Falten dos dies perquè s’acabi l’ultimàtum d’ERC però no hi ha tràfec negociador al parlament. Hi regna una calma resignada, el convenciment compartit que l’acord entre Esquerra i JxCat encara trigarà a arribar. I malgrat tot, ERC obre el dia amb unes declaracions de Marta Vilalta a Catalunya Ràdio en què torna a urgir un acord abans de dissabte. No han perdut la pressa, però aquí no se’n respira tanta. El mateix partit ja va aigualir dilluns el límit marcat. La ressaca de la reunió a la presó dels Lledoners ha deixat pas a contactes esponjats, a una reunió telemàtica ahir sobre l’eix programàtic econòmic, i a l’expectativa de continuar negociant durat ell llarg ple d’avui. A l’ala dreta del palau, només una escala separa els despatxos d’Esquerra, a la planta noble, i els de Junts, a la planta baixa: els resultats electorals també en van invertir el repartiment. Hi seran tot el dia, amb estones llargues sense votacions. Per exemple: quatre hores i mitja previstes de debat al migdia sobre l’informe del Síndic de Greuges. El pròxim pas que s’espera: que Junts respongui a la proposta que Aragonès va desgranar a la presó sobre l’estructura que vol per al seu govern, mentre persisteixen les discrepàncies estratègiques.

No és costum que hi hagi sessions de control al govern en funcions després d’unes eleccions, però la investidura s’allarga i la mesa i la junta de portaveus van donar aire a l’oposició. De manera que Aragonès s’ha de sotmetre a l’escrutini dels grups després dels dos debats fallits d’investidura i d’un horitzó temporal incert perquè esdevingui el pròxim president de la Generalitat. Ningú posa en qüestió que ho serà, però ningú tampoc no li garanteix cap data. I d’aquí al 26 de maig és com si faltés una eternitat. Amb la cabuda reduïda, sí que ha passat a ser normal que el vell bullici de gent s’hagi esfumat dels passadissos, mig desèrtics i convertits en un laberint d’indicacions de direccions per on passar.

Primer punt de l’ordre del dia i Jaume Alonso-Cuevillas ja no és al seu antic lloc a la mesa com a secretari segon. S’executarà l’anunciat relleu després de les diferències evidents sobre l’anomenada confrontació intel·ligent que manté amb Laura Borràs, recollides en l’entrevista a VilaWeb. Hi ha, de fet, dos espais buits: el seu i el d’Anna Caula, confinada perquè ha estat contacte d’un positiu de covid. Per primera vegada després de més d’un any, els diputats tornen a l’hemicicle de sempre o s’hi estrenen, separats per un seient buit, o bé situats en llocs on no s’asseuen mai: a les tribunes, a les fileres del darrere habituals de la premsa o a les antigues que ocupaven els convidats en els vells temps, quan no hi havia el coronavirus. ERC, JxCat i la CUP es reparteixen per tota la banda esquerra. Els no independentistes, a la dreta. Canvis físics i simbòlics. El PSC ocupa els antics escons de Cs. “No el trobo, senyor Carrizosa, on és?”, preguntarà a l’aire Aragonès quan li hagi de respondre a una pregunta. Al seu lloc, allà on s’asseia Inés Arrimadas, hi ha Salvador Illa.

Aurora Madaula, un cop elegida amb els 74 vots dels partits independentistes, puja a la mesa amb una màscara que diu: “Vives i rebels, novembre feminista”. La hi va regalar una de les entitats que treballen pels drets socials i reproductius amb què té contacte. Coherència política a banda, el resultat col·lateral del gest d’autoritat de Borràs per a substituir Cuevillas, pactat amb Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, és que ara hi ha una majoria absoluta de dones a la mesa: quatre de set.

Pere Aragonès, durant la sessió de control al parlament. Fotografia: Marta Sierra / ACN.

ERC entoma la sessió de control a Aragonès amb el propòsit d’insistir en la pressa. “No té sentit que no formem un govern ara”, deixa anar Josep M. Jové, també membre de l’equip negociador. Aragonès recull el guant, remarcant que la gent necessita un govern, i suggerint que ERC ja va fer presidenta de la cambra Borràs: “El parlament s’ha posat en marxa. El consell executiu també s’ha de posar en marxa”. ERC l’aplaudeix. Junts, no. Fa pocs minuts que Albert Batet s’ha expulsat la urgència: “Malgrat estar en funcions, aquest govern governa.” Però Illa furga en la nafra d’Aragonès: “Cada ultimàtum que vostè posa sobre la taula serveix per restar-li credibilitat.” I el d’ERC emplaça Illa a presentar-se a la investidura: “A part del seu grup, hi ha algú més que vulgui donar-li suport?” I així, sense canvis de fons, i com el pacte que s’espera i no arriba, resta encallada la legislatura.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.