simbologia

TEMA DEL DIA
Humiliar.
La polèmica dels llaços grocs no és una batalla simbòlica, com pretenen fer creure alguns, sinó una batalla per la sobirania i per les llibertats bàsiques. La decisió del president Quim Torra de mantenir el llaç groc al balcó del Palau de la Generalitat és un acte de sobirania institucional i va contra aquells que volen retallar la llibertat d’expressió. En el fons, l’estat espanyol i els qui el serveixen volen demostrar que el president Torra no mana ni tan sols sobre el balcó del Palau que acull la presidència del país. Pretenen humiliar les institucions catalanes, demostrar que l’autogovern no serveix de res i que aquí qui mana és l’estat. En el fons, donen la raó a l’independentisme.

Els qui demanen de retirar els llaços ho fan perquè hi veuen reflectida la seva misèria moral i política. Els llaços grocs són el mirall que els recorda que han enviat gent innocent a la presó, són el símbol de la manca de democràcia que ells mateixos volen liquidar. Però no s’adonen que així reconeixen el caràcter polític dels presos que el llaç representa. Els qui posen llaços ho fan de dia i sense amagar-se’n. Els qui els lleven, ho fan de nit i encaputxats, però se senten impunes perquè saben que tenen el poder de l’estat al darrere, amb la seva policia i els seus jutges. La Junta Electoral espanyola no és una institució neutral, sinó parcial, com demostra la composició que té, plena de jutges del Suprem. Per això el govern ha optat per posar la decisió en mans del Síndic de Greuges, Rafael Ribó.

No cal insistir que el llaç groc no és un símbol partidista, sinó transversal, de denúncia d’una clara violació dels drets humans: l’empresonament o l’exili dels dirigents independentistes per haver fet un referèndum. No té res a veure amb les eleccions. Les eleccions són una excusa per a fer neteja, per a censurar la lliure expressió de les institucions i de la gent que demana la llibertat dels presos. Els qui demanen de retirar llaços també demanen que s’apliqui el 155 o s’il·legalitzin partits independentistes. És una batalla per la democràcia.

La decisió del president Quim Torra de no retirar el llaç groc li pot comportar conseqüències judicials. El president obeeix el mandat de la majoria del Parlament de Catalunya i acatarà allò que digui el Síndic de Greuges. El poden multar, fins i tot inhabilitar, però només servirà per a fer més gros l’escàndol. Un altre president de la Generalitat encausat per la justícia espanyola, després de Mas i Puigdemont? No s’ho poden permetre. L’estat espanyol serà més hàbil. Probablement la Junta Electoral ordenarà que siguin els Mossos d’Esquadra que retirin els llaços i així obligaran la policia catalana a anar contra el seu govern, a humiliar-se novament. Cercaran l’enfrontament, el desprestigi del cos, una vegada més. Mentrestant, la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, que és qui ha fet la proposta, es fregarà les mans. I després demanarà el vot pel PSC per a aturar el feixisme. Si no fos tan greu, faria riure.

MÉS QÜESTIONS
El govern del Botànic defensa un cabal ecològic raonable compatible amb el transvasament del Tejo-Segura.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, es reunirà demà amb responsables de la Conselleria d’Agricultura i amb l’advocacia de la Generalitat per a estudiar la sentència del Tribunal Suprem espanyol que anul·la alguns articles del pla de Conca del Tejo. La Generalitat diu que prepararà els seus arguments amb el màxim rigor i intel·ligència per defensar els interessos dels regants i l’agricultura del País Valencià. Puig ha assegurat que un cabal ecològic raonable és compatible amb el transvasament de l’aigua del Tejo al Segura. La decisió del Suprem preocupa els regants, sobretot d’Alacant. L’Associació Joves Agricultors-ASAJA Alacant ha anunciat que estudia d’interposar un recurs davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) arran de la decisió del Suprem espanyol d’anul·lar el pla hidrològic del Tejo per no haver fixat els cabals ecològics a Aranjuez, Toledo i Talavera de la Reina. El president d’ASAJA Alacant, Eladio Aniorte, ha dit que el transvasament és imprescindible ‘per a la supervivència de cultius com els cítrics, les hortalisses i fruiteres de pinyol i llavor que hi ha al sud-est peninsular’.

El GOB suspèn la gestió del govern de Francina Armengol. El Grup Ornitològic Balear (GOB) està decebut amb la gestió del govern de Francina Armengol. L’organització ecologista critica que les polítiques governamentals d’aquests darrers quatre anys no han estat a l’altura de la crisi ecològica i social que vivim. En termes generals, pensen que les expectatives de canvi s’han incomplert. L’entitat ha fet balanç de la legislatura quan falten poc més de dos mesos per a les eleccions i està preocupada perquè considera que el govern ha fet una política continuista i de degradació, sense marcar uns límits turístics concrets i projectant més carreteres. Lamenten que els partits progressistes no hagin fet cap pas per canviar la política de mobilitat i s’hagin limitat a executar els projectes que havien començat uns altres partits, com la ronda de Porreres i la d’Algaida i el desdoblament de la carretera Llucmajor-Campos. ‘No podem dir que aquesta ha estat la legislatura del canvi de model, sinó més aviat una legislatura molt continuista, amb un model de monocultiu turístic i degradació del territori i dels espais naturals protegits’, ha dit Amadeu Corbera, president del GOB. Així i tot, els ecologistes celebren que aquesta legislatura s’hagi aprovat la llei de residus i canvi climàtic i la declaració del parc natural del Trenc-Salobrar de Campos.

Les tensions internes gairebé han dinamitat la junta electoral andorrana. Les dimissions a la junta electoral han estat a punt d’acabar amb un incendi de proporcions majúscules que hauria pogut afectar les eleccions i tot. El problema arrenca amb el recurs que va interposar Eusebi Nomen, que exigia a Andorra Televisió de ser entrevistat al programa ‘La Rèplica’. Els informatius de la televisió pública, com que encara no ha començat la campanya electoral, van adduir que es convocava gent seguint un criteri periodístic i que no convidaven pas tots els candidats. Nomen va portar la queixa a la junta electoral, formada per Immaculada Rodríguez, Xavier Colom i Laura Solanes. Els tres batlles van donar-li la raó sobre la base d’un criteri d’igualtat entre els candidats. Per tant, tots havien de ser entrevistats al programa. Andorra Televisió va presentar un recurs i la fiscalia va entrar en les al·legacions, va prendre part a favor de la televisió pública i indicà que Immaculada Rodríguez no havia d’haver intervingut en les decisions de la junta, perquè la seva germana és candidata suplent de la plataforma que socialistes i liberals presenten a Sant Julià. El Tribunal Superior va donar la raó a ATV i va establir que no es podia obligar els mitjans públics a fer entrevistes a tots els candidats fora del període electoral. El Superior indicava que el pluralisme no vol dir que a tots els candidats, fora de la campanya, se’ls doni el mateix espai. Arran de la sentència i la recomanació d’inhibir-se, Immaculada Rodríguez va dimitir de la junta i els dos companys, Colom i Solanes, la van seguir per solidaritat. A més, van intentar que la resta de batlles fessin el mateix gest. Una part dels batlles es van revoltar, perquè consideraven que tant la fiscalia com el Consell Superior els havien d’haver avisat i no s’havia de posar cap batlle en evidència. Aquest suposat maltractament és el que hauria fet que per dignitat s’intentés que cap dels batlles no acceptés d’entrar-hi. No es tractava d’impedir les eleccions, sinó de visualitzar un malestar. La junta electoral andorrana és integrada per batlles, però finalment han acceptat formar-ne part. Al final, el moviment no ha anat més enllà d’un primer intent i el Consell Superior ha designat Maria Àngels Moreno com a presidenta, Nàdia Alís com a vice-presidenta i Alexandra Terés com a vocal. I és així com l’afer s’ha tancat.

Vox impedeix l’entrada del Diario de Mallorca en una conferència de premsa. Vox de les Balears ha impedit que un periodista i un fotògraf del Diario de Mallorca entressin a la seva seu per a cobrir una conferència de premsa en què la formació tenia previst d’informar sobre els seus candidats al congrés espanyol. El president de Vox a les Illes, Jorge Campos, ha declarat sobre aquests fets: ‘No censuram ningú, però Vox té accions legals iniciades contra aquest mitjà de comunicació per falsedat en notícies. I si algú ve a aquestes conferències de premsa a inventar-se notícies, és millor que no vengui.’ Cal recordar que el 8 de març Vox va informar sobre una presumpta ‘agressió per part de feministes radicals’, si bé Diario de Mallorca va publicar després que havia estat una notícia falsa de la formació, perquè no hi havia cap denúncia presentada a la Guàrdia Civil.

LA XIFRA
60% és el percentatge que ha baixat el preu dels cítrics valencians en un any. Les cotitzacions d’algunes varietats de taronges no arriben 0,20 euros/kg, les més baixes des de fa una dècada.

TAL DIA COM AVUI
El 19 de març de 1882 es posava la primera pedra de la basílica de la Sagrada Família, un dels exemples més brillants del modernisme català. Va ser inclosa a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO l’any 2005, però malgrat els múltiples reconeixements, les obres encara no han acabat.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb