Cent tretze entitats socials, sindicals i polítiques dels Països Catalans i Espanya impulsen la manifestació que es farà avui al migdia davant la seu del Tribunal Suprem espanyol, a Madrid, per protestar contra la justícia espanyola. Amb el lema ‘No hi ha justícia‘ i el manifest homònim volen denunciar la politització de l’alta magistratura, la persecució de la dissidència i la vulneració dels drets humans. Els partits que hi donen suport són el BNG, la CUP, EH Bildu, En marea, ERC, Izquierda Castellana, el Partit Nacionalista Andalús, el PCE i el PDECat, juntament amb formacions com la Crida Nacional i Jovent Republicà.

Les entitats adherides al manifest són ben diverses: de l’Assemblea Nacional Andalusa a SOS Racisme, passant pels CDR, l’Assemblea Feminista, la Intersindical Valenciana, l’STES Intersindical a les Illes, l’AMI i el Col·lectiu Drets. No és casualitat; els casos que volen denunciar també afecten col·lectius molt diferents: rapers, sindicalistes, independentistes, periodistes, anarquistes, còmics… Els organitzadors volen recordar casos judicials escandalosos de tota mena com els del Prestige, la investigació de l’accident del metro de València, la decisió del Suprem espanyol sobre l’impost de les hipoteques, la Manada, el Castor, el Nóos o Altsasu, les condemnes contra Valtònyc i Pablo Hasél i els nombrosos atacs a la llibertat d’expressió, els nadons robats, les crítiques a la llei mordassa o la llei de partits, les multes a sindicalistes per haver fet piquets de vaga o la manca d’investigació dels crims del franquisme i de la ultradreta. Tot això a més de les sentències del Tribunal d’Estrasburg contra la justícia espanyola, entre les quals destaquen les de casos com el d’Arnaldo Otegi, dels joves que van cremar fotografies del rei a Girona o dels maltractaments als responsables de l’atemptat de Barajas.

La causa contra l’independentisme, un dels punts clau de la protesta
El manifest de la protesta reserva un espai exclusiu al procés sobiranista català. Concretament, critica l’empresonament preventiu dels dirigents independentistes i l’acusació contra ells perquè ha estat fonamentada en una violència que no va existir pas. També destaca el contrast entre l’actuació de la justícia espanyola en aquest cas i com hi han respost els tribunals europeus.

A més, denuncia les ingerències en el funcionament del parlament i consistoris i la investigació d’una setantena de batlles. ‘Els alcaldes van ser al punt de mira del fiscal general José Manuel Maza, que va dir que obriria causa contra 712 alcaldes. Finalment, només n’han obert contra una setantena i no s’han complert els terminis habituals i lògics. Hi ha alcaldes que fa un any que són investigats i la causa encara continua a les mans de la fiscalia, quan normalment en sis mesos s’ha d’arxivar el cas o traslladar-lo als jutjats. Ho interpretem com ganes de coaccionar als electes’, diu Josep Maria Cervera, president de l’AMI, entitat adherida al manifest. ‘No hi ha justícia en general i tampoc al món local. Hi ha molts municipis adherits a la nostra entitat que, per haver aprovat mocions on pràcticament tot era una posició política, han acabat anant al contenciós. La justícia ha acabat qüestionant què podem pensar políticament’, afegeix.

Aquestes organitzacions també denuncien el fet que només a Catalunya hi hagi mil dos-cents imputats i assenyalen casos com el de Roger Español, que va perdre un ull com a conseqüència d’un atac de la policia espanyola amb una bala de goma l’1-O però que és encausat per haver tingut una suposada actitud agressiva contra els agents. A més, els organitzadors denuncien el blocatge del Tribunal Constitucional espanyol als recursos presentats per les defenses dels presos polítics, cosa que impedeix que els seus casos arribin a la justícia europea. També critica la ‘exageració i magnificació’ d’accions com les pintades a la casa del magistrat Pablo Llarena.

Així utilitza Espanya el TC per a impedir que Europa protegeixi els drets dels presos polítics

Els sindicats, també en el punt de mira
Entre la infinitat de casos recollits al manifest, molts són relacionats amb l’activitat sindical, especialment dels sindicats petits. Tal com denuncia l’escrit, mitjançant l’aplicació de l’article 315.3 del Codi Penal, ‘de reminiscències franquistes’, s’ataca els sindicalistes que participen en les vagues i les manifestacions.

En total, més de tres-centes persones han estat encausades per aquesta raó. Destaquen casos com el de Pedro Galeano, a qui van arribar a demanar tres anys de presó per haver participat en un piquet informatiu, el de Rubén Ranz i José Manuel Nogales, a qui van demanar set anys de presó pel mateix motiu, o el d’Óscar Reina, dirigent del SAT andalús, perseguit per uns piulets sobre la monarquia.

El dirigent sindical perseguit per uns piulets sobre la monarquia: ‘Això que fan és terrorisme legal’

També sobresurt el cas d’Alfon, condemnat a quatre anys de presó arran de la vaga del 14 de novembre de 2012 a Madrid. Segons els organitzadors, és un cas de muntatge policíac, tortures, amenaces a la família, presó preventiva per alarma social i aïllament penitenciari.

‘Creiem que encara vivim en un període de transició. No hem passat de la Transició a la democràcia’, considera Miquel Gelabert, de l’STES Intersindical a les Illes, una de les entitats adherides. Segons ell, el moviment sindical ha sofert les conseqüències de l’aprovació de la Llei Mordassa i continua igual de perseguit per un PSOE que vol ‘reformar’ la reforma laboral i no pas ‘derogar-la’.

Les acusacions de terrorisme i els muntatges policíacs
La persecució de la dissidència política mitjançant muntatges policíacs i les acusacions de terrorisme que més endavant cauen finalment també són un bon nombre dels casos recollits pels organitzadors. Fan referència a operacions com Pandora, en què set anarquistes van passar mes i mig a la presó acusats de terrorisme; l’operació Piñata, en què també cinc anarquistes van estar tres mesos empresonats acusats de terrorisme; l’operació Ice, a partir de la qual l’activista anarquista Nahuel va estar un any i mig en règim d’aïllament acusat de terrorisme; o el cas dels incidents al nucli antic de Pamplona, en què quatre joves van ser condemnats per desordres públics després d’haver estat acusats d’entrada de terrorisme.

D’aquest conjunt de casos, el més conegut ha estat el dels joves d’Altsasu, que poden ser condemnats a dotze anys de presó per una baralla de bar amb uns agents de la Guàrdia Civil. Una acusació de terrorisme al començament que al final va caure va fer que el cas fos jutjat a l’Audiència espanyola, que els va condemnar per delictes de desordres públics, atemptat contra agents de l’autoritat, lesions i amenaces.

Bel Pozueta, mare d’un dels joves d’Altsasu: ‘Ens han parat una trampa’

El contrast amb la impunitat de la ultradreta
El manifest també denuncia el contrast entre la persecució i les dures condemnes en els casos esmentats i la impunitat dels grups o individus d’ultradreta, sovint absolts o amb condemnes notablement menors. Un exemple són els atacants a la llibreria Blanquerna, que van presentar un recurs d’empara al TC per evitar l’entrada a la presó i pocs dies després els la va suspendre. També fa referència al desenvolupament de l’Operació Panzer, en què es va encausar un grup neonazi que funcionava com una banda de crim organitzat. Finalment, els integrants van ser absolts i l’estat espanyol fins i tot en va indemnitzar un per haver-li destruït l’arsenal d’armes. El cas recent més semblant és el del franctirador que volia atemptar contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez:  Malgrat l’arsenal d’armes que tenia a casa, l’Audiència espanyola no va trobar motius per a acusar-lo de terrorisme.

Cervera considera que aquesta doble vara de mesurar es deu a l’herència del franquisme: ‘En llegir la sentència de la Manada, jo tenia la percepció que eren els mateixos jutges de l’any cinquanta o em recordava a aquell document de la Falange que explicava com s’havien de comportar les dones. Encara ens arriben coses d’aquella dictadura. Que aguantés quaranta anys vol dir que estava molt arrelada i encara ho continua estant.’

Falta d’independència judicial
El manifest indica que un dels defectes més grans de la justícia espanyola són ‘les males pràctiques clientelars en l’accés a la carrera judicial, que han fet que encara perduri una reduïda cúpula de magistrats que són ascendits per designació política als màxims càrrecs de l’administració judicial’. En aquesta línia es recorda que el Consell d’Europa ha criticat reiteradament la falta d’independència judicial a l’estat espanyol i es fa referència a les connexions amb el PP del jutge Manuel Marchena, qui havia de presidir el Consell General del Poder Judicial i qui serà el magistrat del judici contra els dirigents independentistes. També es recorda l’escàndol dels missatges del portaveu del PP al senat espanyol, Ignacio Cosidó, que va assegurar als companys de cambra que controlarien el tribunal que ha de jutjar l’1-O ‘des de darrere’.

 

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb