Francisco i jo érem veïns al barri d’Orriols de la ciutat de València, jo vivia dalt del bar La Bellota i ell enfront, un dels barris més humils i degradats, un barri de treballadors, o més ben dit d’aturats, on als anys vuitanta la droga feia estralls. Per a tots dos era el nostre barri d’acollida, ell és d’Alcoi i jo d’Almoines. Al barri tothom estava orgullós de tenir de veí el cantant de ‘Latino y la copa de vino’. Desconec si ha fet cap més cançó, mai vam bescanviar una paraula, o potser sí, un dia quasi m’atropella, no recordo què li vaig dir, però de segur que alguna paraula molt gruixuda. Tots dos vam marxar del barri i la meva ment el va oblidar, o més ben dit ho intentava, perquè cada any, per Falles, el sentia ofrenar noves glòries a Espanya pels altaveus de l’ajuntament.

Ben igual que quan vivíem al barri, la vida ens va col·locar enfront. Ell vivia millor amb Franco, com va reconèixer en una entrevista a El Mundo, en què explicava: “Amb Franco jo vivia molt bé, mai no em va faltar de res, ningú va tallar la meva llibertat ni ningú em va dir ‘alto, prohibit’, tots deixàvem la bici sense cadenat i hi havia una germanor entre veïns que avui no existeix.” I també suposo que va viure millor amb el PP, era un dels noms que més es repetia als cartells de les fires i festes dels pobles d’Espanya. Per una d’aquestes actuacions va haver de comparèixer en una comissió d’investigació de l’Ajuntament de San Sebastián de los Reyes per aclarir els convenis que el Partit Popular havia signat amb la Waiter Music, l’empresa de la trama Púnica. A més de feixista, reconegut simpatitzant de Vox, és un masclista recalcitrant, recordem els insults que va proferir a Mónica Oltra qualificant-la de: descervellada, inculta, malparida, incòmoda de veure, escòria, antiespanyola i antivalenciana, per acabar recomanant-li: “Pollardón”.

Anticatalanista fins al moll de l’os, va ser padrí de Ciudadanos a València, incitant al boicot dels productes catalans: “No compraré cap producte català. Ni cava, ni medicaments, ni aliments, ni editorials, etc. Aquest és el meu càstig.”

I més concretament a Raimon: “Em nego a pagar per escoltar un renegat com aquest senyor, que sempre ha anat presumint de ser català, catalanista. Aquesta gent vol catalanitzar. Som un regne, el Regne de València, que tenim una llengua que és el valencià. […] Són expansionistes, governs radicals i nacionalistes, volen anul·lar la nostra llengua i la nostra música.”

No sé per quin motiu aquest senyor ha estat inclòs al disc de La Marató, l’emplastrada ja està feta. Sóc contrària a la censura, encara que l’individu es digui Francisco. Tampoc cridaré a cap boicot, és personal, i amb tot el dolor de la meva ànima no compraré el disc, no vull tenir Francisco a casa meva.

Francisco, de l’odi al català al disc de la Marató de TV3

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.