Els núvols poden evitar que vegem l’eclipsi solar total del 12 d’agost?

Tothom comença a ultimar els detalls per a l’eclipsi solar total del 12 d’agost, que cada dia és més a prop. Aquest fenomen extraordinari es podrà veure a gran part dels Països Catalans – si tracéssim una línia imaginària, aniria de Lleida fins a Vilanova i la Geltrú i cap al sud, fins passada la ciutat de València, i també les Illes. A casa nostra no s’ha vist un eclipsi com aquest d’ençà del 1905, i no se’n tornarà a veure cap fins el 2180. Precisament per això, molta gent confia que aquest 12 d’agost el cel sigui net, sense núvols, per poder gaudir de l’experiència completament. Ara bé, què diuen les prediccions meteorològiques? Podrem veure l’eclipsi igualment si hi ha núvols?

Què veurem exactament si hi ha núvols? 

Aleix Roig, del Parc Astronòmic de Prades, explica que, en cas que hi hagi núvols en el moment de l’eclipsi, no podrem veure la corona solar, que seria la capa més externa del Sol, que sobresurt lleugerament al voltant de la Lluna en el moment de la totalitat. “Veurem que s’enfosqueix tot molt, però no acabarem de veure la corona solar”, detalla. Les fases parcials de l’eclipsi, en què la Lluna va “mossegant” progressivament el disc solar, tampoc les podríem veure, si hi ha núvols.

De totes maneres, no tots els núvols són iguals: n’hi ha de més lleugers, de més compactes, d’alts, de baixos, entre més. Tenint en compte que l’eclipsi que nosaltres podrem veure anirà molt baix a l’horitzó perquè serà al capvespre, segons quins núvols tinguem, l’experiència pot ser més satisfactòria o menys. I no ho podrem saber fins a darrera hora.

Ara bé, que hi hagi núvols no vol dir que deixem de percebre uns altres fenòmens associats a l’eclipsi (l’eclipsi passarà igualment, però no el veurem). Malgrat els núvols, notaríem que s’enfosqueix el cel i que la temperatura baixa uns graus. A més, els animals canvien el seu comportament: els ocells deixen de xiular, alguns animals interpreten que és hora d’anar a dormir… L’eclipsi és una experiència que es percep amb tots cinc sentits i, tot i que els núvols ens esguerrin el de la vista, hem de recordar que tenim els altres quatre sentits actius per a gaudir de l’experiència única que és viure un eclipsi solar total.

“En l’àmbit de la divulgació creiem que, tant si el cel està tapat com si no, és una experiència única. Finalment, depèn com ho vulguem viure nosaltres: com una cosa de fast food, de ‘ho veig o no ho veig’, o com una cosa amb molta més rellevància i transcendència, d’haver estat gaudint del procés de planificació i aprenentatge des de fa més d’un any”, reflexiona Roig.

Quan podrem saber si tenim núvols? 

Les previsions meteorològiques són com més va més acurades, però el factor dels núvols és difícil de preveure amb gaire antelació. De fet, no sabrem amb certesa si el 12 d’agost hi haurà núvols fins tres o quatre dies abans, és a dir, a partir del 9 o 10 d’agost. A hores d’ara, si fem una cerca a internet, hi trobarem algunes previsions que s’aventuren a dir si hi haurà núvols el dia de l’eclipsi, però els experts recorden que no són prediccions fiables.

“Els meteoròlegs van fent models, i els models estan molt bé, perquè et donen una idea de què pot passar, però és només una idea i una previsió”, remarca el divulgador científic Joan Anton Català. “Aquell dia ens la jugarem. Aquell dia és un dia nou. Ni que em diguessis que els darrers cent anys, cada 12 d’agost, el cel ha estat tapat de núvols, no significa res. El 12 d’agost de 2026 és un dia nou, i és una carta que hem de jugar. Tirem una moneda a l’aire. El futur no es pot saber”, diu.

Col·lapses pels canvis d’ubicació d’última hora pels núvols 

El problema amb la possibilitat que hi hagi núvols és que, com que és un factor imprevisible a llarg termini i no hom no es pot planificar, molta gent acaba improvisant a última hora, segons els núvols que hi hagi aquell mateix dia. El que va passar als Estats Units amb el darrer eclipsi solar total que hi va haver demostra fins a quin punt es pot arribar a complicar la mobilitat a darrera hora: “Els estudis que s’han fet als Estats Units demostren que, en funció de la previsió de núvols, hi va haver desplaçaments massius de cotxes. En aquell cas, centenars de milers de cotxes es van desplaçar de manera imprevista de ciutat a ciutat, fins i tot d’un estat a un altre, i algunes carreteres van quedar absolutament col·lapsades”, explica Català. El problema, recalca, és que el factor meteorològic no es podia haver previst abans: per molts estudis que es facin de la probabilitat que hi hagi núvols o no, aquell dia pot sortir cara o creu.

Si els núvols són variables, val la pena esperar: una petita clariana que s’obri al cel durant dos minuts o quatre –que ja és molt més del que durarà tot l’eclipsi– pot oferir una visió inoblidable de la corona del Sol. Justament per això, molts observadors prefereixen no moure’s a darrera hora tot i que les previsions indiquin que hi ha una zona propera amb el cel molt més seré: “Tot i que diguis a la gent que no improvisi a darrera hora, òbviament, la gent pot decidir de moure’s, i té tot el dret de fer-ho, sobretot si sap que cinquanta quilòmetres més enllà hi haurà el cel lliure i podran fer una fotografia bonica de l’eclipsi. Per tant, hi haurà un punt d’imprevisibilitat i de col·lapse que serà inevitable”, assegura Català.

Val la pena anar a veure l’eclipsi tot i que hi hagi núvols? 

Roig explica que la imprevisibilitat de la meteorologia és part de la gràcia d’anar a veure un eclipsi: “És un factor que també creiem que afegeix una mica de bellesa al fenomen, perquè estem acostumats a viure amb la certesa que ho tenim tot garantit i assegurat, quan i com volem, i a cop de talonari. Doncs un eclipsi se surt d’aquesta norma: no funciona ni a cop de talonari ni quan volem. Per molts diners que tinguis, un eclipsi només es veurà si l’eclipsi es vol deixar veure. I això és important i bonic. Perquè la natura escapa una mira de la perversió humana que tenim de pensar que, perquè som països rics o perquè som gent amb poder adquisitiu, podem controlar-ho tot. Doncs no. La natura continua manant per sobre nostre.”

De totes maneres, Roig recorda que, com que aquesta vegada tenim la sort de poder observar un eclipsi a casa nostra, sense la necessitat d’haver-nos de desplaçar a l’altra punta del món, no ens hauria de frustrar tant la possible aparició de núvols a l’horitzó: “En aquest cas, haurem fet molt pocs quilòmetres, potser només haurem fet un desplaçament de tres o quatre hores amb cotxe, però hem de pensar que hi ha gent que ha fet desplaçaments de deu mil o dotze mil quilòmetres per anar a un punt del Pacífic d’on veure un eclipsi durant dotze segons. I si en aquell moment els apareixen núvols, doncs hauran gastat quinze dies de les seves vacances i milers d’euros per –potser– no poder veure l’eclipsi. Però ens hem de quedar amb el fet que això és un ensenyament, també. És part de la bellesa i de l’encant d’aquest fenomen, com qualsevol altre fenomen de la natura: quan fas una observació de fauna de certes espècies poc comunes i no les veus, també saps que és part de la gràcia i de la bellesa”, explica.

Sigui com sigui, els dos experts coincideixen a remarcar que la qüestió important és saber gaudir del procés de preparació de l’eclipsi, fins a arribar al moment culminant de la totalitat, que en realitat tan sols ocupa un minut i mig, a tot estirar. I que la resta de diversió depèn de nosaltres: “És com la preparació d’un viatge, en gaudeixes quan el fas, però també quan el prepares”, resumeix Roig.

“Que el cel estigui tapat m’importa més aviat poc, a mi. Perquè jo estic gaudint de l’eclipsi cada dia. Si nosaltres hem pogut gaudir de l’eclipsi mesos o setmanes abans, anant a conferències, llegint reportatges, fent participació ciutadana en activitats que organitzen els pobles i ciutats… Això és la gran festa de l’eclipsi! I utilitzant-ho com a pretext, és una bona excusa per a aprendre, per a enriquir-nos, per a passar-nos-ho bé. I després, el 12 d’agost, ja ens la jugarem, però hem de pensar que haurem fet moltes coses. Jo crec que és un missatge important per a gestionar la possible frustració que puguem sentir si finalment la mobilitat a les carreteres o els núvols ens fan la guitza”, conclou Català.