara tot això és il·legal, però podria canviar si les administracions decidissin de fer obligatori el vaccí en general o en alguns grups de població o feines concretes, com les relacionades amb la sanitat. En aquest cas, es podrien arribar a posar les sancions que es consideressin oportunes si un treballador es negués a vaccinar-se. Però Badia veu improbable que una llei d’aquesta mena s’acabi aprovant, i menys de manera immediata. Considera que seria difícil fer-la encaixar amb la llei de protecció de dades, perquè es demanarien dades mèdiques en un àmbit no mèdic.

L’obligatorietat del vaccí seria una bona mesura?

Hi ha força consens en l’àmbit mèdic sobre el fet que l’obligatorietat del vaccí no seria pas una mesura adequada, perquè podria ser contraproduent. Segons que explica a Efe la cap d’epidemiologia de l’hospital Vall d’Hebron, Magda Campins, obligar la gent pot fer que es torni més reticent: “Esperem arribar a cobertures de vaccinació altes sense arribar a l’obligatorietat.”

De la mateixa manera, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que és més efectiu proporcionar bona informació sobre el vaccí que no pas fer la vaccinació obligatòria. L’OMS, però, ha reconegut que és probable que alguns grups de població, com el dels treballadors sanitaris, acabin essent obligats a vaccinar-se, per la gran exposició al virus i pel tracte constant amb pacients.

De quina manera es podria controlar l’obligatorietat del vaccí?

En cas que es decidís de fer obligatori el vaccí contra la covid-19, juristes com Bosch indiquen algunes maneres de controlar-ne l’obligatorietat. Per una banda, hi hauria la possibilitat d’aplicar-la per la via directa, de la força, cosa que descarta completament. “Lligar una persona a un llit per posar-li la vacuna vulnerarria drets fonamentals, com el dret a la dignitat de la persona”, explica. Considera, per tant, que la via més sensata seria la indirecta, que es podria fer, per una banda, amb sancions similars a les que s’apliquen actualment per no dur màscara o no complir les restriccions, o, per una altra banda, amb perjudicis i limitacions com la de no poder accedir a determinats espais públics en cas que no s’estigui vaccinat.

Però Bosch alerta que aquestes discriminacions només s’haurien de poder aplicar en cas que la vaccinació fos declarada obligatòria. “Si compleixes la llei, no se’t pot privar d’entrar a un gimnàs, un restaurant o un centre educatiu. Davant la no-obligació preval el dret a la intimitat corporal. Els passaports sanitaris, en aquest cas, vulnerarien normes sobre protecció de dades i el dret a la intimitat personal”, explica. “Però si hi ha obligació, la cosa canvia, perquè s’ha decidit que ha de prevaldre el dret a la salut de tota la població, i això justificaria discriminacions de tracte.”

Què es fa en altres països?

Alguns països volen fer obligatòria la vaccinació contra la covid-19, però en la gran majoria dels casos és voluntària i de moment ho continuarà essent. En alguns països europeus hi hauria experiències prèvies si es volgués optar per l’obligatorietat, perquè ja són obligatoris altres vaccins, com és el cas d’Itàlia, Alemanya, Letònia, Bulgària, Hongria, Grècia o Bèlgica.

Itàlia no preveu, de moment, la vaccinació obligatòria, però analitza propostes per als qui estiguin vaccinats, com ara permetre que tinguin més mobilitat, d’una manera similar a la que s’havia posat sobre la taula a l’estat francès.

Fora d’Europa, el govern d’Austràlia sí que vol fer obligatori el vaccí, però amb una primera etapa voluntària. Al Brasil, el ple de la Cort Suprema ha avalat l’obligatorietat del vaccí i que els estats i municipis puguin imposar sancions a qui no ho compleixi, un posicionament contrari al del president, Jair Bolsonaro. Això no significa que la població hagi de ser vaccinada a la força, però obre la porta perquè les autoritats del país adoptin “mesures indirectes” per a fomentar la immunització, com ara impedir d’exercir determinades activitats o accedir a certs beneficis socials.

Xavier Abad: “Ningú no pot dir que aquesta vacuna donarà una immunitat durant dos anys”

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.