Aprovat el planejament del nou Museu Carmen Thyssen a l’antic cinema Comèdia de Barcelona

La Subcomissió d’urbanisme de Barcelona, que reuneix la Generalitat i l’Ajuntament de la capital catalana, ha aprovat definitivament la modificació de planejament del nou Museu Carmen Thyssen a l’antic cinema Comèdia de Barcelona. La modificació ha de fer possible la rehabilitació, ampliació i reconversió del Palau Marcet en el nou museu. Es tracta d’un edifici de finals del segle XIX protegit i en desús des del 2024 després del tancament del cinema Comèdia. S’ha modificat tant el Pla General Metropolità (PGM) com la fitxa corresponent a l’edifici del Pla Especial de Patrimoni de Barcelona per possibilitar-ne l’adequació al nou ús com a equipament sociocultural d’abast metropolità.

El Palau Marcet, situat a la confluència entre el passeig de Gràcia i l’avinguda de la Gran Via de les Corts Catalanes, està catalogat com a bé cultural d’interès local (BCIL) i està inclòs també en l’àmbit de protecció de les edificacions de les quatre cantonades que conformen l’encreuament d’aquests dos carrers.

A més, forma part del Conjunt especial de l’Eixample i del Sector de Conservació de l’Eixample, catalogat també com a conjunt urbanísticament protegit pels valors historicoartístics, estètics o tradicionals. La titularitat del sòl és privada i el sostre edificat actual és de 6.659 metres quadrats, dels quals 5.596 sobre rasant.

Per tal que l’edifici pugui acollir el museu, la modificació del PGM canvia la qualificació urbanística de la parcel·la per fixar el caràcter metropolità o estructurant de l’equipament sense incrementar el sostre edificable.

Des del Departament de Territori de la Generalitat s’indica que l’edifici es destinarà “única i exclusivament” a l’ús sociocultural, però que “s’admeten activitats complementàries que siguin compatibles amb l’ús de museu i amb els valors patrimonials de l’edifici”, fins a un màxim de 1.700 metres quadrats de sostre, el 18% del total destinat a equipament sobre rasant. Pel que fa a l’espai sota rasant o soterrani, es podrà ocupar tota la parcel·la, “sempre que no afecti la conservació dels elements protegits”. Més avall del primer soterrani, les plantes podran destinar-se a aparcaments, instal·lacions tècniques de l’edifici, cambres cuirassades i similars.

També s’hauran de restaurar les façanes de l’edificació original (inclosa l’ampliació dels anys 30) amb materials, tècniques i cromatismes originals, i restituir la composició de la façana del xamfrà d’acord amb la documentació històrica. El catàleg de patrimoni obliga a mantenir les façanes i la coberta a dues aigües de l’edifici original.

Pel que fa a l’augment del volum en alçada, es proposa una volumetria de configuració “flexible”, amb una alçada màxima que s’ha determinat en referència a les dels edificis veïns. La documentació inclou un estudi detallat de la proposta volumètrica en relació tant amb l’edifici existent com amb els edificis veïns i els de les cantonades de les illes confrontants.

El projecte d’edificació haurà de sotmetre’s a la valoració de la Comissió Tècnica de Manteniment i Millora de l’Eixample, com també a la del Departament de Patrimoni arquitectònic, històric i artístic.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha afirmat que la modificació de planejament “permetrà la recuperació, la rehabilitació i posada en valor d’un edifici protegit, actualment sense ús, que forma part del patrimoni històric de Barcelona, per donar-li una nova vida com a centre museístic i cultural de primer nivell en ple centre de la ciutat”.