27.07.2026 - 18:47
|
Actualització: 27.07.2026 - 18:49
La transmissió intergeneracional del català a la Franja presenta indicis de trencament. Aquesta és la conclusió principal d’un article del sociolingüista Natxo Sorolla, professor de la Universitat de Saragossa, publicat a la revista Verbum et Lingua.
L’estudi, titulat “La transmissió intergeneracional del català a la Franja no és estable”, mostra que la situació va deixar de ser favorable al català el 2014. Segons el nou índex de transmissió intergeneracional global (ITIG), proposat per Sorolla, el resultat va passar de 2,2 punts positius el 2003-2004 a 0,4 punts negatius deu anys després.
Aquesta evolució contrasta amb la de l’índex tradicional de transmissió intergeneracional del català (ITIC), que encara donava resultats lleugerament positius en totes dues enquestes. La diferència entre tots dos indicadors permet de detectar unes dinàmiques sociolingüístiques que l’anàlisi centrada únicament en l’ús predominant del català deixa amagades.
Sorolla remarca que la substitució lingüística no es pot explicar únicament pels canvis demogràfics ni per decisions individuals. També hi intervenen les condicions socials i simbòliques que envolten la llengua. L’article esmenta la glotofòbia –el rebuig, la discriminació o la burla cap a una persona per la seva llengua– i, més concretament, la difusió del nom “xapurriau” per a referir-se al català com a expressions de la minorització. Aquesta discriminació contribueix a crear un entorn que condiciona les tries lingüístiques familiars i les relacions socials dels joves.
La transmissió global es torna negativa
El 2003-2004, el 69,9% de la població amb fills deia que parlava predominantment català amb els progenitors, i el 71,7% l’emprava amb els fills. La diferència era d’1,8 punts favorables al català. Alhora, disminuïen lleugerament els usos bilingües, el castellà i les altres llengües. En conjunt, aquestes variacions donaven un ITIG positiu de 2,2 punts.
El 2014, el percentatge dels qui parlaven català amb els progenitors havia baixat al 53,6%, i el dels qui el parlaven amb els fills era del 54,3%. L’indicador tradicional continuava essent positiu, però la diferència s’havia reduït a 0,7 punts.
Considerada aïlladament, aquesta dada podia fer pensar que la transmissió familiar del català es mantenia estable i que la reducció percentual durant aquella dècada responia principalment a l’arribada de població immigrant, més que no pas a l’abandonament de la llengua per part dels parlants.
L’estudi assenyala, tanmateix, que l’augment de 0,7 punts de l’ús predominant del català amb els fills anava acompanyat d’una disminució d’1,2 punts dels usos bilingües. A més, l’ús del castellà amb els fills augmentava de 4,8 punts, mentre que les altres llengües i les combinacions que no incloïen el català baixaven de 4,3 punts.
Quan s’integren tots aquests moviments, el resultat global és negatiu per al català: l’ITIG del 2014 se situa en -0,4 punts. Segons el test emprat en l’estudi, les variacions entre la llengua parlada amb els progenitors i la parlada amb els fills són estatísticament significatives en el conjunt de la Franja.
La Ribagorça registra el resultat més negatiu
L’anàlisi per comarques mostra situacions diverses. La Ribagorça obté el resultat més desfavorable, amb un ITIG de -4,6 punts. L’ús predominant del català baixa del 48,8% amb els progenitors al 45,7% amb els fills, cosa que situa l’ITIC en -3,1 punts.
Al Matarranya, l’ús del català es manté pràcticament igual: passa del 71,5% amb els progenitors al 71,4% amb els fills. Tanmateix, l’augment del castellà fa que l’indicador global sigui negatiu, de -1,7 punts.
A la Llitera, el català creix de 3,4 punts i arriba al 51% en l’ús amb els fills. Però els usos bilingües baixen de 5,1 punts i el castellà augmenta de 7,2. El resultat global és de -0,8 punts. És l’única comarca on les diferències entre la llengua emprada amb els progenitors i amb els fills són estatísticament significatives.
El Baix Cinca és l’única de les quatre comarques analitzades amb un ITIG positiu, d’1,4 punts. L’ús predominant del català passa del 44,6% amb els progenitors al 45,5% amb els fills. Amb tot, l’article assenyala que uns altres estudis hi han detectat una dinàmica desfavorable.
Els joves mantenen menys el català
Les diferències generacionals reforcen els senyals d’alerta. Entre els qui parlaven català amb els progenitors, els joves presenten una taxa de manteniment de la llengua amb els fills més baixa que no pas la població de més edat.
En canvi, el manteniment del castellà augmenta generació rere generació. Els joves procedents de famílies bilingües també tenen menys tendència a transmetre el català que no pas els més grans.
L’increment del manteniment del castellà és l’única d’aquestes tendències que l’estudi considera clarament significativa en termes estatístics, atès que per confirmar la pèrdua d’inèrcia del català caldrien mostres més grans o indicis més marcats, especialment en l’anàlisi comarcal.
De la família a les relacions entre joves
L’article situa la interrupció de la transmissió familiar com la darrera fase d’un procés de substitució lingüística. Abans, la població minoritzada es bilingüitza, la llengua dominant ocupa els espais públics i formals i, finalment, penetra en les relacions informals entre parlants de la llengua recessiva.
Segons Sorolla, les dues primeres fases ja estan consolidades a la Franja. A la meitat nord també s’ha estès l’ús del castellà entre joves que tenen el català com a llengua familiar, fins i tot en les relacions d’amistat.
Uns altres estudis sobre pre-adolescents i adolescents han detectat una esquerda entre la llengua rebuda a casa i la que empren amb els amics, especialment a la Ribagorça i la Llitera. Les recerques basades en tres generacions també permeten de veure el trencament amb més claredat perquè incorporen la perspectiva dels membres més joves de la família.
L’estudi assenyala, a més, que les relacions horitzontals dins la família poden ser decisives. La llengua que fan servir els progenitors entre ells pot tenir més importància en el canvi lingüístic que no pas la relació directa amb els fills, que en part n’és una conseqüència.
Un nou índex
La recerca analitza les dades de les enquestes d’usos lingüístics de la Franja fetes els anys 2003-2004 i 2014. Per estudiar la transmissió intergeneracional, compara la llengua que els enquestats deien que parlaven amb els progenitors amb la que empraven amb els fills.
L’índex tradicional de transmissió intergeneracional del català compara el percentatge de persones que parlen predominantment català amb els progenitors amb el de les que el parlen amb els fills. Per tant, solament té en compte els canvis en l’ús predominant del català.
Sorolla considera que aquest mètode ofereix una visió parcial, perquè situacions sociolingüístiques molt diferents poden donar el mateix resultat. No té el mateix significat que una família deixi de parlar solament català i passi a combinar-lo amb el castellà que el fet que abandoni completament el català. Tampoc no és igual que l’augment del castellà provingui de famílies que abans parlaven català que el fet que provingui de famílies que parlaven unes altres llengües.
Per corregir aquesta limitació, l’autor proposa l’índex de transmissió intergeneracional global. L’ITIG integra els canvis en l’ús del català, el castellà, les combinacions bilingües i les altres llengües.
El nou indicador suma els guanys o les pèrdues de l’ús predominant del català, atribueix la meitat del valor als usos que combinen el català amb unes altres llengües i resta els avenços del castellà i de la resta de llengües. Els usos bilingües tenen un pes intermedi perquè mantenen el català, però en concurrència amb una altra llengua.
L’objectiu és resumir en una sola xifra el conjunt de les dinàmiques sociolingüístiques i facilitar la comparació entre territoris i períodes diferents.
