06.09.2026 - 21:40
|
Actualització: 07.09.2026 - 07:52
El curs escolar dels Països Catalans començarà de la mateixa manera que va acabar l’anterior: amb mestres i professors als carrers reclamant millores. Al Principat, el País Valencià i les Illes, la tornada a l’escola estarà marcada amb protestes i mobilitzacions per a evidenciar el malestar dels docents. L’objectiu és que els governs moguin fitxa i atenguin les reclamacions. I, si no hi ha canvis, els sindicats amenacen d’escalar el conflicte.
Les reivindicacions varien segons el territori, però comparteixen demandes de millores laborals i de més recursos per a l’educació pública. Alguns dels acords als quals s’ha arribat no convencen tots els docents, per això opten per mantenir el torcebraç al carrer.
Al Principat, la primera vaga serà demà, el primer dia de curs escolar. Al País Valencià, els docents han convocat protestes dissabte, 12 de setembre. I a les Illes també hi ha un bon grapat de mobilitzacions previstes.
Catalunya: primer dia d’escola amb vaga
Al Principat, la USTEC, la CGT, la Intersindical i la COS han decidit de mantenir la vaga per a demà, el primer dia de curs. Dijous es van reunir amb la consellera d’Educació, Esther Niubó, i no van quedar gens satisfets amb la conversa. Mentre els sindicats reclamen de reobrir la negociació i abordar noves millores per a l’educació pública, el Departament demana un “parèntesi” en les mobilitzacions i reivindica els avenços acordats el curs passat.
Laura Gené, secretària general d’Ensenyament de la CGT, és conscient que fer vaga el primer dia de curs pot causar un bon maldecap a les famílies, però insisteix que la mobilització es fa pensant en l’educació pública. “L’objectiu de tot plegat és deixar de fer vaga”, explica. Gené explica que s’havia convocat la protesta amb l’esperança de fer reunions durant l’estiu, cosa que no ha passat. “Ara [Niubó] ens parlava de tenir un calendari. Això ja ho hem viscut, ens demanen un xec en blanc que no ha funcionat”, afegeix.
La vaga arriba després d’un curs marcat per la conflictivitat laboral i les mobilitzacions intenses dels docents. Al març, el Departament va arribar a un acord amb CCOO i la UGT que va desencadenar la ira del col·lectiu. Al juny, l’acord es va ampliar per un pacte signat pel sindicat Professors de Secundària. A parer seu, aquest acord permetia de consolidar mesures.
Marc Martorell, portaveu d’Intersindical Ensenyament, està convençut que cal mantenir la lluita aquest curs. “La consellera va començar la reunió de dijous venent les noves dotacions. Després, va admetre que havia estat gràcies a les mobilitzacions. La consellera ens assenyala el camí”, explica Martorell. El 19 de setembre hi haurà Assemblea Educativa de Catalunya, on es decidirà el full de ruta. Per part de la Intersindical: “Proposarem un cicle de mobilitzacions a partir de l’octubre. Que el curs encara sigui més calent que el curs passat.” A més, diu que la lluita pel català torna a ser al centre del debat: “Estem contents que més sindicats i assemblea s’hagin afegit als nostres postulats.”
La represa del curs arriba, a més, després d’un estiu en què el Departament d’Educació ha estat en el punt de mira arran de l’escàndol de les proves PISA. Els resultats de Catalunya no són vàlids i no es poden comparar amb els de la resta de territoris participants perquè es va excloure de les proves un percentatge d’alumnes superior al que permet la metodologia de l’OCDE.
La investigació interna oberta pel departament ha acabat amb tres expedients disciplinaris, dos per una possible falta greu i un altre per una possible falta lleu. Niubó també ha destituït la seva mà dreta: la secretària general d’Educació, Teresa Sambola. L’ha substituïda la psicòloga i pedagoga social Marta Clari, fins ara gerent de l’Àrea de Drets Socials, Salut, Cooperació i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona.
Els sindicats situen entre les seves principals demandes el compliment dels compromisos adquirits el curs passat, com els augments salarials, el retorn íntegre del deute dels estadis, el desplegament de més de 6.400 dotacions i la creació de places estructurals als concursos de trasllats. També reclamen d’avançar cap a una inversió del 6% del PIB en educació, reduir la quantitat d’alumnes per aula, limitar la matrícula viva i reforçar els recursos per a l’educació inclusiva, entre més mesures.
Manifestació a València dissabte, 12 de setembre
Al País Valencià, els docents també reprendran les mobilitzacions després d’un curs marcat per la conflictivitat educativa. STEPV ha convocat la primera manifestació del curs 2026-2027 per dissabte, 12 de setembre, a la vesprada a Alacant, València i Castelló de la Plana. El sindicat vol que la protesta sigui oberta a tota la comunitat educativa, amb la participació de professors, famílies i alumnes, i també del conjunt de la societat.
La mobilització és la continuació del calendari de protestes del curs passat. El conflicte va culminar amb una vaga indefinida entre l’11 de maig i l’11 de juny, que ara és en suspensió. Però Marc Candela, coordinador d’acció sindical de l’STEPV, avisa que pot reactivar-se en qualsevol moment si la situació va mal donada. Candela explica que durant el juliol s’ha elaborat una proposta d’accions per a mantenir la pressió sobre la Conselleria d’Educació. “Com a acció de carrer, la idea és fer-ho al voltant del dia 11 de cada mes”, diu Candela. De fet, l’11 de setembre hi ha prevista una bicicletada a València ciutat, nascuda d’un grup de docents.
El sindicat denuncia que les negociacions amb la conselleria no han reeixit. “Al juliol vam continuar negociant, però encara no hem tancat cap tema”, assenyala Candela, que avisa que, si les converses no avancen, hi haurà noves protestes. “Si les negociacions no van com toca, ja saben que hi haurà accions de carrer”, explica.
STEPV reclama la recuperació i la millora de les plantilles docents, la reducció del nombre d’alumnes per grup, la recuperació del poder adquisitiu perdut d’ençà del 2010, les millores en les infrastructures educatives i en la inclusió, mesures per a la Formació Professional i la derogació de la llei de llibertat educativa. El sindicat solament ha signat l’acord sobre simplificació de la burocràcia, que els professors van avalar en consulta, i considera la resta de propostes de la conselleria insuficients.
Mobilitzacions a les Illes
A les Illes, l’Assemblea de Docents també preveu un curs de mobilitzacions en defensa de l’educació pública. El col·lectiu denuncia el deteriorament dels centres després d’anys d’infrafinançament, retallades i precarització, i assenyala problemes com les aules massificades, la manca de personal, la sobrecàrrega burocràtica, la inestabilitat de les plantilles, la pèrdua de poder adquisitiu i les deficiències en les infrastructures.
El col·lectiu va reunir-se dijous al vespre a l’IES Berenguer d’Anoia per debatre com ha de ser el curs escolar. L’assemblea confirma que hi haurà mobilitzacions, però el calendari no és clar. “L’objectiu és transformar el malestar existent als centres en organització i acció col·lectiva, implicant el conjunt de la comunitat educativa”, expliquen des de l’assemblea. Com a primera acció, ha fet una crida a vestir de groc els centres el 10 de setembre en suport de les reivindicacions dels docents de l’etapa 0-3.
L’assemblea reclama més inversió en l’educació pública, la reducció del nombre d’alumnes per grup i de les hores lectives, la disminució de la burocràcia, la substitució immediata de les baixes i l’estabilització de les plantilles. També demana més recursos humans per a garantir l’educació inclusiva i centres públics “dignes i sense mòduls pre-fabricats”.
El col·lectiu fa èmfasi en la política lingüística del govern de les Illes i denuncia les mesures que considera que afavoreixen la segregació educativa i qüestionen el paper del català. Assenyala especialment el pla pilot d’elecció de llengua i reclama el compliment del decret de mínims i dels projectes lingüístics dels centres. “Les reivindicacions de la comunitat educativa no són privilegis, sinó les condicions mínimes necessàries per a garantir el dret d’una educació pública de qualitat i en català”, defensen des de l’assemblea.
