Els subscriptors de VilaWeb reben cada dia a les deu del vespre l’edició en pdf, amb els millors articles que trobaran l’endemà al diari. Feu-vos-en subscriptors per ajudar VilaWeb i la seva visió del periodisme i el país.

El PNB va consumar ahir el trencament de la seua promesa de no donar suport al pressupost del govern espanyol si abans no s’alçava el 155. Tot i que molta gent ja ho preveia, la indignació amb els jeltzales és evident i més que justificada. El seu cinisme repugna.

Però això no s’hauria de confondre de cap manera amb la indignació, fàcil, amb els bascs en general que hi ha gent que ha expressat, sense raó. Perquè seria profundament injust d’oblidar que el País Basc és la terra on d’una manera més consistent i forta s’ha expressat la solidaritat amb Catalunya. Fora del Principat, les manifestacions més grans contra la repressió i en favor del procés d’independència han estat a Bilbao, i són incomptables els actes que s’han fet en les set províncies basques en favor de l’independentisme català. Ahir moltíssims bascs van sentir vergonya i indignació per allò que feia el partit que en definitiva representa el corrent electoralment majoritari del país. No els podem ficar en el mateix sac on fiquem els dirigents del PNB. No ens agradaria que ens ho fessen a nosaltres, això.

El PNB ha fet allò que feia CiU fa quinze anys: salvar l’estat en canvi del famós peix al cove. I, així com aleshores a molts catalans els molestava que s’identificàs la posició dels convergents amb la dels catalans, avui nosaltres no hauríem d’identificar la posició dels jeltzales amb la dels bascs.

El PNB ha calculat fredament. Sap que l’esquerra abertzale no té les condicions per a capitalitzar políticament aquesta traïció i sap, a més, que aquests darrers mesos és constant el degoteig de votants del PSE i del PP que s’aixopluguen en el PNB pensant que és la garantia que el País Basc no seguirà els passos de Catalunya. I n’obté una recompensa extraordinària, en forma de diners i transferències, de negoci administratiu.

Un sector del partit, bàsicament el guipuscoà, s’enutjarà uns quants dies i exhibirà el llaç groc, però a Sabin Etxea ja trobaran la manera de tornar a embolicar la troca. De fet, ja ho han fet: hores abans, el PNB va anunciar que incorporava la definició de ‘nació basca’ en el nou estatut i donava permís als seus afiliats perquè participassen en la nova cadena humana convocada el 10 de juliol per Gure Esku Dago. Amb una mà salven l’estat i amb l’altra fan veure que s’hi enfronten.

Una darrera consideració: el PNB no ha estat sol en aquest viratge. Cal que siguem conscients que una batalla que es lliura amb molta cruesa al parlament i al govern és la que enfronta els independentistes partidaris de rebaixar la tensió amb l’estat espanyol siga com siga i els independentistes partidaris de continuar forjant les condicions per a intentar un nou assalt a la República. I el PNB es justifica molt, en privat, explicant que de Catalunya li arriben demandes de distensió i afirmant que amb aquesta decisió contribueixen a fer que s’alce el 155 –cosa que passarà segurament quan el Suprem espanyol declare suspesos els drets polítics dels quatre consellers restituïts, perquè aleshores el govern català deixarà de proposar-los.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]